Armeles garrapiñadas
Les armeles garrapiñadas (pronunciació: [ɡllaura.piˈɲaðas]; també conegudes com a armeles caramelizadas) són un dolç consistent en armeles recobertes en caramelo, típic de vàries regions d'Espanya, destacant especialment Alcalà d'Henares, a on es documenten[1] des del XVIII i s'elaboren tradicionalment en el Convent de les Clarisa de Sant Diego.[2]
Etimologia
El terme garrapiñadas prové del verp espanyol garrapiñar, que significa “Banyar (una armela o un atre frut sec) en un almibre que forma grums”. [3] La paraula fa referència directa a la tècnica de preparació utilisada i no al frut en sí. Es creu que garrapiñar té el seu orige en l'espanyol antic, en possibles influències del àrap andalusí.[4]
Història
Les armeles garrapiñadas tenen el seu orige vinculat a les tècniques de confitería i caramelisació de fruts secs en distintes cultures. Es creu que els seus antecedents es troben en la China imperial, a on s'utilisaven armeles recobertes de sucre durant festivitats i celebracions. Posteriorment, esta tècnica es va difondre cap a Pèrsia i el món àrap, estenent-se a la Península Ibèrica durant l'ocupació musulmana.
Es diu que la primera recepta d'armeles garrapiñadas va ser inventada en el XVII per Clément Jaluzot, cap de cuina del Mariscal du Plessis-Praslin. Esta preparació va servir com a antecedent del praliné francés, en el que les armeles es trituran despuix de caramelizar el sucre, obtenint una pasta utilisada posteriorment en rebosteria. [5]
.jpg)
En Espanya, les armeles garrapiñadas es documenten des d'a lo manco el XVIII. El confitero Juan de la Mata les menciona en la seua obra Art de Rebosteria (1747), descrivint la tècnica de caramelisació d'armeles i atres fruts secs. Durant els sigles XIX i XX, la producció es va estendre per distintes regions de la península, tant en àmbits domèstics com en tallers artesanals i convents, que mantenien la tradició d'elaborar-les per a festivitats religioses i fires locals. [6]
Alcalà d'Henares és un dels llocs a on la tradició culinària es conserva gràcies a la producció artesanal de les monges del Convent de les Clarisa de Sant Diego. Aixina mateix, en Villafrechós, província de Valladolit, les armeles garrapiñadas varen adquirir notorietat en ser premiades en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. [7]
Referències
- ↑ Centre Virtual Cervantes. Convent de Clarisa
- ↑ Mata, Juan de la. Art de Rebosteria, en que es conté tot gènero de fer dolços secs, i en líquit, 1747
- ↑ «garrapiñar | Diccionari de l'estudiant» (en és). «Diccionari de l'estudiant». Consultat el 2025-09-13.
- ↑ Sevilla, María José (2023-11-23). Història del menjar en Espanya (en en), RBA Llibres i Publicacions. ISBN 978-84-1132-520-2.
- ↑ Perrier-Robert, Annie (2012-10-18). Dictionnaire de la gourmandise (en fr), Groupe Robert Laffont. ISBN 978-2-221-13403-0.
- ↑ De la Mata, Juan. Art de la Rebosteria: En que es conté tot genere de fer dolços secs i en liquide.
- ↑ «Acodix a un convent d'Alcalà d'Henares i alucina en el snack que li donen les Clarisa per 1,75 euros: “He naixcut ahí i ni sabia de la seua existència”» (en és). Diari AS. Consultat el 2025-09-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almendras garrapiñadas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.