Exhibicions de roques llunars
Les Exhibicions de roques llunars són dos plaques commemoratives consistents en chicotets fragments de espècimen de roques llunars duts per les missions espacials Apolo 11 i Apolo 17 i entregades a principis de la década de 1970 a 135 països, els 50 estats d'Estats Units i els seus territoris d'ultramar pel president nortamericà Richard Nixon com a regals de bona voluntat. [1] [2]
Descripció
Apolo 11
L'exhibició de l'Apolo 11 consistix en un podi de fusta contenint 4 partícules de pols llunar del tamany d'un gra d'arròs (dins d'un plàstic acrílic), la bandera del país, estat o territori corresponent i 2 chicotetes plaques de metal en mensages descriptivos en la base.
Els mensages en qüestió són els següents:
La traducció dels mensages és la següent:
En 1970, el president nortamericà Richard Nixon va entregar exhibicions de roques llunars com a regals a a 135 països, els 50 estats d'Estats Units i els seus territoris d'ultramar. Les Nacions Unides també varen rebre una exhibició.
Posteriorment es va descobrir que la bandera de Veneçuela no havia anat a la lluna. Això es va corregir duent les banderes a bordo del Apolo 12 i canviant la frase de que la bandera havia segut duta a la lluna anada i regrés sense especificar en quina missió havia anat.[1]
Apolo 17
L'exhibició de l'Apolo 17 consistix en un fragment de roca llunar (dins d'un plàstic acrílic), la bandera del país, estat o territori corresponent i 2 chicotetes plaques de metal en mensages descriptivos, tot en una placa de fusta.
Els mensages en qüestió són els següents:
La traducció dels mensages és la següent:
Prop del final de la seua tercera i última caminada llunar, els astronautes de l'Apolo 17 Eugene Cernan i Harrison Schmitt varen arreplegar "una roca molt significativa, típica de les que tenim ací en la vall de Taurus-Littrow... composta de molts fragments de molts tamanys i moltes formes, provablement de totes les parts de la lluna, tal volta de mils de millons d'anys d'antiguetat" i varen fer una dedicatòria especial a la joventut de la Terra. Esta roca va ser etiquetada posteriorment com a basalt llunar 70017.[3] El president Nixon va ordenar la distribució de fragments de la roca a 135 governs estrangers i els estats i territoris d'ultramar d'Estats Units. Estos fragments varen ser entregats en 1973.
Destinataris de les exhibicions de roques llunars
Dins d'Estats Units varen rebre exhibicions tots els 50 estats i 4 territoris: Guam, Islas Marianas del Norte, Puerto Rico i Samoa Nortamericà.
Fòra d'Estats Units, els països que varen rebre exhibicions varen ser els següents:
Afganistan, Albània, Alemània Occidental, Alt Volta (l'actual Burkina Faso), Andorra, Aràbia Saudita, Argèlia, Argentina, Austràlia, Àustria, Barbados, Bèlgica, Bhután, Birmània, Bolívia, Botswana, Brasil, Bulgària, Burundi, Camboya, Camerún, Canadà, Ceilan (l'actual Sri Lanka), Chad, Checoslovàquia, Chile, China, Chipre, Colòmbia, Congo (Brazzaville), Congo (Kinshasa), Corea del Sur, Costa d'Ivori, Costa Rica, Cuba, Dahomey, Dinamarca, Equador, Egipte, El Salvador, Espanya, Etiopia, Filipines, Finlàndia, França, Gabon, Gàmbia, Ghana, Grècia, Guatemala, Guinea, Guinea Equatorial, Guyana, Haití, Holanda, Hondures, Hongria, Índia, Indonèsia, Iraq, Iran, Irlanda, Islàndia, Israel, Itàlia, Jamaica, Japó, Jordània, Kènia, Kuwait, Laos, Lesotho, Líban, Llibèria, Líbia, Liechtenstein, Luxemburc, Madagascar, Malàsia, Malawi, Maldives, Mali, Malta, Marroc, Mascate i Oman, Maurici, Mauritània, Mèxic, Mónaco, Mongòlia, Nauru, Nepal, Nicaragua, Níger, Nigèria, Noruega, Nova Zelanda, Pakistan, Panamà, Paraguai, Perú, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Centroafricana, República Dominicana, Romania, Ruanda, Samoa Occidental, Sant Marino, Senegal, Sierra Leona, Singapur, Síria, Somàlia, Sudan, Suècia, Suïssa, Suràfrica, Swazilàndia, Tailàndia, Taiwan, Tanzània, Togo, Trinitat-Tobago, Tunis, Turquia, Uganda, Unió Soviètica, Uruguai, Ciutat del Vaticà, Veneçuela, Vietnam del Sur, Yemen, Yemen del Sur, Yugoslàvia i Zàmbia.[1][2]
Les Nacions Unides també varen rebre exhibicions.
Bahames, Baréin, Bangladés, Emirats Àraps, Fiji, Illes Salomón (en aquell llavors territori britànic), Moçambic (en aquell llavors província d'ultramar portuguesa), Tastar i Tonga no varen rebre exposició de l'Apolo 11, pero sí varen rebre exhibició de l'Apolo 17.[2]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Where today llaure the Apollo 11 goodwill llunar sample displays?» (en anglés). CollectSPACE. Consultat el 25 de març de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Where today llaure the Apollo 17 goodwill llunar sample displays» (en anglés). CollectSPACE. Consultat el 25 de març de 2015.
- ↑ «70017 Ilmenite Basalt» (en anglés). NASA. Consultat el 25 de març de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Exhibiciones de rocas lunares» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.