Estel

Un cometa és un cos celest constituït per pols, roques i partícules de gèl que orbita al voltant del sol seguint diferents trayectòries elíptiques. Els cometes formen part del Sistema solar, junt en el Sol, els quatre planetes interiors, els quatre planetes exteriors, els seus respectius satèlits, els plutoides i els cossos menors del sistema solar.

La majoria dels cometes descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, lo que produïx el seu acostament al Sol en un periodo considerable. A diferència dels asteroides, els cometes són cossos sòlits composts de materials que es subliman en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10 UA) desenrollen una atmòsfera que envol al núcleu, cridada menge o cabellam, que està formada per gas i pols. A mida que el cometa s'acosta al Sol, el vent solar assota la menge i es genera la coa característica, la qual està formada per pols i el gas de la menge ionizado.

Va ser despuix de l'invent del telescopi quan els astrònoms varen començar a estudiar als cometes en més detall, advertint llavors que la majoria tenen aparicions periòdiques. Edmund Halley va ser el primer en donar-se conte d'això i va pronosticar en 1705 l'aparició del cometa Halley en 1758, per al qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys, encara que va morir abans de comprovar la seua predicció. Pel seu chicotet tamany i òrbita molt allargada, solament és possible vore'ls quan estan prop del Sol i per un curt periodo de temps.

Els cometes són generalment descoberts de manera visual o usant telescopis de camp ample o atres mijos de magnificación espacial òptica, tals com els binoculares. No obstant, encara sense accés a un equip òptic, és possible descobrir un cometa rasante solar en llínea si es dispon d'una computadora i conexió a Internet. En els anys recents, l'Observatori Rasante Virtual de David (David J. Evans) (DVSO) ha permés a molts astrònoms aficionats de tot lo món descobrir nous cometes en llínea (freqüentment en temps real) usant les últimes imàgens del Telescopi Espacial SOHO. Un cas recent (28 de novembre de 2013) d'un cometa rasante del Sol que va resultar volatilizado en aproximar-se al Sol ha segut ISON que procedia provablement del núvol de Oort. Les òrbites periòdiques tenen forma de elipses molt excèntriques.

Els cometes es distinguixen dels asteroides per la presència d'una atmòsfera estesa, no lligada a la gravetat, que rodeja el seu núcleu central. Esta atmòsfera té parts denominades menge (la part central que rodeja immediatament al núcleu) i coa (una secció típicament llineal que consistix en pols o gas expulsat de la menge per la llaugera pressió del Sol o pel plasma del vent solar). No obstant, els cometes extints que han passat prop del Sol moltes voltes han perdut casi tot la seua pols i poden aplegar a semblar-se a menuts asteroides. Es creu que els asteroides tenen un orige diferent al dels cometes, en haver-se format dins de l'òrbita de Júpiter en lloc d'en el sistema solar exterior. El descobriment de cometes del cinturó principal i de planetes menors actius centauro ha difuminado la distinció entre asteroides i cometes. A principis de el XXI, el descobriment d'alguns cossos menors en òrbites de cometa de periodo llarc, pero en característiques d'asteroides del sistema solar interior, varen ser cridats cometa Manx. Encara es classifiquen com a cometes, com el C/2014 S3 (PANSTARRS). Entre 2013 i 2017 es varen trobar 27 cometes Manx.

A partir d'abril de 2021 hi ha 4.595 cometes coneguts, un número que aumenta constantment a mida que es descobrixen més. No obstant, açò representa solament una menuda fracció de la població total potencial de cometes, ya que s'estima que la reserva de cossos similars a cometes en el sistema solar exterior (en la núvol de Oort) és d'un billó. Aproximadament un cometa a l'any és visible a ull nuet, encara que molts d'ells són dèbils i poc espectaculars. Els eixemples particularment lluents es diuen "gran cometa". Els cometes han segut visitats per sondes no tripulades com la Rosetta de l'Agència Espacial Europea, que es va convertir en la primera en aterrisar una nau espacial robòtica en un cometa, i el Deep Impact de la NASA, que va volar un cràter en el cometa Tempel 1 per a estudiar el seu interior. Els cometes són cossos que giren al voltant del sol de manera similar que els planetes .Els cometes tenen una menuda part congelada cridada núcleu. Hi ha quatre tipos de cometes : El cometa mijà pot medir entre: 3 i 6 quilómetros de diàmetro, el cometa gran pot medir entre: 6 i 10 quilómetros de diàmetro ,cometa jaganta pot medir entre: 10 i 50 quilómetros de diàmetro i el cometa Goliat pot medir: més de 50 quilómetros de diàmetro.

Etimologia

La paraula cometa deriva del llatí comēta o comētēs. Això, a la seua volta, és una latinización del grec κομήτης ("que du pèl llarc"), i el Oxford English Dictionary senyala que el terme (ἀστὴρ) κομήτης ya significava en grec "estrela de pèl llarc, cometa". Κομήτης derivava de κομᾶν ("dur el pèl llarc"), que a la seua volta derivava de κόμη ("el pèl del cap") i s'utilisava per a significar "la coa d'un cometa".

El símbol astronòmic per als cometes és (en Unicode ☄ O+2604), que consistix en un chicotet disc en tres extensions en forma de pèl. No obstant, alguns cometes poden tindre un major contingut de pols, lo que fa que es criden "boles de terra gelades" .

Orige

Els cometes provenen principalment de dos llocs, el núvol de Oort, situada entre 50 000 i 100 000 UA del Sol, i el cinturó de Kuiper, localisat més allà de l'òrbita de Neptú.

Es creu que els cometes de llarc periodo tenen el seu orige en la núvol de Oort, que du el nom de l'astrònom Jan Hendrik Oort. Este núvol consistix de restants de la condensació de la nébula solar. Açò significa que molts dels cometes que s'acosten al Sol seguixen òrbites elíptiques tan allargades que solament retornen a la veta de mils d'anys. Quan alguna estrela passa molt prop del Sistema solar, les òrbites dels cometes del núvol de Oort es veuen pertorbades: alguns ixen despedits fòra del Sistema solar, pero uns atres acurten les seues òrbites. Per a explicar l'orige dels cometes de curt periodo, com el Halley, Gerard Kuiper va propondre l'existència d'un cinturó de cometes situats més allà de Neptú, el cinturó de Kuiper.

Les òrbites dels cometes estan canviant constantment: els seus orígens estan en el Sistema solar exterior i tenen el clim a ser altament afectats (o pertorbats) per acostaments relatius als planetes majors. Alguns són moguts a òrbites molt propenques al Sol i es destruïxen quan s'aproximen, mentres que uns atres són enviats fòra del Sistema solar per a sempre.

Si la seua òrbita és elíptica i de periodo llarc o molt llarc, provenen de l'hipotètic núvol de Oort, pero si la seua òrbita és de periodo curt o mig-curt, provenen del cinturó de Edgeworth-Kuiper, a pesar de que hi ha excepcions com la del Halley, en un periodo de 76 anys (curt), que prové del núvol de Oort.

Conforme els cometes van sublimando, acostant-se al Sol i complint òrbites, van sublimando el seu material, i perdent-ho per conseqüència, disminuint de magnitut. Despuix d'un cert número d'òrbites, el cometa s'hi haurà "apagat", i quan s'acaben els últims materials volàtils, es convertirà en un asteroide normal i corrent, ya que no podrà tornar a recuperar massa. Eixemples de cometes sense materials volàtils són: 7968-Elst-Pizarro i 3553-Dò Quixote.

Característiques físiques

Núcleu

Artícul principal → Núcleu (cometa).

L'estructura sòlida i central d'un cometa es coneix com a núcleu. Els núcleus cometarios estan composts per una amalgama de roca, pols, gèl d'aigua, i diòxit de carbono, monòxit de carbono, metà i amoníac congelats. Com a tal, es descriuen popularment com "boles de neu brutes" segons el model de Fred Whipple. Els cometes en un major contingut de pols han segut denominats "boles brutes de gèl". El terme "boles de pols gelades" va sorgir despuix de l'observació de la colisió de Comet 9P/Tempel 1 en una sonda "impactora" enviada per la missió Deep Impact de la NASA en juliol de 2005. Les investigacions realisades en 2014 sugerixen que els cometes són com "gelat fregit", en el sentit de que les seues superfícies estan formades per gèl cristalí dens mesclat en compost orgànic, mentres que el gèl interior és més fret i menys dens.

La superfície del núcleu és generalment seca, polvorienta o rocosa, lo que sugerix que els gèls estan amagats baix una corfa superficial de varis metros de gruixa. Ademés dels gasos ya mencionats, els núcleus contenen una varietat de composts orgànics, que poden ser metanol, cianur d'hidrogen, formaldehit, etanol, etano, i potser molècules més complexes com hidrocarburs de cadena llarga i aminoàcits. En 2009 es va confirmar que s'havia trobat l'aminoàcit glicina en la pols de cometa recuperat per la missió Stardust de la NASA. En agost de 2011 es va publicar un informe, basat en estudis de la NASA sobre meteorits trobats en la Terra, que sugeria que els components del ADN i del ARN (adenina, guanina i molècules orgàniques relacionades) podrien haver-se format en asteroides i cometes.

Les superfícies exteriors dels núcleus cometarios tenen un albedo molt baix, per lo que són un dels objectes menys reflectantes del sistema solar. La sonda espacial Giotto va descobrir que el núcleu del cometa Halley reflectix al voltant del quatre per cent de la llum que incidix sobre ell, i Deep Space 1 va descobrir que la superfície de Comet Borrelly reflectix menys del 3,0%; en comparació, l'asfalt reflectix el sèt per cent. El material obscur de la superfície del núcleu pot estar format per composts orgànics complexos. El calfament solar expulsa els volàtils més llaugers (composts químics), deixant arrere composts orgànics més grans que tendixen a ser molt obscurs, com l'alquitrà o el cru. La baixa reflectivitat de les superfícies cometàries fa que absorbixquen la calor que impulsa els seus processos de desgasificación.

S'han observat núcleus de cometes en radis de fins a 30 quilómetros (19 el meu), pero determinar el seu tamany exacte és difícil. El núcleu de 322P/SOHO té provablement solament 100-200 metros (330-660 ft) de diàmetro. La falta de detecció de cometes més menuts a pesar de la major sensibilitat dels instruments ha dut a sugerir que existix una carència real de cometes de tamany inferior a 100-200 metros (330-660³ft). S'ha estimat que els cometes coneguts tenen una densitat mija de 0.6 g/cm³ (0.35 oz/in³). Per la seua baixa massa, els núcleus dels cometes no es tornen esfèrics baix la seua pròpia gravetat i, per lo tant, tenen formes irregulars.

Es creu que aproximadament el sis per cent dels asteroides propencs a la Terra són núcleus extints de cometes que ya no experimenten desgasificación, incloent 14827 Hypnos i (3552) Don Quixote.

Els resultats de les sondes Rosetta i Philae mostren que el núcleu de 67P/Churyumov-Gerasimenko no té camp magnètic, lo que sugerix que el magnetisme pot no haver jugat un paper en la formació primerenca dels planetesimalés. Ademés, l'espectrógraf ALICE que va montat en Rosetta va determinar que els electrons (dins de per damunt del núcleu del cometa) produïts a partir de la fotoionización de les molècules d'aigua per la radiació solar, i no els fotons del Sol com es pensava abans, són els responsables de la degradació de l'aigua i de les molèculas de diòxit de carbono lliberades del núcleu del cometa en la seua menge. Els instruments del mòdul d'aterrisage Philae varen trobar a lo manco setze composts orgànics en la superfície del cometa, quatre dels quals (acetamida, acetona, isocianato de metilo i propionaldehído) varen ser detectats per primera volta en un cometa.

Propietats d'alguns cometes

Nom	Dimensions (km)	Densitat (g/cm3)	Massa (kg)	Refs
Cometa Halley	15 × 8 × 8	0.6	3Plantilla:I
Tempel 1	7.6 × 4.9	0.62	7.9Plantilla:I
19P/Borrelly	8 × 4 × 4	0.3	2.0Plantilla:I
81P/Wild	5.5 × 4.0 × 3.3	0.6	2.3Plantilla:I
67P/Churyumov-Gerasimenko	4.1 × 3.3 × 1.8	0.47	1.0Plantilla:I

Menge

Artícul principal → Menge (astronomia).

Les corrents de pols i gas aixina lliberades formen una enorme i extremadament prima atmòsfera al voltant del cometa anomenada "menge". La força eixercida sobre la menge per la pressió de radiació del Sol i el vent solar fa que es forme una enorme "coa" que apunta cap a l'exterior del Sol.

La menge sol estar formada per aigua i pols, i l'aigua constituïx fins al 90% dels volàtils que ixen del núcleu quan el cometa es troba a menys de 3 o 4 unitats astronòmiques (450 000 000 a 600 000 000 km; 280 000 000 a 370 000 000 el meu) del Sol. La molècula mare H₂O es destruïx principalment per fotodisociación i en molta menor mida per fotoionización, jugant el vent solar un paper menor en la destrucció de l'aigua en comparació a la fotoquímica. Les partícules de pols més grans es queden a lo llarc de la trayectòria orbital del cometa, mentres que les més chicotetes són espentades llunt del Sol cap a la coa del cometa per la pressió de la llum.

Encara que el núcleu sòlit dels cometes sol tindre menys de de diàmetro, la menge pot tindre mills o millons de quilómetros, aplegant a ser a voltes més gran que el Sol. Per eixemple, aproximadament un més despuix d'un esclat en octubre de 2007, el cometa 17P/Holmes va tindre breument una tènue atmòsfera de pols més gran que el Sol. El Gran Cometa de 1811 també tenia una menge d'aproximadament el diàmetro del Sol. Encara que la menge pot aplegar a ser prou gran, el seu tamany pot disminuir en el moment en que creua l'òrbita de Mart al voltant de del Sol. A esta distància el vent solar es torna lo suficientment fort com per a bufar el gas i la pols fòra de la menge i, en fer-ho, engrandir la coa. S'ha observat que les coes de ions s'estenen una unitat astronòmica (150 millons de km) o més.

Tant la menge com la coa són allumenades pel Sol i poden fer-se visibles quan un cometa passa pel sistema solar interior, la pols reflectix la llum solar directament mentres que els gasos lluïxen per ionisació. La majoria dels cometes són massa dèbils per a ser visibles sense l'ajuda d'un telescopi, pero uns pocs cada década es tornen lo suficientment lluentes per a ser visibles a simple vista. En ocasions un cometa pot experimentar un enorme i repentí esclat de gas i pols, durant el qual el tamany de la menge aumenta enormement durant un periodo de temps. Açò va ocórrer en 2007 en el cometa Holmes.

En 1996 es va descobrir que els cometes emeten rajos X. Açò va sorprendre molt als astrònoms perque l'emissió de rajos X sol estar associada a cossos de molt alta temperatura. Els rajos X es generen per l'interacció entre els cometes i el vent solar: quan els ions altament carregats del vent solar passen a través d'una atmòsfera cometaria, choquen en els àtoms i molècules del cometa, "furtant" un o més electrons de l'àtom en un procés cridat "intercanvi de càrrega". Este intercanvi o transferència d'un electró al ion del vent solar va seguit del seu desexcitación a l'estat de terra del ion per mig de l'emissió de rajos X i fotons ultravioleta lluntà.

Arc de choc

Els arcs de choc es formen com a resultat de l'interacció entre el vent solar i l'ionosfera del cometa, que es crea per l'ionisació dels gasos de la menge. A mida que el cometa s'acosta al Sol, l'aument de les taxes de desgasificación fa que la menge s'expandixca, i la llum solar ioniza els gasos de la menge. Quan el vent solar travessa esta menge iònica, apareix el choc de proa.

Les primeres observacions es varen realisar en els anys 80 i 90 quan vàries naus espacials varen passar pels cometes 21P/Giacobini-Zinner, 1P/Halley, i 26P/Grigg-Skjellerup. Es va descobrir llavors que els chocs d'arc en els cometes són més amplis i graduals que els chocs d'arc planetaris aguts que s'observen, per eixemple, en la Terra. Totes estes observacions es varen realisar prop del perihelio, quan els chocs de proa ya estaven completament desenrollats.

La nau espacial Rosetta va observar la proa de choc del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko en una etapa primerenca del seu desenroll, quan la desgasificación va aumentar durant el viage del cometa cap al Sol. Este jove choc de proa es va denominar "choc de proa infantil". El choc de proa infantil és asimètric i, en relació en la distància al núcleu, més ample que els chocs de proa plenament desenrollats.

Coa (astronomia)

Artícul principal → Coa (astronomia).

En el sistema solar exterior, els cometes permaneixen congelats i inactius i són extremadament difícils o impossibles de detectar des de la Terra pel seu chicotet tamany. S'ha informat de deteccions estadístiques de núcleus de cometes inactius en el cinturó de Kuiper a partir d'observacions del telescopi espacial Hubble pero estes deteccions han segut qüestionades. Quan un cometa s'aproxima al sistema solar interior, la radiació solar fa que els materials volàtils del cometa es vaporicen i ixquen del núcleu, arrastrant pols en ells.

Les corrents de pols i gas formen cada una la seua pròpia coa, que apunta en direccions llaugerament diferents. La coa de pols queda en l'òrbita del cometa de tal manera que a sovint forma una coa curvada anomenada coa de tipo II o de pols. Al mateix temps, la coa de ions o de tipo I, formada per gasos, sempre apunta directament llunt del Sol perque este gas es veu més fortament afectat pel vent solar que la pols, seguint les llínees del camp magnètic en lloc d'una trayectòria orbital. En ocasions —com quan la Terra passa pel pla orbital d'un cometa— pot vore's l'anticola, que apunta en direcció oposta a les coes de ions i pols.

L'observació de les anticolas va contribuir de forma significativa al descobriment del vent solar. La coa de ions es forma com a resultat de l'ionisació per la radiació ultravioleta solar de les partícules de la menge. Una volta que les partícules han segut ionizadas, alcancen una càrrega elèctrica neta positiva, que a la seua volta dona lloc a una "magnetosfera induïda" al voltant del cometa. El cometa i el seu camp magnètic induït formen un obstàcul per a les partícules del vent solar que fluïxen cap a l'exterior. Com la velocitat orbital relativa del cometa i del vent solar és supersònica, es forma un arc de choc corrent dalt del cometa, en la direcció del fluix del vent solar. En este choc de proa, grans concentracions de ions cometarios (cridats "ions de recollida") es congreguen i actuen per a "carregar" el camp magnètic solar en plasma, de tal manera que les llínees de camp "es enrollan" al voltant del cometa formant la coa de ions.

Si la càrrega de la coa de ions és suficient, les llínees de camp magnètic s'apreten fins al punt de que, a certa distància a lo llarc de la coa de ions, es produïx la reconexión magnètica. Açò conduïx a un "event de desconexió de la coa". Açò s'ha observat en vàries ocasions, sent un event notable el registrat el 20 d'abril de 2007, quan la coa de ions del cometa Encke es va tallar completament mentres el cometa passava per una eyección de massa coronal. Este event va ser observat per la sonda espacial STEREO.

En 2013 els científics de l'EIXA varen informar de que l'ionosfera del planeta Venus fluïx cap a l'exterior de forma similar a la coa de ions que es veu fluir des d'un cometa en condicions similars."

#Chorrada

El calfament desigual pot fer que els gasos recent generats ixquen d'un punt dèbil en la superfície del núcleu del cometa, com un géiser. Estes corrents de gas i pols poden fer que el núcleu gire i inclús que se separe. En 2010 es va revelar que el gèl sec (diòxit de carbono congelat) pot impulsar #chorrada de material que broten del núcleu d'un cometa. Les imàgens infrarrojas de Hartley 2 mostren les #chorrada eixint i duent en si grans de pols cap a la menge.

Composició

Els cometes apleguen a tindre diàmetros d'algunes decenes de quilómetros i estan composts d'aigua, gèl sec, amoníac, metà, ferro, magnesi, sodi i silicats. Per les baixes temperatures dels llocs a on es troben, estes substàncies es troben congelades. Algunes investigacions apunten a que els materials que componen els cometes són matèria orgànica i resulten determinants per a la vida, lo que donaria lloc a que en la primerenca formació dels planetes impactaren contra la Terra i aportaren les substàncies que varen permetre donar orige als sers vius.

Quan es descobrix un cometa li'l veu aparéixer com un punt lluminós, en un moviment perceptible sobre el fondo d'estreles cridades fixes. Lo primer que es veu és el núcleu o menge; després, quan l'astre s'acosta més al Sol, comença a desenrollar lo que coneixem com la coa del cometa, que li conferix un aspecte característic.

En acostar-se al Sol, el núcleu es calfa i el gèl sublima, passant directament al estat gaseós. Els gasos del cometa es proyecten cap a arrere, lo que motiva la formació de la coa apuntant en direcció oposta al Sol i estenent-se millons de quilómetros.

Els cometes presenten diferents tipos de coes. Les més comunes són les de pols i les de gas. La coa de gas es dirigix sempre en el sentit perfectament contrari al de la llum del Sol, mentres que la coa de pols reté part de l'inèrcia orbital, alineant-se entre la coa principal i la trayectòria del cometa. El choc dels fotons que rep el cometa com una pluja, aparte de calor, aporten llum, que és visible en eixercir el cometa de pantalla, reflectint aixina cada partícula de pols la llum solar. En el cometa Hale-Bopp es va descobrir un tercer tipo de coa composta per ions de sodi.

Les coes dels cometes apleguen a estendre's de forma considerable, alcançant millons de quilómetros. En el cas del cometa 1P/Halley, en la seua aparició de 1910, la coa va aplegar a medir prop de 30 millons de quilómetros, un quint de la distància de la Terra al Sol. Cada volta que un cometa passa prop del Sol es desgasta, degut a que el material que va perdent mai és repost. S'espera que, en promig, un cometa passe unes dos mil voltes prop del Sol abans de sublimarse completament. A lo llarc de la trayectòria d'un cometa, est va deixant grans cantitats de menuts fragments de material; quan casi tot el gèl volàtil ha segut expulsat i ya no li queda suficient per a tindre menge, es diu que és un cometa extint.

Quan la Terra travessa l'òrbita d'un cometa, estos fragments penetren en l'atmòsfera en forma d'estreles fugaces, també cridades pluja de meteors. En maig i octubre es poden observar les pluges de meteors produïdes pel material del cometa Halley: les Eta Acuáridas i les Oriónidas.

Els astrònoms sugerixen que els cometes retenen, en forma de gèl i pols, la composició de la nebulosa primitiva en que es va formar el Sistema solar i de la qual es condensaron després els planetes i les seues llunes. Per esta raó l'estudi dels cometes pot donar indicis de les característiques d'aquell núvol primordial.

Història de l'estudi dels cometes

Estudi d'òrbites

Fins a el XVI, periodo en que Tycho Brahe va realisar estudis que varen revelar que els cometes devien provindre de fòra de l'atmòsfera terrestre, no es va establir definidamente si eren fenomens atmosfèrics o objectes interplanetarios. Després, en el XVII, Edmund Halley va utilisar la teoria de la gravitació, desenrollada per Isaac Newton, per a intentar calcular el número d'òrbites dels cometes, descobrint que un d'ells tornava a les rodalies del Sol cada 76 o 77 anys aproximadament. Este cometa va ser denominat cometa Halley i de fonts antigues se sap que ha segut observat per humans des de l'any 66 a. C.

El segon cometa al que se li va descobrir una òrbita periòdica va ser el cometa Encke, en 1821. Com el cometa de Halley, va tindre el nom del seu calculador, el matemàtic i físic alemà Johann Encke, que va descobrir que era un cometa periòdic. El cometa de Encke té el més curt periodo d'un cometa, solament 3,3 anys, i en conseqüència té el major número d'aparicions registrades. Va ser també el primer cometa l'òrbita del qual era influïda per forces que no eren del tipo gravitacional. Ara és un cometa molt tènue per a ser observat a simple vista, encara que va poder haver segut un cometa lluenta fa alguns mils d'anys, abans que la seua superfície de gèl fora evaporada. No obstant, no se sap si ha segut observat abans de 1786, pero anàlisis millorats de la seua òrbita primerenca sugerixen que es correspon en observacions mencionades en fonts antigues.

Estudi de les seues característiques físiques

La composició dels cometes no va ser provada fins al periodo de l'era espacial. A principis de el XIX, un matemàtic alemà, Friedrich Bessel va originar la teoria de que hi havia objectes sòlits en estat de vaporación: de l'estudi de la seua lluentor, Bessel va expondre que els moviments no-gravitacionals del cometa Encke varen ser causats per forces de chorrada creades com a material evaporat de la superfície de l'objecte. Esta idea va ser oblidada per més de cent anys, i després, independentment, Fred Lawrence Whipple va propondre la mateixa idea en 1950. Per a Whipple un cometa és un núcleu rocós mesclat en gèl i gasos, és dir, utilisant la seua terminologia, una bola de neu bruta. El model propost per abdós pronte va començar a ser acceptat per la comunitat científica i confirmat quan una flota de vehículs espacials va volar a través del núvol lluminós de partícules que rodejaven el núcleu congelat del cometa Halley en 1986 per a fotografiar el núcleu i es varen observar les #chorrada de material que s'evaporava. Després la sonda Deep Space 1 va volar prop del cometa Borrelly el 21 de setembre de 2001, confirmant que les característiques del Halley són també comuns a atres cometes.

Classificació

Tradicional

Històricament els cometes s'han classificat en funció de la seua periodo orbital, de periodo curt o de periodo llarc en funció de si el seu periodo és menor o major de 200 anys respectivament. La raó d'este criteri és que antigament quan la capacitat de càlcul era més llimitada, eixe era el periodo orbital màxim per al que era relativament fiable averiguar si ya havia segut avistar en anterioritat o no i, per tant, establir la seua periodicitat.

Cometes de periodo curt

Són els que el seu periodo orbital és menor o igual a 200 anys. Tradicionalment els cometes de periodo curt s'han agrupat en dos categories: els Cometes Jovianos i els de Tipo Halley.

Cometes Jovianos

Els Cometes Jovianos, també cridats de la Família de Júpiter o JFC (de l'anglés Jupiter Family Comets) són cometes que presenten òrbites en baixes inclinaments, de mija 10°, un afelio molt propenc a l'òrbita de Júpiter i en tots els casos en òrbites en sentit directe. Es classifiquen en este grup aquells cometes en periodos orbitales menor o igual a 20 anys.

Tipo Halley

Els cometes Tipo Halley o HTC (de l'anglés Halley Type Comets presenten una major varietat d'inclinaments, una mija de 41°, i en molts casos en òrbites retrògrades. Es classifiquen en este grup cometes en periodos orbitales entre 20 i 200 anys.

Cometes de periodo llarc

També cridats LPC (de l'anglés Long Period Comets). Són els que tenen un periodo orbital de més de 200 anys. El seu inclinament orbital al pla de l'elíptica és aproximadament isotrópica.

Moderna

Actualment els cometes de periodo curt es classifiquen en base en un paràmetro físic cridat paràmetro de Tisserand respecte Júpiter, (T_j), que en el fondo és una mida de l'influència gravitatoria de dit planeta sobre un atre cos. Este paràmetro és bo per a classificar ya que permaneix pràcticament invariante durant l'evolució dinàmica dels cometes i indica aixina mateix una història evolutiva diferent per a cada grup de cossos definit d'esta manera. Ademés s'ha demostrat que a lo manco el 10% dels cometes que tradicionalment són considerats Jovianos evolucionaran a periodos d'entre 20 i 200 anys dins dels pròxims 400 anys, és dir, passaran d'estar classificats com Jovianos a ser de Tipo Halley. En canvi el 92% dels cometes de periodo curt es mantenen dins de la seua classificació quan se'ls classifica pel paràmetro de Tisserand.

Este sistema propost per H. Levison dividix els cometes en dos tipos basant-se en si el valor de T és superior (cometes eclípticos) o inferior a 2 (cometes casi isótropicos).

En esta classificació hi ha tres cometes, 126P/IRES, P96/Machholz i 8P/Tuttle, que passarien de ser considerats de la Família de Júpiter (eclípticos) a ser de Tipo Halley (casi isotrópicos) a pesar dels seus reduïts periodos orbitales.

Cometes casi isotrópicos

Els cometes casi isotrópicos o NIC (de l'anglés Nearly Isotropics Comets) complixen que T_j<2. En este tipo s'inclouen els cometes de periodo llarc (LPC) i als cometes tipo Halley (HTC). El pla de l'òrbita dels NIC pot presentar casi qualsevol inclinament sobre l'eclíptica —el pla de l'òrbita terrestre—, d'ahí el seu nom.

Cometes eclípticos

Els cometes eclípticos complixen que T_j>2. Es diuen aixina perque la seua òrbita es troba en el pla de la eclíptica o en un inclinament inferior a 35.º sobre el mateix. En este tipo inclou els cometes Jovianos (JFC). Els cometes eclípticos són de periodo curt.

Uns pocs d'este tipo de cometes complixen que T_j > 3 i que no poden creuar l'òrbita de Júpiter quedant-se en òrbites o ben interiors, denominats llavors com a Cometes de tipo Encke, o ben exteriors, denominats com a Cometes de tipo Chiron.

Llimitacions

No cal entendre estes classificacions com una forma de classificar unívocamente tots els cometes existents. Hi ha molta varietat i algun cas concret pot estar classificat en vàries categories o en cap. Eixemples:

• Cometes en periodo orbital típic de cometes HTC pero en paràmetro de Tisserand i inclinament típic de cometes JFC.
• Cometes en periodo orbital típic de cometes JFC pero en alts inclinaments.

Hi ha atres classificacions que es basen en característiques més representatives que el tipo general de cometa al que pertanyen:

• Cometes propencs al sol o NSC (de l'anglés Near Sun Comets). Són aquells cometes que s'acosten al sol més prop que el perihelio del planeta Mercurio (0.307 AU). Dins d'ells es classifiquen per la distància al Sol que apleguen a alcançar. Eixemples Cometa de 1680 (C/1680 V1) i Gran Cometa de 1882 (C/1882 R1).
• Cometes propencs a la terra o NEC (de l'anglés Near Earth Comets). Són aquells cometes que en la seua trayectòria s'acosten a la Terra. El cometa més propenc a la terra va ser el Cometa de Lexell.
• Cometa d'òrbita parabòlica. Eixemple: Cometa Ikeya-Seki (C/1965 S1), Cometa West (C/1975 V1), Cometa Hyakutake (C/1995 B2).

Cometes del cinturó principal

En 2006 els astrònoms David Jewitt i Henry Hsieh varen falcar el terme Cometa del cinturó principal o MBC (de l'anglés Main belt comets) per a designar cossos menuts del sistema solar que tenen òrbites similars a asteroides pero mostren característiques visuals similars als cometes (posseïxen menge, coa o atres evidències visuals de perduda de massa). No obstant actualment s'usa el terme asteroide actiu degut a que este tipo d'objectes no sempre tenen una composició gelada, com en els cometes, i que a voltes no estan dins del cinturó principal d'asteroides.

Designació i denominació

Els cometes han segut observats des de l'antiguetat. Durant eixe temps s'han desenrollat distints sistemes per a assignar noms a cada cometa, i com a resultat molts cometes tenen més d'un nom.

El sistema de nom més simple és usar l'any en que va ser observat, com per eixemple el Gran cometa de 1680. Més vesprada es va escomençar a usar el nom de persones associades al descobriment (ej. Cometa Hale-Bopp) o el primer que va fer un estudi detallat sobre ell (ej. Cometa Halley). Durant el XX la millores en la tecnologia i una busca intensiva va permetre un increment massiu en el número de cometes descobert, la qual cosa va obligar a tindre un format de designació automàtica.

La designació dels noms dels cometes ha tingut varis canvis en el córrer dels anys. Lo que ha permaneixcut inalterable és el prefix que indica que tipo de cometa és:

• P/, cometes periòdics, entesos estos com els que s'ha observat el seu pas pel perihelio a lo manco dos voltes o be tenen un periodo orbital de menys de 200 anys. Dins d'estos el Centre de Planetes Menors manté una llista de cometes periòdics numerats en el que estan aquells cometes que han segut observats a lo manco dos voltes.
• C/, cometes no periòdics, entesos com els que no complixen les condicions anteriors.

• D/, cometes que no han segut observats despuix d'un número de passades pel perihelio, o presumiblement destruïts. Per eixemple el cometa D/1993 F2, que despuix del seu impacte contra Júpiter en 1994. Atres eixemples són 3D/Biela (desintegració del periòdic numerat 3P/Biela) i 5D/Brorsen (desintegració del periòdic numerat 5P/Brorsen).
• X/, cometes per als que les observacions realisades no són suficients per a determinar la seua òrbita.
• A/, per a designar cossos que encara que inicialment classificats com a cometes, finalment són considerats com asteroides.
• I/, classificació afegida en 2017 per a incloure objectes com 1I/ʻOumuamua, el qual en un principi va ser denominat com a cometa C/2017 O1, més tart en comprovar que no tenia activitat va ser renombrado com a asteroide A/2017 O1, per a finalment, en comprovar-se que la seua òrbita era fortament hiperbòlica, que no estava lligat gravitacionalmente al sol i finalment escaparia del Sistema solar i podent ser per això considerat com un objecte interestelar, crear-se una nova classificació per a eixe tipo d'objectes, més tart, es incluirian a 2I/Borisov i 3I/ATLES.

Abans de l'any 1995 la designació del nom dels cometes era de la següent manera: Designació provisional que estava formada per any del descobriment, seguit d'una lletra minúscula, que indicava l'orde del descobriment. Per eixemple: un cometa denominat 1973f volia dir que el cometa va ser descobert en l'any 1973 i va anar el sext en ser descobert eixe any. Si s'excedia les lletres de l'alfabet llatí, s'agregava un número, Per eixemple: 1991a1. Designació permanent que estava formada per any del descobriment del cometa, seguit d'un número romà, que senyalava l'orde del pas pel Perihelio del cometa. Per eixemple 1973f, va passar a ser 1973 XII, sent el duodècim cometa en passar per la seua Perihelio eixe any. Este método de #designació va començar a tindre problemes quan, despuix d'entregat un nom permanent a un cometa, es descobria un atre que passava abans pel perihelio, alterant el conte.

En 1994 l'IAU va establir una série de criteris per a la designació dels cometes per a ser amprats a partir de 1995.

En el nou format s'adopta l'estructura de: any de descobriment, codificació de la quinzena de l'any quan es produïx el descobriment, seguit d'un número que identifica l'orde de descobriment. Eixemple: C/2002 W17 denomina al cometa número 17 descobert la quinzena del 16 al 30 de novembre de l'any 2002.

Adicionalment els noms dels descobridors s'afigen a la designació sistemàtica entre paréntesis i en un número màxim de dos, excepcionalment tres (Ej 57P/du Toit–Neujmin–Delporte, Cometa IRES–Araki–Alcock). Si l'observador ha descobert varis cometes, es du el conte dels mateixos. Per eixemple: 9P/Tempel 1, Tempel 2. Quan es tracta de cometes numerats és habitual usar únicament la denominació en lloc de la designació sistemàtica posat que en eixe cas ya no pot haver ambigüitats, encara que no obstant es recomana l'us d'eixa designació. Aixina per eixemple, el cometa Halley pot designar-se com a 1P/ 1682 O1 (Halley) o 1P/Halley o inclús pot abreviar-se com a 1P. Des de la posada en funcionament d'observatoris automatizado, és comú observar els #acrònim de LINEAR (Lincoln Near-Earth Asteroid Research), NEAT (Near Earth Asteroid Tracking), LONEOS (Lowell Observatory Near-Earth-Object Search), Spacewatch, Catalina...

Si un cometa va ser denominat inicialment com a asteroide, el mateix hereta el seu nom. Eixemples: C/2001 CV8 i C/2003 WT42.

Cometes famosos

Vore també: Gran cometa

Alguns dels cometes més famosos:

• Cometa de César (44 a. C.): un dels més lluents de l'antiguetat, visible a ple dia.
• Gran Cometa de 1577
• Cometa de 1680: gran cometa de 1680, cometa Kirch o cometa de Newton, catalogat actualment com C/1680 V1.
• Gran Cometa de 1744: Chéseaux i varis atres observadors varen reportar un fenomen sumament insòlit 'un palmito' de sis coes separades que va sobrepassar l'horisó.
• Gran Cometa de 1811
• Gran Cometa de 1843
• Gran Cometa de 1882
• Cometa 3D/Biela: a finals de el XIX es va partir en dos, i més tart en fragments minúsculs, donant lloc a una pluja d'estreles, en lo que va desaparéixer per a sempre.
• Cometa Borrelly
• Cometa Coggia: va obtindre molta fama per la seua extraordinària bellea.
• Cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Destí de la sonda espacial europea Rosetta.
• Cometa 2P/Encke
• Cometa Hale-Bopp
• Cometa 1P/Halley: descriu la seua òrbita cada 76 anys. En 1910 la seua aproximació a la Terra, va comportar que la seua coa roçara en les capes superiors de l'atmòsfera.
• Cometa Humason
• Cometa Hyakutake
• Cometa Ikeya-Seki
• Cometa Kohoutek
• Cometa Luxell: en passar prop de Júpiter, va perdre part de la seua massa i va patir #destorbament importants en la seua òrbita.
• Cometa Mrkos
• Cometa Shoemaker-Levy 9: en 1993 es va fragmentar per l'intens camp gravitatorio de Júpiter i va acabar impactant contra ell.
• Cometa 9P/Tempel 1: la sonda espacial Deep Impact va llançar un proyectil sobre este cometa per a estudiar la composició del seu núcleu.
• Cometa 55P/Tempel-Tuttle: progenitor de la pluja de meteors de les Leónidas.
• Cometa 109P/Swift-Tuttle el progenitor de la pluja de meteors de les Perseidas.
• Cometa McNaught: visible a simple vista a ple dia.
• Cometa West

Influència cultural dels cometes

Artícul principal → Influencia cultural dels cometes.

Els cometes han cridat l'atenció dels hòmens de totes les civilisacions. Generalment eren considerats un mal auguri. S'ha relacionat la súbita aparició de cometes en fets històrics, com a batalles, #naiximent (vejau Jesucristo) o morts. Estes creències perduren fins als nostres dies, encara que tenen molt manco predicamento que en l'antiguetat.

En l'antiguetat la seua aparició venia acompanyada de mals presagios. Els astrólogos li atribuïen l'auguri de mort imminent d'algun rei o emperador. Pero lo cert és que, si ben este tipo de creències ha segut superat per la majoria de les persones, existix encara el temor d'un possible impacte sobre la superfície de la Terra d'efectes apocalípticos.

Galeria

• Cometa C/2020 F3 NEOWISE
  Cometa C/2020 F3 NEOWISE
• 
  Cometa C / 2006 P1 (McNaught) pres des de Victoria, Austràlia 2007
• 
  El Gran Cometa de 1882 és membre del grup Kreutz.
• 
  Gran Cometa de 1861
• 
  Comet Hyakutake (X-ray, satellite ROSAT)
• 
  "Asteroide actiu" 311P / PANSTARRS en vàries coes
• 
  Comet Siding Spring ( Hubble ; 11 de març de 2014)
• 
  Mosaic de 20 cometes descobert pel telescopi espacial WISE
• 
  NEOWISE : primers quatre anys de senyes a partir de decembre de 2013
• Erro al crear miniatura:
  C / 2011 W3 (Lovejoy) es dirigix cap al Sol
• Vista des del impactador en els seus últims moments abans de colpejar el cometa Tempel 1 durant la missió Deep Impact
  Vista des del impactador en els seus últims moments abans de colpejar el cometa Tempel 1 durant la missió Deep Impact
• El cometa C/2024 G3 (ATLES) des de Mar de l'Argent, Argentina el 22 de giner de 2025
  El cometa C/2024 G3 (ATLES) des de Mar de l'Argent, Argentina el 22 de giner de 2025

Videos

• La NASA està desenrollant un arpón de cometa per a tornar mostres a la Terra
  La NASA està desenrollant un arpón de cometa per a tornar mostres a la Terra
• El cometa Encke pert la seua coa
  El cometa Encke pert la seua coa

Vore també

• Coa (astronomia)
• Menge (astronomia)
• Cometa interestelar
• Anex:Cometes periòdics
• Asteroide
• Astrogeología
• Núvol de Oort

Bibliografia

• Comet, London: Headline. ISBN 978-0-7472-7664-7.
• Schechner, Sara J.. Comets, Popular Culture, and the Birth of Modern Cosmology, Princeton University Press. ISBN 978-0-691-01150-9.
• Introduction to Comets, 2nd edició, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80863-7.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estel.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Estel en el Viccionari.

• Solar System Exploration:Comets (en el lloc web de la NASA, en anglés).
• Els cometes [1] archivat en Wayback Machine. (pàgina en el portal de la NASA, en espanyol).