Anar al contingut

Astrogeología

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La astrogeología, també cridada geologia planetària o exogeología, és la ciència que estudia la geologia dels cossos celests —planetas i les seues llunes, asteroides, cometas i meteorits.

Els científics astrogeólogos han falcat el terme cos planetari per a designar a tots els cossos que complixquen en els següents criteris:

  1. Ser lo suficientment massius com per a que la gravetat faça efecte i el cos siga esfèric.
  2. Orbitar al voltant d'una estrela o remanente d'esta (forats negres, estreles de neutrons, nanes blanques).
  3. Haver netejat el veïnat de la seua òrbita; és dir una dominancia orbital, significant que és el cos dominant i que no hi ha atres cossos de tamany comparable en excepció d'objectes baix la seua influència gravitacional.

Plutó solament complix dos d'estos tres criteris i per això és considerat «planeta nano».[1][2] Esta definició comprén tant a planetes com a satèlits, que són geològicament iguals.

Eugene Shoemaker, qui va introduir la branca de astrogeología en el Servici Geològic dels Estats Units, va realisar importants contribucions en el camp i en l'estudi dels cràters d'impacte, ciència llunar, asteroides i cometes.

L'enviament de sondes espacials als diversos cossos planetaris del nostre sistema solar a partir dels anys xixanta està proporcionant valioses senyes, de l'anàlisis de les quals es deriva una revolució en el coneiximent geològic del nostre propi planeta, sobre cóm es va formar i com serà el futur que li espera. Aixina, la finalitat de la astrogeología és conéixer la evolució dels planetes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anguita Virella, F. (1988). "Orige i història de la Terra". Ed. Roda, SL. ISBN 84-7207-052-2.
  2. Martínez Fredes, J. et al. (2008). "La Geologia en l'Exploració Planetària". Geotemas, 10: 1621-1624. ISSN 1567-5173.