Dominancia orbital
La dominancia orbital és un dels quatre criteris baix els quals un cos celest és considerat un planeta del sistema solar. Estos criteris varen ser adoptats per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) en 2006, quan es va acordar crear una definició de planeta oficial.[1]
En les etapes finals de la formació d'un planeta, est crea una dominancia orbital, significant que és el cos dominant i que no hi ha atres cossos de tamany comparable en excepció de la seua(s) satèlit(s) natural(és) o atres objectes baix la seua influència gravitacional. Un cos celest que complixca en els atres tres criteris per a ser un planeta pero que no tinga dominancia orbital és classificat com un planeta nano. En esta categoria es troben Ceres i Plutó, que compartixen la seua òrbita en atres objectes del cinturó d'asteroides i el cinturó de Kuiper respectivament.
La distinció clara entre planetes, planetes nanos i uns atres planetes menors es va tornar necessària degut a que la UAI havia adoptat diferents regles per a la nomenclatura de recent descoberts “planetes” sense establir les bases per a diferenciar-los.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dominancia orbital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.