Anar al contingut

3I/ATLES

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
3I/ATLES

El 3I/ATLES, també conegut com C/2025 N1 (ATLES) i anteriorment com A11pl3Z, és un objecte interestelar[1][2] descobert l'1 de juliol de 2025 per l'estació del Sistema ATLES de Riu Hurtado en Chile, quan ingressava en el sistema solar interior a 4,5 UA (670 millons de km) del Sol i en una velocitat relativa de 61 km/s. Seguix una trayectòria hiperbòlica al voltant del Sol en una excentricitat orbital de 6,14,[3] i una velocitat d'excés hiperbòlic molt ràpida de 58 km/s sobre el Sol.[4] Es tracta del tercer objecte interestelar confirmat que passa pel sistema solar, despuix de 1I/ʻOumuamua i 2I/Borisov.[5]

El tamany del seu núcleu és incert degut a que es tracta d'un cometa actiu rodejat per una menge, un núvol de gas i pols gelada expulsada de la seua superfície desgasificada. El Sol és responsable de la seua activitat, ya que calfa el seu núcleu per a sublimar el seu gèl en gas, el qual expulsa pols de la seua superfície i escapa a l'espai, i continuarà desenrollant una menge de pols i una coa a mida que s'acoste al Sol. Imàgens del telescopi espacial Hubble sugerixen que el diàmetro del seu núcleu oscila entre 0,32 i 5,6 km, sent el diàmetro més provable inferior a 1 km.[6][7] El 29 d'octubre de 2025 el comenta va alcançar el seu perihelio, a una distància d'1,36 UA (203 millons de km) del Sol,[8] entre les òrbites de la Terra i Mart, per lo que no va representar una amenaça per a la Terra, i no es va acostar a menys d'1,8 UA.[3] Quan està llunt del Sol, el seu velocitat hiperbòlica (v) serà de 58 km/s sobre el Sol.[9][10]

El cometa sembla haver-se originat en el disc gros de la Via Làctea a on residixen les estreles més velles, lo que significa que podria tindre a lo manco 7000 millons d'anys (més antic que el sistema solar) i podria tindre una composició rica en aigua,[11] ya que les observacions fins ara han trobat que conté aigua, en forma de grans de gèl sòlit i vapor d'aigua,[12] i s'espera que continga atres gèls volàtils com diòxit de carbono i monòxit de carbono, encara que estes substàncies no han segut detectades encara.[13][14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «As NASA Missions Study Interstellar Comet, Hubble Makes Size Estimate - NASA Science» (en en-us). Consultat el 2025-08-10.
  2. «Hubble makes size estimate of interstellar comet» (en en). www.esahubble.org. Consultat el 2025-08-10.
  3. 3,0 3,1 «"JPL Small-Body Database Lookup: C/2025 N1 (ATLES)" (2025-07-03 last obs.). Jet Propulsion Laboratory.».
  4. «Wayback Machine». ssd.jpl.nasa.gov. Archivat des d'el original, el 2025-07-04. Consultat el 2025-08-07.
  5. «Inbound: Astronomers Discover Third Interstellar Object» (en en). Universe Today. Consultat el 2025-07-04.
  6. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. «Astrophysics». arxiv.org. Consultat el 2025-07-04.
  8. «seua-lluentor-aumenta-el-doble-de-r%C3%A1demane-de-lo-previst/a-74600080 Cometa 3I/ATLES sorprén a astrònoms en la seua inusual lluentor – DW – 03/11/2025» (en és). dw.com. Consultat el 2026-01-05.
  9. «What is going on with A11pl3Z?». groups.io. Consultat el 2025-07-04.
  10. «"3I/ATLES: vinf 1600 + perihelion + vinf 2450 (stepsize 425 years)". JPL Horizons».
  11. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  12. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  13. «7 Big Mysteries about Interstellar Object 3I/ATLES» (en en). Scientific American. Consultat el 2025-08-07.
  14. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».