Paràmetro de Tisserand
En mecànica celest, el paràmetro de Tisserand (o també invariante de Tisserand) és un valor utilisat en el problema dels tres cossos. El seu nom es deu a l'astrònom francés François Félix Tisserand i s'expressa en la fòrmula:
a on és el semieix major de l'òrbita del segon cos i , , , respectivament, el semieix major, l'excentricitat i l'inclinament de l'òrbita del tercer cos.
Com a conseqüència del criteri de Tisserand està baix la hipòtesis de que el segon cos estiga recorrent una òrbita circular i que el tercer cos posseïxca una massa infinitesimal respecte als atres dos cossos; el paràmetro es manté constant en el cas de destorbament en l'òrbita del tercer cos induïdes pel segon cos.
En la pràctica el paràmetro no mantenint-se constant està subjecte a variacions molt llimitades[1] en el cas en que siga aplicat als destorbament induïts sobre les òrbites d'asteroides, cometes o satèlits artificials que orbitan a planetes..
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ En més del 92% dels casos la variació és inferior a '1% segon. estudie de Carusi, Kresák, Valsecchi (Earth, Moon, and Planets, Vol. 68, N. 1-3, p. 71-94)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parámetro de Tisserand» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.