Anar al contingut

Paràmetro de Tisserand

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En mecànica celest, el paràmetro de Tisserand (o també invariante de Tisserand) és un valor utilisat en el problema dels tres cossos. El seu nom es deu a l'astrònom francés François Félix Tisserand i s'expressa en la fòrmula:

T=a2a3+2a3a2(1e32)cosi3

a on a2 és el semieix major de l'òrbita del segon cos i a3, e3, i3, respectivament, el semieix major, l'excentricitat i l'inclinament de l'òrbita del tercer cos.

Com a conseqüència del criteri de Tisserand està baix la hipòtesis de que el segon cos estiga recorrent una òrbita circular i que el tercer cos posseïxca una massa infinitesimal respecte als atres dos cossos; el paràmetro es manté constant en el cas de destorbament en l'òrbita del tercer cos induïdes pel segon cos.

En la pràctica el paràmetro no mantenint-se constant està subjecte a variacions molt llimitades[1] en el cas en que siga aplicat als destorbament induïts sobre les òrbites d'asteroides, cometes o satèlits artificials que orbitan a planetes..


Referències

[editar | editar còdic]
  1. En més del 92% dels casos la variació és inferior a '1% segon. estudie de Carusi, Kresák, Valsecchi (Earth, Moon, and Planets, Vol. 68, N. 1-3, p. 71-94)