Anar al contingut

Estadial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Estadis isotòpics marins|Estadis isotòpics marins]] . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.
Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.

Plantilla:Millorar redacció

Els Estadiales i interestadiales són fases climàtiques que subdividen el periodo Cuaternario (els últims 2,6 millons d'anys) considerat una era glacial. Els estadiales corresponen a episodis relativament frets i els interestadiales relativament càlits, dins del periodo glacial o periodo interglacial,en els que ocorren.

A cada una d'estes fases, estadiales o interestadiales, se li atribuïx un número OIS-MIS (Oxygen Isotope Stages-Marine Isotope Stage, "estadi isotòpic marí")[1] ordenat d'arrere alvance des del present (els estadiales un número par i els interestadiales un número impar). El Holoceno (Flandriano -Transgressió flandriana,[2] Interglacial flandriano[3] o Posglacial-) es numera com MIS1 i l'últim periodo glacial (denominat Würm -Würmiense- en Europa Central -es dividix en Wurm I, II, III i a voltes IV, sent equívoca la numeració segons la zona-, Vístula -Weischel- en Europa del Nort, Dee -Devensiano- en les Illes Britàniques, Wisconsin en Norteamérica, Mèrida en Amèrica del Sur, etc.) com MIS2. Cada una d'estos es dividix en intervals relativament càlits o fredor. MIS 5i (Eemiano), el més càlit en l'últim milló d'anys, és l'últim interestadial de el MIS5, sent MIS3 i MIS1 interstadiales, mentres que MIS2 i MIS4 estadiales. Dins de cada u dels periodos glacials, l'adició de lletres "a", "c", "i", etc. designen estadiales (MIS 6a, 6c i 6i), mentres que l'adició de lletres "b", "d", "f", etc. designen interstadiales.

Generalment els estadiales duren un mileni o menys, mentres que els interestadiales solen alcançar casi dèu mil anys. Els periodos interglaciales duren més de dèu mil anys i els periodos glacials uns cent mil anys. Les oscilacioines Bølling[4] i l'Allerød,[5] que estratigráficamente no estan clarament diferenciades, se solen denominar conjuntament com interestadial Bølling/Allerød, datant-se entre 14.700 i 12.700 a. p. (anys abans del present -BP-)[6] No deu confondre's este us del terme "oscilació" en uns atres, com oscilació climàtica[7] ("una fluctuació en la que les variables tendixen a moure's gradual i suaument entre màxims i mínims successius"),[8] o en els que el ritme temporal és molt més ràpit (estacional o de varis anys), com en l'Oscilació de l'Atlàntic Nort i l'Oscilació del Mediterràneu Occidental (WeMO), o les "oscilacions naturals produïdes en el Pacífic central: El Chiquet i La Chiqueta".[9]


L'anàlisis dels núcleus de gèl de Groenlàndia (Greenland isse core project GRIP)[10] ha mostrat 24 interstadiales durant els cent mil anys de la Glaciació Wisconsin (denominació en Norteamérica de l'últim periodo glacial).[11] La seua successió ha segut denominada com "events" o "successos Dansgaard-Oeschger" (DO events, numerats de el DO1 en avant)[12] i han segut estudiats extensament. En el context del Nort d'Europa reben el nom de localitats (Brorup, Odderade, Oerel, Glinde, Hengelo, Denekamp, etc.) En un criteri distint (la sedimentación en el fondo oceànic de roques erosionades pels glaciars i transportades per icebergs) s'han definit els events Heinrich (H events, numerats de el H1 a el H6).



Comparació d'indicadors de temperatura de núcleus de gèl de l'Antàrtida i Groenlàndia durant 140 000 anys.
Comparació de proxies de temperatura dels últims 140 000 anys a partir de les senyes de testics de gèl arreplegats en l'Antàrtida (δ2H) i Groenlàndia (δ18O). Els successos Dansgaard-Oeschger[12] (D-O events, 25 ràpides fluctuacions climàtiques que varen succeir aproximadament cada 1500 anys durant l'últim periodo glacial) es reconeixen en els testics de Groenlàndia entre 110 000 i 20 000 anys a. p., mentres que no s'aprecien en el registre antàrtic. Les senyes GRIP i NGRIP es donen en ss09siga timescale, els de Vostok en GT4, i els de EPICA en EDC2.
Gràfica de la Epica, Vostok, Grip.
Comparació dels δ18O dels testics de gèl en Vostok i EPICA (Antàrtida) i GRIP (Groenlàndia) en els últims 40 000 anys.
El Hengelo Interstadial (marcat en roig) en el seu context temporal de 30 a 50 ka BP.
Senyes significatives estadialmente entre 50 000 i 30 000 a. p. Es marca en estadial Huneburg, els interestadiales Hengelo, Moershoofd i W II/III-2 (Würm II/III2, en taronja), els events Dansgaard-Oeschger[12] DO5 a el DO13 i els events Heinrich H4 i H5. En l'eix horisontal els valors δ18O de GISP-2.
Diagrama que mostra la posició del interestatal Maisières (marcat en roig) dins del ranc de temps de 20 a 40 ka BP.
Ídem entre 40 000 i 20 000 a. p. Es marquen els interestadiales Maisières (en rosat) i Denekamp, el estadial Huneborg (el Bayaciense és el començ del Gravetiense), els events Dansgaard-Oeshger DO2 a el DO8 i els events Heinrich H2 a el H4.
Diagrama que mostra la posició del interestatal de Lascaux (marcat en roig i taronja) dins del ranc de temps de 10 a 30 ka BP. Els valors de δ18O de GISP-2 seguixen el diagrama de Wolfgang Weißmüller.
Ídem entre 30 000 i 10 000 a. p. Es marca el Holoceno, els interestadiales Meiendorf, Lascaux i Laugerie, els events Dansgaard-Oeshger DO1 a el DO4, els events Heinrich H1 a el H3 i l'Últim Màxim Glacial (marcat en el H2, 24 000 a. p.) DV 3-4 i DV 6-7 són episodis frets marcats per la presència de gèl en el loess superior de Dolni Vestonice.

Divisions estadiales i interestadiales en distints criteris metodològics

[editar | editar còdic]
Zones de polen del Holoceno, de Von Post, associades a les fases Blytt-Sernander
  • IX Subatlántico de 2500 a. p. fins a hui; el clima es fa més fret i humit que en el Subboreal: les temperatures estivals baixen 1,0 °C i les temperatures miges 0,7 °C. Les precipitacions són fins a un 50% majors. En Escandinavia el llímit inferior dels glaciars descendix de 100 a 200 m.[13]
  • VIII Subboreal 5000-2500 a. p.; més sec i una miqueta més fret que l'Atlàntic (-0,1º), i més càlit que el Subatlántico (+0,7º)[14]
  • VII Atlàntic 7500-5000 a. p. (càlit, humit); la temperatura va aumentar i es va produir una transgressió marina (el nivell de la mar es va aplegar a trobar a 3 m sobre el nivell actual al final del periodo, i les marees un metro més pronunciades); els moluscs eren pròpies d'aigües en una menor salinitat que la actuala; en el Nort d'Europa el nivell dels llac era generalment major, en fluctuacions, i les cliseries estaven elevades entre 600 i 900 m sobre el nivell actual.[15]

V i VI Boreal 9.700-7.500 a. p. (fret, sec)

Interestadiales vinculats als Plantilla:Font color i estadiales als Plantilla:Font color (últim periodo glacial)
  • Estadial Dryas Recent o Dryas III (Younger Dryas -"jove"-), 12 850-12 850 a. p. (o be 10 800-10 300 a. p. -zona de polen III-)
  • Interestadial Allerød, 13 900-12 850 a. p. (o be 11 800-10 800 a. p. -zona de polen II-)
  • Estadial Dryas Mig o Dryas II (Older Dryas "més antic"-), 14 000-13 900 a. p. (o be 12 000-11 800 a. p. -zona de polen Ic-)
  • Interestadial Bølling, 14 650-14 000 a. p. (o be 12 500-12 000 a. p. -zona de polen Ib-)
  • Estadial Dryas Antic o Dryas I (Oldest Dryas -"el més antic"-), d'ubicació debatuda (15 000-14 650 a. p. -si se li considera com a última fase del Pleniglacial-, o 15 000-12 500 a. p. -zona de polen Ia-, o 12 020-11 980 a. p. -considerat com a segona fase del complex interestadial següent al Pleniglaciar-[18])
  • Plantilla:Font color
Estadis isotòpics
Tarantiense o Pleistoceno Superior (Clapix Pleistocene, MIS 5 a MIS 2: 126 000-11 700 a. p.); Glaciació Würm (MIS 2 a MIS 4: 117 000- 11 000 a. p.)
Chibaniense o Pleistoceno Mig (Middle Pleistocene), 774 000-129 000 a. p.
Calabriense o final del Pleistoceno Inferior, 1 806 000-781 000 a. p.
Gelasiense, 2 588 000-1 806 000 a. p. (actualment es considera el començ del Pleistoceno Inferior, anteriorment es considerava part del Plioceno)
  • MIS 103 - 2 588 000 a. p., final del Plioceno (Terciario) i començ del Pleistoceno (Cuaternario), en l'escala de temps INQUA (les definicions més antigues establien el canvi de periodos en 1 806 000, sense que això afecte a les senyes MIS).


Llímits datats dels estadis de la mostra V28-238; s'indica la correspondència en els "cicles de K708-7" i "cicles del loess" (denominats en lletres mayúscules).
[42]
  • 1-2, 13 000 a. p.
  • 5d-5i, 118 000 a. p. (polaridad Blake o excursió Blake[43] -Blake excursion, una excursió geomagnètica-)
  • 5i-6, 128 000 a. p. (B-C, Riss-Würm)
  • 7c-8, 251 000 a. p. (C-D)
  • 9-10, 347 000 a. p. (D-E)
  • 11-12, 440 000 a. p. (E-F -F s'identifica en Mindel-Riss-)
  • 13-14, 502 000 a. p. (F-G)
  • 15-16, 592 000 a. p. (G-H)
  • 17-18, 647 000 a. p. (H-I -a partir d'ací, únicament cicles de loess-)
  • 19 ,730 000 a. p. (I-J, Günz-Mindel)
  • 21-22, 782 000 (J-K Donau-Günz)
  • 23-24, 900 000 a. p. (Jaramillo)

sense numerar, 1 610 000 (Olduvai)

... la situació actual, de polaridad directa, va començar fa 780 000 anys, ... entre esta data i fa poc més de 2,5 millons d'anys la polaridad predominant en el planeta va ser inversa. Al periodo dels últims 780 000 anys de polaridad directa se li coneix com cron Brunhes (en honor del científic que ho va descobrir), mentres que a l'época anterior, de polaridad inversa, se li nomena com cron Matuyama (també del nom del seu descobridor). Dins d'un cron de polaridad predominantment directa pot haver menuts episodis, de curta duració, en polaridad inversa, i la situació contrària (episodis curts de polaridad directa en un cron de polaridad bàsicament inversa) també és freqüent. A estos periodos curts se'ls coneix com subcrones. ... dins del cron Matuyama (de polaridad inversa) va haver tres episodis (subcrones) curts de polaridad directa. Estos subcrones són els coneguts com Jaramillo (entre fa 0,99 i 1,07 millons d'anys), Olduvai (entre fa 1,77 i 1,95 millons d'anys) i Reunió (entre fa 2,14 i 2,15 millons d'anys).[44]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Wright, font citada en Marine isotope stage
  2. ↑ Flandrische Transgression
  3. ↑ en:Flandrian ingerglacial
  4. ↑ Whittow, font citada en Bølling Oscillation
  5. ↑ Wade, font citada en Allerød Oscillation
  6. ↑ Cronin, Thomas M. (1999). Principles of Climatology, New York: Columbia University Press, p. 204.
  7. ↑ Scafetta, font citada en Climate oscillation
  8. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de giner de 2017. Consultat el 7 d'agost de 2016.
  9. ↑ http://www.olivarintegrado.com/index.php/informacion-adicional/13-paleoclima-i-clima
  10. ↑ Web oficial, font citada en Greenland isse core project
  11. ↑ (2000) The Great Isse Age: Climate Change and Life, London: Routledge, p. 125. ISBN 0-415-19841-0.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Stocker, font citada en Dansgaard-Oeschger events
  13. ↑ Subatalantique
  14. ↑ Subboréal
  15. ↑ Atlantic (period)
  16. ↑ Laatglaciaal
  17. ↑ Clapix Glacial Maximum
  18. ↑ Jöris i Fernández, Algunes precisió sobre la terminologia...
  19. ↑ Pleniglaciaal
  20. ↑ de:Lascaux-Interstadial
  21. ↑ Peter U. Clark i uns atres, The Last Glacial Maximum, en Science, 7 d'agost de 2009.
  22. ↑ Frechen, pg. 107
  23. ↑ The early Weichselian stadials WF I (Herning) and WF III (Rederstall) llaure characterised by steppe-like conditions correlating with MIS 5d and MIS 5b. The early Weichselian interstadials WF II (Brorup) and WF IV (Odderade) were forest periods characterised by boreal taxa and correlating with MIS 5c and MIS 5a, respectively. (Frechen et al.,Uranian Séries..., en The Climate of Past Interglacials, pg. 100).
  24. ↑ Quaternary Glaciations - Extent and Chronology: Part I: Europe. També és cridat interestadial Tarendo (pg. 403).
  25. ↑
    • J.-L. de Beaulieu, M. Reille, The last climatic cycle at La Gran Pile (Vosges, France) a new pollen profile, en Quaternary Science Reviews, Volume 11, Issue 4, 1992: "A new pollen diagram has been made from an old unanalyzed core from La Gran Pile (GP XX). Correlations with the previous work of Woillard (1975–1978) leads to the following conclusions: the end of the Eemian was marked by a minor climatic change prior to the Melisey I stadial; the Ognon II and Ognon III interstadials llaure not consistent, and correspond to the level of reworking of mesophilous taxa during the last Pleniglacial; the limitations of the botanical interpretation of pollen spectra from the last Pleniglacial llaure underlined; lastly, Bruckenthalia and Larix llaure identified for the first clave at La Gran Pile. The respective rols of these taxa following the Eemian llaure additional arguments for correlating the St-Germain I and II with the Early Weichsel interstadials in the north of middle Europe.
    • V.A. Zubakov, I.I. Borzenkova, Global Palaeoclimate of the Clapix Cenozoic, pg. 144: The second interstadial, named the Odderade (Menke and Tynni, 1984) – Saint Germain II - Chelford - Fornes (Lundqvist, 1983)... ages falling in the range of 72.9-75.9 and 71.6-72.2 ka (Madeyska, 1982). The 14C method yields an age of 69.5 + 3.8 ka for the termination of the interstadial in the Saint Germain II section (Grn 1987).
    • Palinology of Quaternary cores... en United States Geological Survey Professional Paper, pg. 68: "Els depòsits del Eemiano i el Weichseliano enjorn tenen prop de 6 m en Gran Pile, 14 m en la secció de Macedònia i casi 29 m en Clear Lake... [que] mostra més detalls que els atres registres polínicos. Les escasses seqüències llargues del continent [europeu] que registren l'últim cicle glacial complet varen ser d'Espanya (Florschölzt i uns atres, 1971), Sudamérica (Van der Hammen i González, 1960, 1964) i Macedònia (Wijmstra, 1969). Les correlació entre cada una i en la seqüència política del Weichseliano primerenc d'Europa del Nort eren alguna cosa equívoques a causa de les grans distàncies i diferències en la flora. Es necessitava una seqüència de polen contínua que cobrira l'últim cicle glacial sancer d'un lloc més propenc a l'Europa septentrional. Tal lloc es va trobar en Gran Pile, al noreste de França (Woillard, 1975... 1979; Wollard i Mook, 1982). ... és un víncul crític per a establir les correlació entre les relativament escas seqüències polínicas contínues d'àrees extraglaciares i les més abundants seqüències polínicas curtes de llocs propencs a les conyes glacials que cobrixen a lo manco algunes de les fluctuacions estadial-interestadial. La correspondència entre les fluctuacions de la curva de polen de roure (oak) de Clear Lake i les fluctuacions de les atres curves és particularment remarcable en la part baixa de la secció (el termómetro Konocti i el criómetro Pomo primerenc). Les fluctuacions en la curva del roure són àmplies, clarament definides i sempre inclouen a lo manco dos mostres.

      Les curves de polen (Gran Pile, Clear Lake i Macedònia) mostren un conjunt de tres amplis picos en la freqüència del polen de plantes termófilas, començant en l'estadi Eemiano i els seus equivalents... descriuen les dos últimes fases càlides de Grand Pile (St. Germain I i II) com a periodos interglaciares."

  26. ↑ http://neanderthalis.blogspot.com.es/2009/01/los-estadis-isotpicos-marins-o-els meus.html Inclou la taula Global chronostratigraphical correlation table for the last 2.7 million years v.2007b (Cambridge Quaternary -Gribbard, Boreham, Cohen i Moscariello-).
  27. ↑ Marine Isotope Stage 5
  28. ↑ Saale glaciation
  29. ↑ Wolstonian Stage
  30. ↑ en:Illinoian (stage)
  31. ↑ en:Marine Isotope Stage 11
  32. ↑ en:Hoxnian Stage
  33. ↑ Holstein interglacial
  34. ↑ Elster glaciation
  35. ↑ Anglian stage
  36. ↑ Kansan glaciation
  37. ↑ Pre-Illinoian
  38. ↑ en:Marine Isotope Stage 13
  39. ↑ en:Beestonian stage
  40. ↑ en:Bavelian
  41. ↑ en:Tiglian
  42. ↑ Bowen (1978), en Gamble (1990), arreplegat en Furundarena, op. cit.. La cita per a V28 és Shacketon i Opdike (1973), també en Gamble. Per a K708-7: "Cores K708-7, K708-8, V23-81 and RC9-225 were taken from the sedimentary rise flanking Rocall plateau [ Rockall Basin -en:Rockall Basin-] on the south and east" (Ruddiman and McYntre, Investigation of Clapix Quaternary Paleoceanography and Paleoclimatology, pg. 114) "Core k708-7, with an average sedimentation rate of 2.5 cmo/1.000 yr, contains only two agranen zones above termination IV, whereas nearby core K708-8, with a rate of 4,2 cm/1.000 yr, contains six. Only the longest and most intense glacial intervals llaure represented in core K708-7" (pg. 131) "Because core K708-7 contains all seven cycles, it is the basis for estimating, by linear interpolation, the ages of termination separating the cycles" (pg. 134). Per als cicles de loess, vejau Aminostratigraphy of Central European loess cycles: introduction and data, en Geolines, 2, 1995.
  43. ↑ María Luisa Osete i uns atres, The Blake geomagnetic excursion recorded in a radiometrically dated speleothem, en Earth and Planetary Science Letters 353-354 (2012).
  44. ↑ J. Valtuena, Paleomagnetisme
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estadial&oldid=674569»