Excursió geomagnètica

Archiu:Brunhes geomagnetism western CAPS 0 .png

Brunhes geomagnetism western.

Una excursió geomagnètica, de manera similar a una reversión geomagnètica, és un canvi significatiu del camp magnètic terrestre. No obstant a diferència de les inversions, l'excursió no representa un canvi permanent de l'orientació en gran escala del camp, sino que és un canvi dramàtic, d'una duració relativament talla en el qual disminuïx l'intensitat del camp, acompanyat per una variació en l'orientació del pol magnètic de fins a 45 graus sobre la seua orientació prèvia. Estos events, que per lo general duren uns pocs mills a decenes de mils d'anys, a sovint estan acompanyats d'una disminució de l'intensitat del camp a valors del 0 al 20% del valor normal. A diferència de les inversions, les excursions no es manifesten en tot el globo terrestre. Açò es deu en part a que no deixen registres apropiats en sediment, pero molt provablement també perque no comprenen a tot el camp magnètic terrestre. Una de les primeres excursions en ser estudiada és l'event de Laschamp, datat fa uns 40,000 anys. Ya que ha segut possible observar registres d'este event en distints llocs del globo terrestre, existix la teoria que el mateix és un dels pocs eixemples d'una excursió verdaderament global.

Causes

Els científics posseïxen opinions diverses i dividides sobre les causes de les excursions geomagnètiques. La teoria dominant és que les mateixes són un aspecte inherent dels processos de dínamo que mantenen el camp magnètic de la Terra. En simulacions en models numèrics per computadora s'ha observat que les llínees del camp magnètic a voltes es poden desorganisar i adoptar formes complexes producte dels moviments caòtics del metal líquit en el núcleu de la Terra. En estes circumstàncies, esta organisació espontànea pot causar una disminució del camp magnètic tal com li'l percep sobre la superfície de la Terra. En realitat, en este escenari, l'intensitat del camp magnètic de la Terra en el núcleu no es modifica en gran mida, sino que l'energia és transferida d'una configuració tipo dipol a un moment multipolar d'orde major el qual decau més ràpidament en la distància des del núcleu de la Terra, de forma tal que dit camp magnètic es manifeste sobre la superfície de la Terra en una intensitat molt menor, aun cuando no existixquen canvis significatius en l'intensitat del camp profunt. Esta teoria es troba en part confirmada per l'informació sobre desorganisació espontànees que s'han observat en el camp magnètic solar. No obstant, este procés en el Sol invariablement conduïx a una inversió del camp magnètic solar (vejau: cicle solar), i mai s'ha observat que el camp es reponga sense que ocórreguen canvis a gran escala en l'orientació del camp.

En els seus treballs David Gubbins ha sugerit que les excursions es produïxen quan el camp magnètic s'invertix solament en el núcleu extern líquit; mentres que les inversions es produïxen quan el núcleu intern també es veu afectat. Esta teoria coincidix en les observacions dels events en el chron actual les inversions es desenrollen en periodos de 3–7000 anys, mentres que les excursions per lo general s'estenen per uns 500–3000 anys. No obstant, esta escala temporal no és vàlida per a tots els events, i s'ha argumentat sobre la necessitat d'atres mecanismes per a explicar la generació de camps, ya que els models matemàtics indiquen que els canvis poden generar-se de manera espontànea.