Oscilació de Allerød

Canvis climàtics entre el Pleistoceno i el Holoceno

Periodo	Dates
Bölling/Allerød	14,500-12,900 a. P.
Dryas Recent	12,900-11,600 a. P.

La Oscilació de Allerød és una oscilació climàtica (el clima es va tornar templat) dins de la tercera Glaciació wurmiense (Würm III), en el Paleolític Superior, que es va estendre aproximadament del 12.000 al 10.000 a. P.
L'estadi intermig Bølling-Allerød es va desenrollar en finalisar l'últim periodo glacial, entre 14,700 i 12,700 anys a. P.. Comença en el final del Dryas Antic i termina abruptament en el Dryas Recent
En algunes localitats s'ha detectat un periodo fret en la mitat del Bölling/Allerød per la qual cosa el periodo és dividit en:
Oscilació Bolling: ≈ 14.500 anys a. P.
Oscilació Allerod: ≈ 13.000 anys a. P.

Dryas Recent

Després del interestadio Bölling-Allerod, el clima europeu va sofrir un nou refredat significatiu, el Dryas Recent. La paraula Dryas es deriva de la Dryas octopetala. Varen desaparéixer els arbres i varen ser substituidos per una vegetació molt pobra. Numerosos estudis polínicos, sedimentarios indiquen temperatures molt fredes durant l'hivern.
A l'inici del Dryas Recent, fa 12.900 anys, la insolació estival en el hemisferi nort, derivada dels cicles de Milankovitch, era major que l'actual i continuava aumentant. Per lo tant, no hi havia un motiu astronòmic Segons Broecker (1989) durant la deglaciación, en el Bølling-Allerød, la progressiva fusió dels gèls del mant Laurentino havia format en la seua vora meridional el llac Agassiz, d'aigua dolça, a l'oest de la regió que hui ocupen els grans llac. Este llac tenia eixida cap al sur, a través del riu Mississipi al golf de Mèxic.
Al derretirse una barrera de gèl en la vora oriental del llac, que tallava la seua comunicació en l'Atlàntic Nort, les aigües varen començar a desaguar en l'oceà a través del canal de Sant Lorenzo. Este aporte d'aigua dolça a l'Atlàntic Nort, va produir una brusca disminució de la salinitat i de la densitat de l'aigua superficial marina, lo que va frenar el mecanisme d'afonament i producció d'aigua profunda (North Atlantic Deep Water). No obstant, no s'han trobat proves geològiques d'esta gran inundació (Broecker, 2006).
L'increment d'aigua dolça podria haver segut causat per una entrada d'aigua dolça des de l'Àrtic a través del estret de Fram. És possible que durant el Dryas Recent, l'Àrtic rebera aigua dolça de desgel des del sector occidental del mant de gèl nortamericà, en la regió de Keewatin, i que també hi haguera un aporte important a través de la baïa de Hudson. Este excés d'aigua dolça frenava la circulació termohalina (MOC) (Tarasov, 2005).
El refredat de l'aigua oceànica no es va circumscriure a l'Atlàntic Nort sino que existixen indicis de que va afectar també a l'hemisferi sur. La concentració de metà en l'atmòsfera es va reduir en un 25 %, senya que es registra simultàneament en els gèls de Groenlàndia i en els de l'Antàrtida.
Es va pensar que la disminució del metà es va produir perque el refredat va reduir les precipitacions i es va fer menor l'extensió dels chapulls de zones tropicals. No obstant, en disminuir les precipitacions en regions tropicals aumentaria l'extensió dels chapulls de baixa profunditat (de menys d'1 metro), els quals són més aptes que els llac profunts per a la producció i escape de metà a l'atmòsfera. Per lo tant, la causa de la disminució de

metà caldria buscar-la en una atra part, provablement en les latitut altes, en a on la fredor reduiria l'activitat biològica i en ella la producció d'eixe gas en els ecosistemes de tundra i turberas.

Canvis durant el Dryas Recent

• Substitució dels boscs per una tundra glaciar en el nort d'Europa;
• Major extensió dels glacials;
• Depòsits de loess;
• Sequia a l'est del Mediterràneu, lo que podria haver desencadenat els començos de l'agricultura.

El Dryas Recent va terminar abruptament cap a l'any 11.500 a. C.. En Europa, els sediment d'alguns llac semblen també indicar la terminació del Dryas Recent en l'inici del Holoceno.
En general durant el Holoceno hi ha hagut una declinació gradual de les temperatures d'estiu, lo que va culminar en la Menuda Edat de Gèl, que sembla haver segut una resposta al forzamiento orbital (insolación boreal en declinació).