Oscilació de l'Atlàntic Nort
La oscilació de l'Atlàntic Nort (NAO) és un fenomen climàtic en el nort del oceà Atlàntic, de fluctuacions en la diferència de pressió atmosfèrica entre la baixa islandesa i la alta de Azores o anticiclón de les Azores. Movent-se d'est a oest entre la baixa d'Islàndia i l'alta d'Azores, va controlant la força i direcció dels vents de l'oest i les formacions tormentosas a través de l'Atlàntic Nort. Té una alta correlació en la oscilació àrtica.
La NAO es descobrix en els 1920s per Sir Gilbert Walker. Sent similar al fenomen d'El Chiquet en el oceà Pacífic, la NAO és una de les més importants conductores de les fluctuacions climàtiques en el Noratlántico i climes humits veïns.
Descripció
[editar | editar còdic]
Els vents de l'oest travessen el Atlàntic, duent aire humit a Europa. En anys quan els vents de l'oest són forts, els estius són frescs, els hiverns suaus, i les plujas freqüents. Si colapsen els vents de l'oest, les temperatures són més extremes tant en estiu com en hivern, produint canículas (ona de calor), geladas i pluges reduïdes.
Un sistema de baixa pressió permanent sobre Islàndia (la baixa d'Islàndia) i un sistema d'alta pressió permanent sobre Azores (el anticiclón de Azores) van a controlar la direcció i la força dels vents de l'oest dins d'Europa. I les seues relatives forces i posicions d'eixos dos sistemes varien d'any a any, coneixent-se tal variació com NAO.
Una gran diferència en la pressió en les dos estacions (un índex anual alt, es denota NAO+) farà incrementar els vents de l'oest i, conseqüentment, estius frescs i hiverns mijos i humits en Europa Central i en la seua frontera atlàntica. En contrast, si l'índex és baix (NAO-), desapareixen els vents de l'oest, i eixes àrees sofrixen hiverns frets, i fronts tormentosos del sur cap al mar Mediterrànea. De tal modo que s'incrementa l'activitat tormentosa i les pluges en l'Europa del sur i el Àfrica del Nort.
Especialment de novembre a abril, la NAO és responsable de molta de la variabilitat del temps en la regió de l'Atlàntic Nort, afectant els canvis en velocitat i direcció dels vents, canvis en distribució de temperatura i humitat, i en intensitat, número i traça de tormentes.
Encara que té una menor influència directa que per a Europa de l'oest, es creu que la NAO té un efecte sobre el temps en gran part de l'est nortamericà. Durant l'hivern, quan l'índex és alt (NAO+), les baixes pressions en Islàndia provoquen una circulació del suroest més fort sobre la mitat este del nort del continent americà, lo que evita el descens d'aire àrtic cap a eixes regions. En combinació en El Chiquet, este efecte pot produir hiverns significativament més càlits sobre el noreste de EE. UU. i el surest de Canadà. Per una atra part, si en hivern l'índex és baix (NAO-), el llitoral est i el surest de EE. UU. poden sofrir focs de fredor hivernal superiors a la mija associats en tormentes de neu i temperatures baix zero fins a Florida. En estiu, es creu que un fort NAO- contribuïx a una dèbil corrent de chorrada (Jet Stream) que normalment arrastra a sistemes zonals cap a la conca atlàntica, de modo que en combinació genera ones de calor.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Oscilación del Atlántico Norte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.