Anar al contingut

Enfermers obregones

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
l'iglésia del Bon Succés, que va anar dels obregones. A la dreta, s'aprecia part del convent de la Victòria, dels mínims. Madrit.

Els obregones eren els religiosos de la Mínima Congregació dels Germans Enfermers Pobres. Va ser una organisació catòlica per a l'assistència en hospitals fundada en Espanya en el XVI per Bernardino d'Obregón. Es considera un eixemple històric d'enfermeria.[1]

Història

Bernardino d'Obregón va nàixer en el monasteri de les Folgues, en Burgos, en 1540. En quedar orfe va ser tutelat pel seu tio, chantre de la catedral de Sigüenza. Despuix de la mort del seu tio va ser tutelat pel bisbe de Sigüenza, Fernando Chiquet de Guevara, que li va introduir en els estudis religiosos.[2]

Posteriorment va entrar en l'eixèrcit, i va participar en les campanyes militars de Flandes, Itàlia i França.[2]

En 1566, en la carrer de Postes de la vila i cort de Madrit,[3] un agranador li va embrutar el seu uniforme i Obregón, indignat, li abofeteó. L'humil actitut de l'agranador, demanant-li perdó, va commoure tant el seu ànim que va decidir deixar el seu càrrec i entregar-se al recapte dels malalts en el hospital de la cort, que llavors es trobava junt a la Porta del Sol de Madrit.[2] Va entrar en l'Orde Tercera de Sant Francisco de Paula, dels mínims. En el temps, un gran número de persones va seguir el seu eixemple, encarregant-se del conte dels malalts. Per això, en 1568 va fundar una congregació per a posar-se al servici dels hospitals espanyols.[2] La congregació va prendre el nom de Mínima Congregació dels Germans Enfermers Pobres i en 1569 va ser aprovada pel nuncio del papa, Decio Carafa.[2] Llavors la congregació tenia més de quaranta membres.[4]

En 1579 Bernardino d'Obregón va fundar l'hospital de Santa Ana,[5] que va contar en el respal de Felipe II.[4]

En 1587, en bula de Paulo V, es reduïxen tots els hospitals de la cort a un: l'hospital general de Madrit. La gestió del mateix va ser entregada als obregones.[2]

En 1589 la moradura i arquebisbe de Toledo, Gaspar de Quiroga els va donar les regles de l'Orde Tercera de Sant Francisco de Paula. En 1594 Obregón va redactar les constitucions. El hàbit de l'orde era de color gris en una creu morada en el costat esquerre.[2]


Mentres, la congregació s'anava estenent per atres ciutats d'Espanya: Burgos, Guadalajara, Múrcia, Nájera, Toledo, Sevilla, Medina del Camp, Belmonte, Conca, Alcalà de Henares i unes atres. Felipe II va nomenar a Bernardino el seu limosnero secret i visitador general de tots hospitals de Madrit.[4] Bernardino va refusar ser visitador general per a seguir sent enfermer. El rei li va propondre ser visitador en les principals ciutats de Portugal per a reformar els seus hospitals, càrrec que va acceptar.[4] Es va traslladar a Lisboa en dotze germans en 1592. En Portugal, la congregació va tindre nous membres, que varen atendre en els hospitals de llocs com Porto, Setúbal, Braga, Évora i l'illa Terceira.[4] La congregació també es va estendre per Bèlgica i Amèrica.[2]

Bernardino va atendre a Felipe II en la seua última malaltia. Bernardino va fallir de pesta negra el 6 d'agost de 1599.[4]

Bernardino d'Obregón va escriure l'obra Instrucció de malalts i consol als afligits enfermers. I verdadera pràctica de cóm s'han d'aplicar els remeis que s'ensenyen als meges, publicada en Madrit en 1607.[2] Este llibre va ser ampliat pel germà Andrés Fernández en l'edició de 1625. El manual va ser editat de nou en Saragossa en 1664, en Madrit en 1680 i novament en Madrit en 1728.[6]

L'advocaació del Bon Succés està relacionada en esta congregació. En 1606 dos germans del hospital de Madrit, Juan de Fontanet i Guillermo Martínez Rigola, varen realisar un viage a Roma per a que el papa autorisara el hàbit en el distintiu de l'orde.[7] En la serra de Traiguera, província de Castelló, va haver una tormenta i es varen amagar entre unes penyes, a on varen trobar una image de la Verge. Quan li la varen mostrar al papa Paulo V este va dir: "Germans, bon succés heu tingut en el vostre viage. Tinga-ho també la vostra pretensió". Es va llevar una creu d'or que duya i li la va posar a la Verge.[8] En 1607 varen colocar l'image en l'iglésia del hospital general de Madrit i es va crear una germandat que la va tindre de titular.[7]

La congregació va ser objecte de les desamortisació i va desaparéixer a mitan del XIX.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ampare Nogales Espert (Primer semestre de 2003). «Evolució històrica del método enfermer». Cultura dels contes.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Fernández Rojas, 2009, p. 467.
  3. ↑ «Vida de Bernardino d'Obregón». Archivat des de l'original, el 8 de juny de 2013. Consultat el 7 de decembre de 2013.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Manuel Jesús García Martínez, Juan Ignacio Valle Racero, Antonio Claret García Martínez(1993).«Bernardino d'Obregón, un enfermer del sigle XVI. El seu paper en la reforma hospitalària portada a terme per Felipe II. El hospital de convalescents de Santa Ana».Qalat chábir. Revista de humanitats.1(1): 68.
  5. ↑ Sánchez Alonso, 1981, p. 16.
  6. ↑ Manuel Jesús García Martínez i Antonio Claret García Martínez (2012). «El manual "Instrucció d'enfermers" (1625), compost pels enfermers obregones, i els contes urológicos en els hospitals del sigle XVII». Enfuro.
  7. ↑ 7,0 7,1 Fernández Rojas, 2009, p. 469.
  8. ↑ José Trinitat Pineda Reséndiz(2005).«La nostra Senyora del Bon Succés de Castanyers».Cròniques del Camí Real. Revista del Colege d'Investigacions Històriques del Centre de Coahuila.(14-16): 23.

Bibliografia

  • Matilde Fernández Roges (2009). Patrimoni artístic dels convents masculins desamortizados en Sevilla durant el sigle XIX. Trinitarios, franciscanos, mercedarios, cartujos, jerónimos, mínims, clercs menors, obregones i filipenses, Secretariat de Publicacions de la Diputació de Sevilla. ISBN 978-84-7798-273-9.
  • María Cristina Sánchez Alonso (1981). Impresos dels sigles XVI i XVII de temàtica madrilenya, Centre Superior d'Investigacions Científiques. ISBN 8400048768.


Referències