Anar al contingut

Els grans matemàtics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Les grands mathématiciens, couverture (détail).JPG
Els grans matemàtics
Archiu:Les grands mathématiciens, couverture (détail).JPG
Portada "Els grans matemàtics" en francés (1939)

Els grans matemàtics,[1] el títul original del qual en anglés és Men of Mathematics, és un llibre d'història de les matemàtiques, escrit en 1937 pel matemàtic Eric Temple Bell.

Després d'un breu capítul sobre tres matemàtics de l'Antiguetat, aborda la vida d'una trentena de matemàtics entre els sigles XVII, XVIII i XIX. L'émfasis està posat en les principals corrents matemàtiques que varen seguir als seus treballs.

Per a mantindre l'atenció del llector, es resalten aspectes inusuals o dramàtics dels protagonistes. Els grans matemàtics ha inspirat a molts jóvens, entre ells John Forbes Nash Jr. i Freeman Dyson, a convertir-se en matemàtics. No pretén ser un llibre d'història, inclou moltes anècdotes i presenta una visió idealizada dels matemàtics, la seua personalitat, investigacions i controvèrsia.

Contingut

[editar | editar còdic]
  1. subitulado en espanyol com (des de Zenón a Poincaré) : la seua vida i les seues obres


Referències

[editar | editar còdic]