Duo
En l'àmbit de la música, un duo o dueto (térmens abdós provinents de la llengua italiana) és una agrupació de dos instrumentistas o intérprets vocals. Els térmens duo i dueto s'apliquen també a una peça musical escrita per a ser interpretada per un conjunt de tals característiques.
Duo com a agrupació musical
[editar | editar còdic]Agrupació instrumental
[editar | editar còdic]Els duos poden tindre combinacions instrumentals molt variades, encara que les més difoses són:
- Duo de corda: violí i viola; viola i violonchelo.
Música popular urbana
[editar | editar còdic]Els duos instrumentals no són freqüents en la música popular de el XX, sobretot perque la majoria dels gèneros musicals requerixen un instrument principal i una secció rítmica en dos o més instrumentistes. Esta necessitat rítmica implicava que els duos tenien que incloure un instrument rítmic, per lo general una guitarra o un banjo. En jazz l'associació entre el guitarriste Eddie Lang i el violiniste Joe Venuti va obtindre un gran reconeiximent en la década de 1920. En les següents décades varen descollar duos formats per guitarra i baix com Jim Hall i Pat Metheny. Més alvance, el virtuosisme alcançat en l'orgue Hammond va fer possible la formació de duos d'orgue i bateria. En blues destaquen duos com Scrapper Blackwell i Leroy Carr que combinaven piano i guitarra; o Brownie McGhee i Sonny Terry la fòrmula del qual guitarra-harmònica va servir d'inspiració a molts atres músics.
En l'àmbit country varen ser pioners Tom Darby i Jimmie Tarlton tocant guitarres bessones. La música country posterior a 1945 va favorir agrupacions en un major número d'integrants, llevat en el subgénero conegut com bluegrass en el que destacaven figures com Lester Flatt i Earl Scruggs en el seu duo de guitarra i banjo.
Els creus de la música popular en la música clàssica d'Índia i la d'Europa varen donar a conéixer un atre tipo de duos. Per eixemple, el duo de sitar i taula personificado per Ravi Shankar i Alla Rakha; al duo de pianos popularisat en Estats Units per Ferrante & Teicher i en Gran Bretanya per Rawicz & Landauer.
Els nous gèneros de música danse que varen sorgir a partir de finals de la década de 1980 varen introduir un nou tipo de duo els membres del qual porten a terme la producció o remezcla de les gravacions i en ocasions també són intérprets. Alguns eixemples d'este tipo d'agrupació són els nortamericans C+C Music Factory, els britànics The Chemical Brothers, aixina com els francesos Air i Daft Punk.
Agrupació vocal
[editar | editar còdic]Un duo vocal sol adoptar una de les següents combinacions:
- Tenor i soprano
- Tenor i mezzosoprano
- Tenor i baríton
- Tenor i baix
- Dos tenors
- Dos soprano
- Soprano i mezzosoprano
- Soprano i baríton
Música clàssica
[editar | editar còdic]Els tropos i conductus floridos a dos veus de el XIII segurament cantats per solistes són els primers eixemples de verdaders duos en l'història de la música clàssica. En els motets i misses de el XV estos passages quin s'alternen en seccions corals, com ocorre en el Credo de Guillaume Legrant. Moltes fonts de la música de John Dunstable duen la rúbrica "duo". En el primer llibre de madrigals a dos veus de 1541 de Jhan Gero i les canzonets de Thomas Morley el duo passa a ser una peça independent.
En la Renaixença el bicinium vocal i instrumental ejemplifica els inicis d'una lliteratura de duos d'intenció didàctica. Este tipo de lliteratura persistix a través de composicions com els Aires per a dos violins fets a propòsit per a la millora dels practicants en consort (1709) de Johann Christoph Pepusch i el duo per a piano Il mestre i ho scolare de Haydn fins a peces de el XX com els duos per a violí de Bartók o els n.º 43 i 55 del seu Mikrokosmos.
En l'òpera el duo es va amprar casi des del principi. El Orfeo i L'incoronazione vaig donar Poppea de Monteverdi contenen duos com a elements vocals finals, sent este últim -un duo d'amor per a Poppea i Nerón. Est va ser el primer eixemple significatiu d'un gènero que va persistir fins que es va fondre en la continuïtat general de la música (com en Verdi o Puccini) o es va dissoldre en un diàlec musical en el que les veus ya no cantaven simultàneament (com en Wagner o Richard Strauss més vesprada). El terme "dueto" es va amprar escassament en l'òpera barroca i metastasiana. En la segona mitat de el XVIII i sobretot en el XIX, el dueto va ser substituint al ària com a composició principal de l'òpera. Es preferia el dueto gràcies al seu dinamisme, conseqüència de l'enfrontament i contrast entre dos personages. La seua estructura varia segons l'época històrica i les escoles operístiques. En el cas de duetos breus i sense articulació interna es parla de duettino (duetinos).
Música popular urbana
[editar | editar còdic]
Els duos vocals mixts formats per una veu masculina i una veu femenina com Nelson Eddy i Jeanette MacDonald, aixina com Fred Astaire i Ginger Rogers varen alcançar renom per les seues actuacions en els musicals de Broadway i d'Hollywood. Aixina mateix, el duo vocal mixt va ser una traça principal de la música country des de la década de 1950 fins a la década de 1970. Entre les parelles més célebres d'este estil es troben Porter Wagoner i Dolly Parton, George Jones i Tammy Wynette o Loretta Lynn i Conway Twitty.
En la música popular afroamericana dels anys 1960 la Motown va donar a conéixer a Marvin Gaye i Tammi Terrell, mentres Stax feya gravacions en William Bell i Judy Clay; i en Chicago destacaven Jerry Butler i Betty Everett. També descollen duos soul com el format per Roberta Flack i Donny Hathaway o Womack & Womack. Un duo reggae que va alcançar reconeiximent internacional va ser el de Bob and Marcia. En música pop també hi ha mostres de duos vocals mixts com Sonny & Cher, el duo israelita Esther and Abi Oferim o el britànic Peters and Lee.
Un atre tipo rellevant és el duo vocal i instrumental. Alguns eixemples d'esta agrupació varen ser el guitarriste Els Paul i la vocalista Mary Ford; duos de rhythm and blues com Mickey & Sylvia, Inez & Charlie Foxx o Ike & Cup Turner. En l'àmbit pop varen alcançar un gran èxit comercial el duo format per un germà i una germana The Carpenters, aixina com la banda sueca Roxette. Este tipo de duo no sol estar compost solament per integrants masculins, encara que hi ha alguna mostra com Simon & Garfunkel, Soft Cell i The Communards.
Duo com a peça musical
[editar | editar còdic]Música clàssica
[editar | editar còdic]En música clàssica descollen les següents peces instrumentals compostes per a este tipo d'agrupació:
- Haydn: sis duos per a violí i viola, Hob. VI:1-6, 1766-1768.
- Beethoven: Duo para viola i violonchelo, WoO 32 "per a dos ulleres obligades", 1795-1797.
- Ravel: sonata per a violí i violonchelo "A la memòria de Claude Debussy", 1922.
En l'àmbit de la música clàssica vocal destaquen els següents duos operístics:
- "Sull'ària... che soave zeffiretto" en Les bodes de Fígaro de Wolfgang Amadeus Mozart, 1786. Duo per a dos soprano.
- "Là ci darem la mà" en Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart, 1787. Duo per a soprano i baríton.
- "Bei Männern, welche Liebe fühlen" en La flauta màgica de Wolfgang Amadeus Mozart, 1791. Duo per a soprano i baix.
- "Un soave senar baix che" en La Cenerentola de Gioacchino Rossini, 1817. Duo per a mezzosoprano i tenor.
- "Duetto buffo vaig donar due gatti" ("Duo dels gats") atribuït a Gioacchino Rossini, 1825. Duo per a dos soprano.
- "Un dì, felice, eterea" en La Traviata de Giuseppe Verdi, 1853. Duo per a soprano i tenor.
- "Au fond du temple saint" en Els peixcadors de perles de Georges Bizet, 1863. Duo per a tenor i baríton.
- "Lontano, lontano" en Mefistófeles d'Arrigo Boito, 1868. Duo per a soprano i tenor.
- "Pur tu riveggo, mia dolce Aida" en Aida de Giuseppe Verdi, 1871. Duo per a soprano i tenor.
- "Laggiù nelle nebbie remote" en La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, 1876. Duo per a mezzosoprano i tenor.
- "Belle nuit, ô nuit d'amour" ("Barcarolle") en Els contes de Hoffmann de Jacques Offenbach, 1881. Duo per a soprano i mezzosoprano.
- "Suzel, buon dì" ("Duo de les cireres") en L'amico Fritz de Pietro Mascagni, 1891. Duo per a soprano i tenor.
- "¡O Mimì!, ¡El teu più senar torni!" en La bohème de Giacomo Puccini, 1896. Duo per a tenor i baríton.
- "Sous li dôme épais" ("Duo de les flors") en Lakmé de Léo Delibes, 1898. Duo per a dos soprano.
- "Ve la sera" en Madama Butterfly de Giacomo Puccini, 1904. Duo per a soprano i tenor.
- “Mir ist die ehre widerfahren” en El cavaller de la rosa de Richard Strauss, 1911. Duo per a soprano i mezzosoprano.
Música popular urbana
[editar | editar còdic]En música popular urbana són famoses les següents peces compostes per a este tipo d'agrupació:
- "Baby, It's Cold Outside" – Ricardo Montalbán i Esther Williams, i en els rols canviats Ret Skelton i Betty Garrett, 1948.
- "Dream a Little Dream of Em" – Louis Armstrong i Ella Fitzgerald, 1950.
- "I Got You Babe" – Sonny & Cher, 1965.
- "Ain't No Mountain High Enough" – Marvin Gaye i Tammi Terrell, 1967.
- "Jackson" – Johnny Cash i June Carter, 1967.
- "Somethin' Stupid" – Frank Sinatra i Nancy Sinatra, 1967.
- "Waters of March" – Elis Regina i Antonio Carlos Jobim, 1972.
- "Don't Go Breaking My Heart" – Elton John i Kiki Dee, 1976.
- "You're The One That I Want" – John Travolta i Olivia Newton-John, 1978.
- "Dead Ringer for Love" – Meat Loaf i Cher, 1981.
- "Endless Love" – Diana Ross i Lionel Richie, 1981.
- "Under Pressure" – Freddie Mercury i David Bowie, 1981.
- "Ebony and Ivory" – Paul McCartney i Stevie Wonder, 1982.
- "Islands in the Stream" – Kenny Rogers i Dolly Parton, 1983.
- "Don't Give Up" – Kate Bush i Peter Gabriel, 1985.
- "(I'vés Had) The Clave of My Life" – Bill Medley i Jennifer Warnes, 1987.
- "Barcelona" – Freddie Mercury i Montserrat Caballé, 1988.
- "Empire State of Mind" – Jay-Z i Alicia Keys, 2009.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sales Merino, Vicente. L'història de la música i les seues combinacions. Visió, 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dúo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.