Baix (veu)
Un baix (del llatí bassus: ‘greu, baix’) és un cantant en la veu masculina més greu,[1] en un timbre molt obscur. En òpera un baix és un cantant masculí capaç d'alcançar el ranc més greu de la veu humana.[2]
Tesitura
[editar | editar còdic]
Segons el Harvard Dictionary of Music, la tesitura de baix va des d'un I2 fins a un C4, i segons el Grove Music va des d'un F2 fins a un I4. No obstant, és àmpliament conegut en el món operístic que un baix deu donar com a mínim el F4, considerant-se en ocasions el F#4 i inclús el G4 per als papers considerats de divo.
En obres corals, en general, quan un compositor compon una part per a baix, utilisa un registre més estret (més fàcil de cantar): des d'un G2 a un B3.
Tipos de baix
[editar | editar còdic]- Vore també Matisos vocals
En música clàssica, particularment en òpera, existixen distincions entre els distints tipos de baix:
Baix profunt
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Baix profunt.
El baix profunt o baix noble és un cantant en una veu particularment profunda (una gran potència i riquea en greus), al temps, que manté els aguts ferms. Alguns eixemples són: Gottlob Frick, Kurt Moll o Martti Talvela. L'òpera Boris Godunov reunix en escena a tres baixos profunts: Boris, Varlaam i Pimen.[3]
Baix llauger, o baix cantant
[editar | editar còdic]El baix llauger o baix cantant té un timbre més llauger que el baix profunt. El baix cantant té agilitat en la veu, per a realisar poderoses melodias. Un eixemple és el eslovaco Serguéi Kopchák (com Mefistófeles en Mefistófeles d'Arrigo Boito); paper de baix cantant és el d'Enrique VIII en Anna Bolena de Donizetti.[3]
- Rols
- Duc Barbazul El castell de Barbazul de Béla Bartók
- Don Pizarro, Fidelio de Ludwig van Beethoven
- Comte Rodolfo, La sonnambula de Vincenzo Bellini
- Blitch, Susannah de Carlisle Floyd
- Mefistófeles, Faust de Charles Gounod
- El rei d'Escòcia, Ariodante de Georg Friedrich Händel
- Don Alfonso, Così fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart
- La veu de l'Oràcul, Idomeneo de Wolfgang Amadeus Mozart
- Boris, Boris Godunov de Modest Músorgski
- Silva, Ernani de Giuseppe Verdi
- Felipe II, Don Carlos de Giuseppe Verdi
- Comte Walter, Luisa Miller de Giuseppe Verdi
- Ferrando, Il trovatore de Giuseppe Verdi
- Daland, Der fliegende Holländer de Richard Wagner
Baix caractère
[editar | editar còdic]El baix caractère és un tipo de veu propenca al baix cantant que no s'usa fòra del repertori francés. Com el baix cantant posseïx una veu greu, pero alta, en un timbre llauger. Un eixemple és Gidon Saks (com Hagen en L'anell del nibelungo de Wagner).
Baix buffo
[editar | editar còdic]El baix buffo, en italià basso buffo, és un matís dins de l'extensió vocal del baix. El buffo té comunament un paper còmic. No té necessàriament la lluentor d'una veu séria, pero té que convéncer pel seu talent còmic.
- Rols
- The Doctor, Wozzeck d'Alban Berg.
- Geronimo, Il matrimoni segreto de Domenico Cimarosa.
- Don Pasquale, Don Pasquale de Gaetano Donizetti.
- Dottor Dulcamara, L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti.
- Don Alfonso, Così fan tutte de Wolfgang Amadeus Mozart.
- Leporello, Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart.
- Osmin, El rapte en el Serrallo de Wolfgang Amadeus Mozart.
- Uberto, La serva padrona de Giovanni Battista Pergolesi.
- Don Bartolo, El barber de Sevilla de Gioachino Rossini.
- Dò Magnífic, La Cenerentola de Gioachino Rossini.
- Haly, L'italiana in Algeri de Gioacchino Rossini.
Baix Hoher
[editar | editar còdic]El baix Hoher és un tipo de veu profunda i curta (vindria a significar ‘baix alt’), molt similar al baix caractère, que no s'utilisa fòra del repertori alemà. La denominació d'este tipo de veu ve del propi Wagner, que va escriure certs papers per a este tipo de veu com les seues Wotan, Alberico, Donner o Fasolt en L'anell del nibelungo. Un eixemple de baix hoher seria el baix danés Stephen Milling com Fasolt.
- Rols
- Igor, Príncip Igor d'Alexander Borodin
- Boris i Varlaam, Borís Godunov de Modest Músorgski
- Banquo, Macbeth de Giuseppe Verdi
- Zaccaria, Nabucco de Giuseppe Verdi
- Fiesco, Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi
- Klingsor, Parsifal de Richard Wagner
- Wotan Der Ring dones Nibelungen de Richard Wagner
- Caspar, Der Freischütz de Carl Maria von Weber
Baix-baríton
[editar | editar còdic]- Baix-baríton El baix-baríton és un tipo de veu que pot eixercitar papers tant per a baixos com per a barítons podent cantar en abdós tesituras. Eixemples: Samuel Ramey, José van Dam.
Baix líric
[editar | editar còdic]El Baix líric és el baix en veu lírica aplegant a el E4 en tipo líric. Enzo Dara va ser Baix líric especialisat en papers de buffo.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Appelman, D. Ralph: The Science of Vocal Pedagogy: Theory and Application. Indiana University Press, 1986. ISBN 978-0-253-20378-6
- Boldrey, Richard: Guide to Operatic Rols and Arias. Caldwell, 1994. ISBN 978-1-877761-64-5
- Fallows, David & Jander, Owen: «Tenor» en Grove Music Online [3] archivat en Wayback Machine. ed. L. Macy (consultat el 25-11-2008).
- McKinney, James: The Diagnosis and Correction of Vocal Faults. Genovex Music Group, 1994. ISBN 978-1-56593-940-0
- Stark, James: Bel Vora: A History of Vocal Pedagogy. University of Toronto Press, 2003. ISBN 978-0-8020-8614-3
- Smith, Brenda: Choral Pedagogy. Plural, 2005. ISBN 978-1-59756-043-6
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bajo (voz)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.