Consort
Un consort és un conjunt de cambra format per instruments de diferents talles pertanyents a una mateixa família instrumental. És el conjunt prototípico de la música instrumental del Renaixença.
L'orige del consort, com el de la música instrumental renaixentista en general, és l'interpretació de la polifonia vocal. Els instruments varen haver d'adaptar-se a les diferents tesituras vocals, creant-se para això famílies completes d'instruments similars pero de diferents tamanys; tals instruments solien ser després utilisats en conjunts homogéneus.
Els consorts més habituals estaven formats, naturalment, pels instruments més estesos, tals com les flautes de pico o les violes dona gamba, pero també eren comunes els formats per baixons, llaüts, etc. Cada conjunt solia constar d'entre tres i sis instruments; d'esta manera, per eixemple, un consort de violes dona gamba podia estar format, típicament, per una viola soprano, dos violes tenor i dos violes baix.
L'actual quartet de corda (format per dos violins, viola i violonchelo) és un eixemple de consort originat entorn a 1600 i que perviu encara en l'actualitat.
L'Anglaterra de el XVII va vore florir un gran repertori per a consort de violes dona gamba, en autors com John Dowland (Lachrimae or Seven Teares, 1604), Gibbons, Coprario, Lawes i, finalment, les Fantasies d'Henry Purcell.
El broken consort era un conjunt format per instruments de diferents famílies. Sol designar específicament certa combinació molt usada en l'Anglaterra isabelina.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Consort» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.