Disocactus crenatus
Disocactus crenatus, coneguda comunament com nopalillo amellado,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Belize, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Panamà. Ademés ha segut introduïda en les Illes de la Societat (Polinèsia Francesa).
Descripció
Disocactus crenatus és una espècie de cactus que pot créixer tant de forma epífita (sobre arbres) com litofíta (sobre superfícies rocoses). Pot alcançar altures de fins a 1 m, és d'hàbit colgante, arbustiu i es ramifica des de la base.[2]
Els brots principals són llenyosos i de secció cilíndrica o triangular. En canvi, els brots laterals, són carnosos, aplanados, allargats i en forma de full. No són segmentats, es afinan en abdós extrems i tenen els màrgens ondulats (dentats) o festoneados. Inicialment són erectos, encara que en el temps es tornen colgantes i tenen una nervadura central prominent. Medixen de 30 a 60 cm de llarc, de 4 a 10 cm d'ample i tenen la epidermis de color vert grisáceo. Sobre ells, confinades als màrgens, s'assenten areolas sense espines, encara que a voltes, les que hi ha situades en la base dels brots poden presentar pèls o cerdes menudes.[3]
Les flors són fragants, s'òbrin durant el dia i permaneixen obertes casi una semana. Florixen a finals de primavera o principis d'estiu, medixen de 20 a 29 cm de llarc i alcancen diàmetros entre 10 i 20 cm. Normalment apareixen varis botons florals (capolls) de color rosat parduzco o groguenc per talle, pero solament un aplega a madurar.[4]
Els sàpia'ls són lineares lanceolados, aguts i medixen de 7 a 12 cm de llarc i 1,9 cm d'ample. Apareixen disposts en dos files de sis, alternant-se entre sí, i de color verdenc o llaugerament groc rosat. Els pétals són díhuit, de color blanc cremoso o groc verdenc i apareixen disposts en tres files. Són ovado-oblongos, alguna cosa puntaguts i es afinan cap a la base, que és grossa i carnosa. Són de textura prima i delicada, d'uns 8,9 cm llarc i més de 2,5 cm d'ample.[2]
Els estams són molt numerosos, en filaments de 5 a 7 cm de llarc i de color groc pàlit o groc verdenc pàlit. Les anteres són ovadas, obtuses, de color groc intens. l'estil és molt conspicuo i medix de 15 a 20 cm de llarc. l'estigma té de 8 a 9 lòbuls blancs d'aspecte plumoso. l'ovari és relativament chicotet i de color vert groguenc. Els fruts van de oblongos a globosos (en forma de globo).[4]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén Belize, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Panamà. Ademés ha segut introduïda en les Illes de la Societat (Polinèsia Francesa). Habita principalment en el bioma tropical estacionalment sec, entre els 1330 i 2500 metros sobre el nivell del mar.[3]
La planta pot créixer sobre arbres com epífita o sobre superfícies rocoses com litófita. Es poden trobar en boscs humits tropicals, boscs núvols i boscs de roures (Quercus).[5]
Taxonomia
La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus crenatus, publicada en 1844 pel botànic britànic John Lindley en la revista científica The Botanical Register 30 (1): 31.[6]
Més tart, els botànics Miguel Ángel Cruz i Ángel Salvador Arias Montes varen traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus crenatus. Varen registrar estos canvis en les revista científica Willdenowia. Mitteilungen aus dem Botanischen Garten und Museum Berlin-Dahlem 46: 157, publicada en 2016.[7]
- Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa 'dos voltes'), isos (que significa 'igual) i kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), en alusió als brots aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- crenatus: epítet específic que prové de la paraula llatina crēnāles teues (que significa 'crenado', 'festoneado'), en alusió als màrgens dentats dels brots de l'espècie.[9][10]
Subespècies
Actualment es distinguixen dos subespècies:
| Image | Subespècie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Disocactus crenatus subsp. crenatus | Té brots de 6 a 10 cm d'ample i lòbuls oblicuos. | Belize, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Panamà. Ademés ha segut introduïda en les Illes de la Societat (Polinèsia Francesa). | |
| Disocactus crenatus subsp. kimnachii
(Bavo) M.Á.Cruz & S.Arias |
Té brots de només 4-6 cm d'ample i lòbuls semicirculares. | Hondures i Mèxic |
Estat de conservació
En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)”. Les principals amenaces que sofrix l'espècie es deuen a la deterioració de l'hàbitat com a resultat de la deforestació local per a l'agricultura i la ganaderia en chicoteta escala.[5]
Història
Esta espècie es va presentar en 1844 en una exposició de la Real Societat d'Horticultura i va obtindre el guardó més alt com a nova espècie introduïda. El botànic alemà Ernst Heinrich Georg Ule l'havia recolectat cinc anys abans en Hondures i li la va enviar a Sir Charles Lemon, qui va conseguir que florira per primera volta en 1843.[4]
Usos
Us alimentari
Els seus fruts es consumixen crus i es comercialisen localment.[11][5] No obstant, algunes fonts advertixen sobre possibles riscs per a la salut en consumir espècies del gènero Disocactus, senyalant que poden causar nàusees i bossades per composts tòxics.[12]
Us ornamental
Disocactus crenatus es cultiva principalment com planta ornamental per la seua resistència i atractiu floral.[4]S'adapta be a climes secs, tropicals o subtropicals, i creix adequadament tant a ple sol com en ombra parcial. L'exposició a una major cantitat de llum al començament de la primavera favorix el desenroll de brots. El substrat ideal presenta un bon drenage i un alt contingut de matèria orgànica, com turba o verdet sphagnum, similar al que s'ampra en el cultiu de plantes epífitas com orquídees o bromelias. Necessita recs abundants durant l'estiu, permetent que el substrat se seque llaugerament entre aplicacions.
Encara que tolera temperatures de fins a 45 °C i breus exposicions a la fredor, requerix temperatures nocturnes superiors a 12 °C per a desenrollar-se correctament durant l'hivern. La fredor prolongada pot danyar-la o matar-la. Rara volta sofrix malalties i es propaga principalment per mig d'esqueixos en primavera. La propagació per llavor és poc comú; en eixe cas, les llavors deuen sembrar-se en un substrat ben drenado i mantindre una temperatura d'entre 18 i 21 °C, lo que permet la germinació en un determini de 14 a 28 dies. És important evitar moure la planta una volta que ha desenrollat capolls, ya que els canvis en l'entorn poden causar la seua caiguda.[2]
Atres usos
S'ha utilisat àmpliament en la polinisació creuada en atres espècies (principalment Disocactus speciosus i Disocactus phyllanthoides), per a desenrollar híbrits els colors dels quals varien des del blanc groguenc clar i el rosa fins al taronja i l'àmbar intens.[13]
Referències
- ↑ CONABIO. «Nopalillo amellado (Disocactus crenatus)» (en es-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Epiphyllum crenatum». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, Urs; Anderson, Edward F. (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 250. ISBN 978-3-8001-4573-7. Consultat el 2025-05-30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Edwards, Sydenham,; Edwards, Sydenham; Lindley, John; Ridgway, James (1844). Edwards's botanical register (vol. v.30 (1844)), James Ridgway, pp. 31-32. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 IUCN(2009-04-28).«Epiphyllum crenatum: Hernández, H.M., Tàpia, J.L., Ishiki, M. & Véliz, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152680A121483935».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152680a121483935.en.Consultat el 2025-05-31.(en en)
- ↑ «Cereus crenatus Lindl. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus crenatus (Lindl.) M.Á.Cruz & S.Arias | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names (2020-10-07). Consultat el 2025-05-29.
- ↑ «Disocactus crenatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names (2021-04-24). Consultat el 2025-05-31.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). Etymological dictionary of succulent plant names, Springer, p. 250. ISBN 978-3-540-00489-9. Consultat el 2025-05-31.
- ↑ «Disocactus crenatus - Useful Tropical Plants». tropical.theferns.info. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ Inc, Gregarious. «Why You Shouldn’t Eat Disocactus 🌵» (en en). Greg App 🪴. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ Metz, M.A.; Frohlich, M.W.; MetKimnach, M.; Meyerowitz, I.M.(1997).«The hybrid origin of x Epinicereus cooperi (Cactaceae) refuted using gel blot hybridization of random amplified polymorphic DNAs.».Haseltonia.5: 61-71.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disocactus crenatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.