Diphysa punctata

Diphysa punctata o sarrapia és un arbre de la família Fabaceae, de la qual s'extrau la cumarina, substància aromatisant.[1] Científicament ha segut denominada, durant molt temps, en el nom de Coumarouna punctata. El nom de la substància fa alusió al vell nom científic.
Existix confusió entre dos espècies, Diphysa punctata és endèmica a Mèxic i Dipteryx punctata és endèmica a l'Amazònia en Brasil, Veneçuela, Guyana, Guyana Francesa i Colòmbia.
Descripció
Arbre de 8 fins a 30 m d'alt. Fulls composts en 4 a 6 foliols aovados a obloncs, breument acuminats en l'àpiç, coriàceus, glabres, en punts translúcidos, de 6 a 15 cm de llarc per 3 a 6 cm d'ample.
Flores en pániculas curtes, rufo-tomentosas. Bràctees i bratéolas aovadas, fins a 7 mm de llarc. Cáliz rufo-tomentoso externament, acampanat, bilabiat, en el tubo d'uns 4 mm de llarc; els dos segments superiors aovado-oblongos, alguna cosa pubescents fins a de 9 mm de llarc; llavi inferior breument tridentado. Pétals d'uns 9 mm de llarc, molt desiguals. Estandart aovado o orbicular i profundament emarginado en l'àpiç. Ales oblicuo-oblongadas o aovadas, emarginadas. Quilla angost-oblongas. Estams, 10. Llegum ovoidea, drupácea, indehiscente, d'uns 5 cm de llarc per 3 cm d'ample, en una sola llavor. La fusta és dura, de color moreno, gra fi, poros grans i plens de pèssima blanca i olorosa.
Distribució
Este arbre creix en forma selvada entre el sur de Veneçuela, nort de Brasil i la zona de les Guayanes.[2] En Veneçuela abunda principalment en les capçaleres dels afluents del marge dret de l'Orinoco a on forma taques extenses o sarrapiales. NOTA: L'espècies Diphysa punctata és endèmica a Mèxic, no existix en Amèrica del Sur. La Sarrapia creix selvada en el Sur de Veneçuela, nort de Brasil i en les Guayanas, és més abundant en les capçaleres dels afluents de la marge dreta del riu Orinoco a on forma taques extenses o Sarrapiales, es coneixen dos espècies importants de Sarrapia Dipteryx odorata i Dipteryx punctata, esta última presenta els fruts més menuts, no tan cilíndrics. Entre les sarrapias existents en el país, la més cotisada i de la qual s'extrau la major cantitat de “cumarina” és la Sarrapia real o Yape (Clots, 1989). Existix confusió en l'ús dels noms entre dos espècies, Dyphysa punctata és endèmica a Mèxic i Dipteryx punctata és endèmica a l'Amazònia en Brasil, Veneçuela, Guyana, Guyana Francesa i Colòmbia, i Clots fa referència a una atra espècie en el nom de Dipteryx odorata. També coneguda en els noms de Camarú, fava tonka, cumaruna, cumarú, cumbarú, sarrapia, tagua. És natural de la zona tropical d'Amèrica, en especial Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guayana, Perú i Veneçuela (Aguilar H.F. 2018).
Hàbitat
Es desenrolla be en una gran diversitat de sols, pero generalment preferix les vores dels rius, en terra formada com a resultat d'inundacions, en textura solta, alguna cosa arenenca o en molta grava i rica en humus. Pot desenrollar-se en general en tot tipo de sols, sempre que estos tinguen bon drenage.
Encara que la sarrapia pot resistir curts periodos de sequia, requerix de precipitacions pluvials entre 1.500 i 2.500 mm i temperatura mija anual de 21 a 26 °C. La sarrapia real, leguminosa de les Papilionidae, es propaga per mig de llavors, les quals poden sembrar-se en un semillero o en el seu lloc definitiu. En la seua etapa jovenil requerix ombra moderada o parcial fins que conseguixca alcançar altures d'1 a 2 m. En alguns països, quan fan plantacions artificials, solen sembrar dacsa o cambur entre els refillols per a que els proporcionen ombra. En Trinitat, a on existixen plantacions, solen arreplegar els fruts entre els mesos de març a maig.
Història
En Veneçuela la sarrapia es va exportar per primera volta en 1847.[3] A mitan del XIX la llavor de sarrapia va escomençar a ser molt cotisat com rubro d'exportació-importació per la cumarina,[4] component químic en propietats aromàtiques, similar a la vainilla, molt important per a l'indústria tabacalera, farmacèutica, de perfumeria i gastronòmica.[4]
Per anys la sarrapia veneçolana va ser comprada per l'American Tobacco Company per a la fabricació del cigarret Lucky Strike.[3] En l'época del seu major auge, que va des de 1890 fins a 1950, la seua comercialisació va ser monopolisada i el dictador veneçolà Juan Vicente Gómez va mostrar interés en la seua explotació.[3] Després de la Segona Guerra Mundial, el mercat de la sarrapia cayo llentament.[3] No obstant, l'exportació del frut es va mantindre, i des de 1983 han pujat els preus.[3]
Usos
De les llavors s'extrau la cumarina substància en sabor similar a la vainilla que s'utilisa per a aromatizar tabacs, licors, sabons, rapés, productes de forn i atres productes.[1] L'ús de les llavors, com talismà va ser comú entre els indígenes de l'Amazones, els qui confeccionaven collars i braçalets en elles.[1] Com a arbre ornamental es pot utilisar en les zones càlides per la frondosidad de la seua copa i al seu tronc recte.
És l'arbre emblemàtic de l'estat Bolívar, en Veneçuela,[1] arbre que ha favorit, en part, la zona sur del país a on creix en forma espontànea, pel valor comercial de les llavors es cultiva per mig de plantacions.[1] Entre totes les espècies de sarrapias existents en Veneçuela, la més cotisada i de la qual s'extrau major cantitat de cumarina és la sarrapia real o yape, coneguda científicament en el nom de Diphysa punctata. L'explotació del seu cultiu s'ha realisat per Ciutat Bolívar. Actualment els principals països productors de sarrapia són Brasil, Veneçuela, Trinitat i Tobago.[1][4] Els seus fruts són comestibles.[1]
Se li atribuïxen algunes propietats medicinals no obstant no existix evidència mèdica que respale estes creències. Les llavors supostament actuen mantenint el fluix natural del torrent sanguíneu, evitant aixina coàguls i trombosis.[3][5] També se li atribuïxen millores en el procés de digestió dels aliments i per a aliviar els dolors estomacals per mig d'infusions.[3][5]
Taxonomia
Diphysa punctata va ser descrita per Per Axel Rydberg i publicat en North American Flora 24(4): 211. 1924.[6]
Noms comuns
En Veneçuela se li coneix com sarrapia o yape.[1][3] També se li coneix com cumaru, kumaru, o Brazilian teak.[4] A la llavor o armela se li coneix com a fava tonka o tonka bean.[4][5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Clots, Jesús (2013). «Bolívar», Arbres emblemàtics de Veneçuela, Veneçuela: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 20-22. ISBN 978-980-235-044-5.
- ↑ Violeta (2012-05-27). «La Sarrapia» (en es). Flores. Consultat el 2022-08-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Sarrapia | Fundació Empreses Polar». bibliofep.fundacionempresaspolar.org. Consultat el 2022-08-06.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «La sarrapia, frut històric veneçolà – MINCYT» (en es). Consultat el 2022-08-06.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Bondats de la sarrapia».
- ↑ «Diphysa punctata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de giner de 2014.
- Clots F., Jesús. Flora Emblemàtica de Veneçuela. Caracas, Veneçuela: Editorial Armitano, 1985. ISBN 980-216-008-3.
- Clots F., Jesús. Guia d'arbres de Veneçuela. Caracas: Societat de Ciències Naturals La Salle, Monografia N° 32, 1983, Artícul sobre la sarrapia (Dipteryx punctata), pp. 192-193.
- AGUILAR Héctor F., 2018.- La Sarrapia Dipteryx punctata (S.F. Blake) Amshoff. Fabaceae present en Veneçuela Rev. Ecol. Lat. Am. 19(1-3): 19-24 ISSN 1012-2494
- CONABIO, 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. Ca. nat. Mèxic 1.
- Reference artícul Rydberg, P. A. 1924. Fabaceae-Galegeae (pars). N. Amer. Fl. 24(4): 201–250. View in Biodiversity Heritage Library
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diphysa punctata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.