Anar al contingut

Trombosis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Erro al crear miniatura:
Diagrama de coàgul sanguíneu en la vàlvula d'una vena.

La trombosis[1] (del grec θρόμβωσις thrómbōsis "coagulació”) és la formació d'un coàgul en l'interior d'un vas sanguíneu i un dels causants d'un infart agut de miocardi. També es denomina aixina al propi procés patològic, en el qual un agregat de plaquetes o fibrina obstruïx un vas sanguíneu.


Etiologia

Quan un vas sanguíneu es lesiona, el cos utilisa plaquetes (trombos) i fibrina per a formar un coàgul de sanc per a previndre la pèrdua de sanc. Inclús quan un vas sanguíneu no es lesione, els coàguls de sanc es poden formar en el cos en certes condicions. Un coàgul que es desprén i comença a viajar per tot el cos es coneix com embòlia.[2][3]

Les causes són:

Els mecanismes que favorixen la formació d'un trombo, són les alteracions del fluix sanguíneu i estes alteracions poden deure's a repòs excessiu en llit (pacients postoperados). Ademés en l'intervenció quirúrgica hi ha hagut una estimulació dels factors de coagulació pel trencament de gots, la sutura, una série d'intervencions que involucren a l'aparat vascular. No és rar que una persona s'opere d'una hèrnia inguinal, i en el moment que se li dona d'alta i escomença a moure's més de lo que s'ha mogut en els dies anteriors present una embòlia fulminant ocasionant-li la mort.

La tercera causa que influïx són els components de la sanc. Quan la sanc és més densa disminuïxen els líquits i aumenten els elements figurats. O hi ha una hemoconcentracó o una policitemia real. Dins d'este s'inclou les trombosis a repetició.

Els llocs de formació de trombo són en el cor, artèries, venes i capilars, per lo que la trombosis pot formar-se en qualsevol part de l'aparat circulatori.

Atres patologies que poden provocar una trombosis són aquelles que presenten fluix en tribulins, com les estrecheces valvulares. Un eixemple és la estenosis mitral, en a on el fluix en l'aurícula es fa més llent i favorix la trombosis. En la estenosis mitral cal tindre en conte que lo més provable és que hi haja trombosis en la orejuela i en alguna part de la paret de l'aurícula. I si eixa fa flutter o fibrilació, la contracció de l'aurícula és ineficiente. Llavors l'aurícula no es contrau i ademés existix oclusió en l'eixida, de tal modo que hi ha una llentitut del fluix d'eixida i per tant formació de coàguls (trombos).

Una atra causa de trombosis és el dany de l'endoteli. Si un got s'inflama, per eixemple una vena de les EEII per un trauma, es produïx una lesió del veïnat i dany endotelial, que desencadena immediatament la cascada de coagulació depositant-se trombos en la superfície del got.

Sobre els líquits estranys que entren a l'aparat circulatori i poden provocar una embòlia, estos poden ser fonamentalment el líquit amniótico que ingressa a la circulació materna en produir-se solsida de la placenta, i trencament de les venes uterines o del cérvix constituint en una embòlia amniótica, esta depenent de la quantia pot ser fatal.

També en les fractures múltiples, la mèdula òssea adiposa dels ossos que és semilíquida pot entrar a la circulació i embolizar cap al pulmó o cervell.


Factors de risc

Vas sanguíneu normal front a got malalt

Hi ha dos tipos de factors de risc:


Primaris

Congènits:

  • Falta de la proteïna C, que evita la coagulació
  • Resistència a la proteïna C activada

Adquirits:

  • Anticossos antifosfolípido


Secundaris

  • Anomalies en les plaquetes
  • Anomalies vasculars
  • Excés de tabac
  • Excés d'arsènic (element utilisat en el verí de rates, per eixemple)
  • Càncer: el càncer supon un increment del risc de sofrir trombosis del 4-20 % sent la trombosis la principal causa de mort en el pacient en càncer despuix del propi tumor.


Tipos de trombosis

Les trombosis poden classificar-se segons el nivell d'oclusió que alcancen i el lloc en el que s'originen.

  • Segons el grau d'oclusió, podem diferenciar entre trombos ocluyentes i murals. Els primers són aquells en els que el got queda completament obstruït per l'afecció, mentres que en els murals, el resultat és una obstrucció parcial.
  • Depenent de l'ubicació, les trombosis es classifiquen segons tres tipos: per precipitació, hialina o per coagulació.
    • Trombosis per precipitació (trombos blancs): produïda principalment en artèries o el cor, es deuen a la solsida de plaquetes. Són de caràcter mural.
    • Trombosis hialina: produïda en vénulas o capilars. Solen ser provocades per la solsida de plaquetes i fibrina.
    • Trombosis per coagulació (trombos rojos): produïda en les venes solen ser de naturalea oclusiva i deure's a una mescla de plaquetes i fibrina, apareixent estes últimes en una major proporció que les primeres.

Esta situació és d'extrema gravetat, puix el territori més allà del trombo deixa de rebre irrigacó sanguínea, produint-se inicialment isquemia i despuix mort de les estructures. Es pot produir la paràlisis dels músculs si es troben en el trombo que s'ubica en una vena. Depenent de l'ubicació de la vena, estes trombosis poden ser greus (trombosis del sen cavernoso), de mijana gravetat (trombosis venosa profunda) o lleus (tromboflebitis superficial).

  • Coàgul: part de la sanc es torna sòlida, obstruïx el pas de la sanc i forma una trombosis.


Diferència entre trombosis i embòlia

Una trombosis és l'obstrucció d'un vas sanguíneu que, generalment, és produïda per una placa d'ateroma o aterosclerosis que creix en la paret de dit got.

Si la placa es desprén, es denomina émbolo i pot anar cap a diversos llocs de l'organisme, en major mida al pulmó. Pero els émbolos poden ser de material divers, no solament trombos, hi ha també émbolos infecciosos, de cristals de colesterol, etc.

No confondre en la trombosis hemorroidal.


Tractament

La prevenció de coàguls de sanc i el tractament reduïx els riscs d'atac al cor, accident cerebrovascular i embòlia pulmonar. La heparina i warfarina s'utilisen a sovint per a inhibir la formació i creiximent de trombos existents, el primer s'unix i activa l'enzima inhibidor antitrombina III, mentres que el segon inhibix la vitamina K epóxido reductasa, una enzima necessària per a sintetisar madurs factors de coagulació.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Furie, B., Furie, B. C.(2008).«Mechanisms of thrombus formation».New England Journal of Medicine.359(9): 938-949.doi:10.1056/NEJMra0801082.
  3. ↑ Handin, R. I. (2005). «Chapter 53: bleeding and thrombosis», Kasper, D. L., Braunwald, E., Fauci, A. S., et al. (ed.). Harrison's Principles of Internal Medicine, 16th edició, New York, NY: McGraw-Hill. ISBN 0-07-139140-1.

Enllaços externs