Proteïna S
La proteïna S és una glucoproteina plasmática depenent de vitamina K sintetisada en el fege. Composta per una sola cadena polipeptídica, sense activitat proteolítica i de síntesis hepàtica. En la circulació, la proteïna S es troba en dos formes: una forma lliure, activa (40%) i una forma encuadernada, inactiva, unida al complemente C4b (60%). La deficiència en proteïna S, generalment associada en mutacions en un alel del gen PROS1, aumenta el risc de sofrir trombos venosos.[1][2]
És l'única proteïna (glucoproteina) depenent de la vitamina K (sintetisada en el fege) que no és una enzima, sino que únicament actua com un cofactor per a que la proteïna C activada actue sobre els factors V i VIII. Se sintetisa en les cèlules de l'endoteli vascular, cèlules de Leydig del testícul i megacariòcits.
Per a determinar la proteïna S lliure es deu realisar una precipitació en polietilenglicol i medir la concentració de proteïna S lliure en el eluato (la elución és el procés d'extraure un material d'un atre llavant en un solvent).
En casos rars, les deficiències de proteïna C i proteïna S són hereditàries. Això significa que la seua afecció és causada per un canvi en un gen que un o abdós pares li varen heretar.
Història
editarEsta proteïna va ser descoberta per primera volta en 1977 pel grup d'investigació liderat per Earl Davie i va ser denominada S per la ciutat en la que ho varen descobrir, Seattle, Washington, USA.[3]
Estructura
editarLa seqüència proteica madura té 635 residus (el seu precursor consta de 676 aminoàcits), una massa de 75 kDa i posseïx sèt dominis. En l'extrem N-terminal està el domini Gla, ric en àcit gamma-carboxiglutámico, el qual deu carboxilarse per a que la proteïna siga funcional i permet a la proteïna unir-se als fosfolípits carregats negativament en les membranes. Seguidament, es troba una regió sensible a la trombina, un gir pels ponts disulfuro, despuix hi ha quatre dominis de tipo EGF relacionats en el factor de creiximent epidérmico, sent els últims tres vinculats al ion Ca2+ i dos dominis de tipo Laminina G, encarregats de transportar les hormones sexuals. Principalment està format per bri de tipo beta, encara que també podem trobar hèlices i girs.
El gen de la proteïna està en el cromosoma 3q11.2, posseïx 80 kb de llarc i 15 exones. La proteïna Gas6 és homòloga a la proteïna S i tenen dominis idèntics. No obstant, esta proteïna no és sintetisada en el fege i els seus nivells de concentració són molt menors. [4][5][6]
Referències
editar- ↑ Lundwall A, Dackowski W, Cohen I, Shaffer M, Mahr A, Dahlbäck B, Stenflo J, Wydro R. “Isolation and sequence of the cDNA for human protein S, a regulator of blood coagulation”. Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 83 (18): 6716–20. doi:. PMID 2944113.
- ↑ “Gens for human vitamin K-dependent plasma proteins C and S llaure located on chromosomes 2 and 3, respectively” . Somat. Cell Mol. Genet. 14 (1): 93–8. doi:. PMID 2829367.
- ↑ Kaushansky, K.; Lichtman, {{{nom2}}}; Prchal, {{{nom3}}}; Levi, {{{nom4}}} (2015). Williams Hematology, 9 edició, McGraw-Hill, p. 1926. ISBN 9780071833004.
- ↑ «Vitamin K–Dependent Protein S: Beyond the Protein C Pathway».Seminars in Thrombosis and Hemostasis.44(02)
- 176–184.ISSN 0094-6176.doi:10.1055/s-0037-1604092.
- ↑ «Vitamin K-depenen proteïna S - Homo sapiens (Human)». www.uniprot.org.
- ↑ «Protein S: A multifunctional anticoagulant vitamin K-dependent protein at the crossroads of coagulation, inflammation, angiogenesis, and cancer».Critical Reviews in Oncology/Hematology.88(3)
- 637–654.ISSN 1040-8428.doi:10.1016/j.critrevonc.2013.07.004.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proteína S» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.