Necrosis


La necrosis (del grec: νεκρoς. Pronunciació: /nekrós/. Significat: 'cadàver') és el patró morfològic de la mort patològica d'un conjunt de cèlas o de qualsevol teixit en un organisme viu, provocada per una putrefacció d'òrguens que causa una lesió tan greu que no es pot reparar o curar. Per eixemple, l'aporte insuficient de sanc al teixit o isquemia, un traumatisme, l'exposició a la radiació ionisant, l'acció de substàncies químiques o tòxiques, una infecció, o el desenroll d'una maltia autoinmune o d'un atre tipo. Una volta que s'ha produït i desenrollat, la necrosis és irreversible. No deu confondre's en apoptosis ni en autólisis.
Lesió celar
[editar | editar còdic]La cèla té una extraordinària capacitat d'adaptació. Quan un agent extern o intern altera en gran part la seua fisionomia, sobrepassant els llímits de dita adaptabilitat, sorgix la lesió celar que pot ser reversible o irreversible.
Causes de lesió
[editar | editar còdic]- Isquemia i hipoxia (falta d'oxigen)
- Traumatisme
- Toxinas
- Agents infecciosos
- Temperatures extremes
- Radiacions ionisants
- Autoinmunidad
- Mutacions genètiques
- Desequilibris nutricionals
Adaptació celar
[editar | editar còdic]Davant diversos estímuls la cèlula experimenta uns canvis que li servixen per a adequar-se a la situació. Estos sí són reversibles a diferència de la necrosis. Els canvis són:
- Atròfia: disminució del tamany de l'orgue per una deficient estimulació (és lo que li ocorre per eixemple al cuádriceps quan un pacient està en llit un llarc periodo)
- Hipertrofia: situació contrària en la que aumenta el tamany de l'orgue per sobreestimulación, esta hipertrofia deriva d'un aument de la cantitat dels components intracelars i per tant en el tamany de les cèlules que formen el teixit i no es tracta d'un aument del seu número. La hipertrofia pot ser fisiològica (músculs d'un atleta) o patològica
- Hiperplàsia: en este cas sí aumenta el número de cèlules en l'orgue, fent que aumente el seu tamany, també pot ser resultat d'un procés fisiològic (aument del tamany de les mames durant l'alletament) o d'un procés patològic (aument de l'endometri per estimulació hormonal excessiva derivada de l'existència d'un tumor ovàric).
- Metaplasia: canvi d'una cèlula madura per una atra en una major capacitat d'adaptació. És el resultat generalment d'una agressió, cal destacar la metaplasia d'epiteli respiratori per un atre de tipo maligne en les persones fumadores. El teixit epitelial canvia per a adaptar-se a l'agressió que supon el fum. El risc de la metaplasia estreba que este teixit es fa molt més susceptible de malignisació
Mort celar
[editar | editar còdic]Quan tots els mecanismes d'adaptació i de resistència s'han agotat sobrevé la mort celar. La cèlula pot morir de dos formes diferents:
- Necrosis: comprén un estat irreversible de la cèla, en incapacitat de manteniment de l'integritat de la membrana plasmática i la conseqüent lliberació d'elements citoplasmàtics, desnaturalisació de les proteïnes per acció dels lisosomas (autólisis) o provinent d'enzimes líticas de leucocits veïns (heterólisis); ya que la necrosis atrau els components de l'inflamació.[1] Tots estos canvis condenen a la cèlula a perdre la seua funció específica, i solament forma part de restants celars que seran fagocitados pels macrófagos. Si be, la necrosis és, en la majoria dels casos irreversible, no resulta mortal sempre i quan el teixit danyat no forme part d'un orgue vital, havent casos a on s'estén per més del 90 % de la pell del pacient, estant este viu. Els canvis típics d'una cèlula necrótica són: aument de la eosinofilia i apariència homogénea, per perduda d'ARN i per desnaturalisació proteica; aparició de la figura de mielina; en el núcleu cariólisis (rompimiento del núcleu), picnosis (reducció del tamany del núcleu) i cariorrexis (fragmentació del núcleu).
- Apoptosis: És una via de mort celar, programada i fisiològica. Suïcidi de la cèlula que no provoca inflamació, puix la membrana celar no es trenca i per això el contingut celar no ix a l'exterior, en canvi les cèlules específiques fagocitan les porcions. El procés pot ser iniciat per la mateixa cèla, pel teixit circumdant o pel sistema inmunitario (apoptosis induïda).
Tipos de necrosis
[editar | editar còdic]Depenent del mecanisme lesional existixen varis tipos de necrosis:
- Necrosis coagulativa: es produïx a causa d'isquemia tisular que genera una coagulació de les proteïnes intracelars, fent-la inviable (és lo que es produïx per eixemple en el infart agut de miocardi). La zona de necrosis és substituïda per teixit fibroso, pero es conserva l'estructura del teixit.
- Necrosis colicuativa o licuefactiva: en este cas es produïx una degeneració ràpida del teixit, que fa que la zona necrosada quede licuada (líquida i viscosa), perdent l'estructura del teixit. És típic del sistema nerviós central, pero en este cas també pot ser causada per processos hipóxicos que generen una desocupació cerebral.
- Autolítica: les cèlules pròpies delloc són les que licúan. Per eixemple en el cas d'infarts del SNC.
- Heterolítica: cèlules externes al teixit (neutrófilos) apleguen alloc per a licuar. Es produïx per bactèries produint pus.
- Necrosis grassa:
- Traumàtica: no és habitual, es produïx per un traumatisme que trenca els adipocit lliberant els àcit grassos. L'ambient àcit danya les membranes celars.
- Enzimàtica: les lipasa licúan les membranes dels adipocit, els àcit grassos es combinen en Ca2+ tornant-se blancs en aspecte de tiza.
- Necrosis gangrenosa o cangrena: esta no representa un tipo de necrosis, sino que és el resultat de la necrosis coagulativa sumada a una infecció bacteriana que se superpon. Les bactèries són les saprofitas.
- Humida: en òrguens interns.
- Seca: a causa de dessecació progressiva de la pell.
- Necrosis caseosa: el terme caseoso es deriva de l'apariència macroscòpica blanca, en aspecte de formage. L'estructura tisular està totalment alterada. S'observa en malties com tuberculosis o pseudoparatuberculosis.
- Necrosis fibrinoide: aquella que ocorre a nivell de gots sanguíneus, en la qual hi ha depòsits de complexos antígeno-anticòs en la posterior acumulació de fibrina.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ researchgate. net/profile/Vladimir_Gabai/publication/10918566_Necrosis_A_specific_form_of_programmed_cell_death/links/02bfe50f58d7ea1fd5000000.pdf «Necrosis: a specific form of programmed cell death?».Experimental Cell Research.283(1)
- 1–16.ISSN 0014-4827.doi:10.1016/S0014-4827(02)00027-7.Consultat el 6 de novembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Necrosis en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Necrosis.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrosis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.