Diego Muñoz-Torrero

Diego Muñoz-Torrero i Ramírez-Moyano (Cap del Bou, 21 de giner de 1761 - Oeiras i São Julião dona Barra, 16 de març de 1829) va ser un sacerdot, catedràtic i polític espanyol que va tindre un destacat paper en l'elaboració de la Constitució espanyola de 1812. Com a diputat de les Corts de Càdis, va anar el principal artífex del fi de l'Inquisició espanyola i un dels màxims defensors de la llibertat d'imprenta.

Diego Muñoz-Torrero

Trayectòria acadèmica

Era fill de Diego Antonio Muñoz-Torrero, boticario i mestre de llatí, en qui va estudiar fins al seu ingrés en l'Universitat de Salamanca, als onze anys, per a estudiar allí Teologia i Filosofia. Es va ordenar sacerdot i va ser nomenat en 1784 catedràtic de Filosofia en l'Universitat de Salamanca, formant part des de llavors d'un grup de professors i alumnes que va mamprendre una important renovació de l'ensenyança. En 1787 va ser nomenat per unanimitat rector de l'Universitat de Salamanca. Durant el seu eixercici com a rector, va portar a terme vàries mides: la conservació de la colecció de Yerbas existent en l'Universitat; va incrementar els fondos de la Biblioteca Universitària, va solucionar els conflictes entre les Facultats de Medicina i Arts, per un costat, i les de Teologia i Jurisprudència, per un atre, aixina com la creació del Colege de Filosofia. També es va preocupar per la reforma dels métodos d'ensenyança i pel canvi de plans d'estudi, pràctiques acadèmiques i llibres de texts.

Trayectòria política

Traslladat a Madrit per a opositar a una capellanía, José Álvarez de Toledo, XI marqués de Villafranca del Bierzo, es va fixar en ell per a concedir-li una canonjía, com a patró que era de la colegiata de Santa María de Villafranca del Bierzo. A partir d'este moment les notícies sobre la vida de Muñoz-Torrero són majors. Va permanéixer com a canonge en Villafranca del Bierzo fins al seu trasllat a l'illa de León a finals de l'estiu de 1810, com a diputat ya per la província d'Extremadura.

Diputat a Corts

Edició original de la Constitució de 1812.

Despuix del alçament nacional contra José Bonaparte en 1808, Muñoz-Torrero va ser nomenat membre de la Junta Suprema d'Extremadura i posteriorment enviat a les Talles Generals de Càdis com a diputat per la seua regió en la llegislatura 1810-1813. La seua elecció va tindre lloc el 23 de juliol de 1810, ^{cita requerida}

El 24 de setembre de 1810, en la jornada inaugural de les Corts, Muñoz-Torrero va ser el primer diputat en intervindre, en vàries proposicions revolucionàries de tipo lliberal com la sobirania nacional, que residiria en les Corts; la «separació dels tres poders»; o l'inviolabilitat dels diputats. Posteriorment, en eixa mateixa sessió, el també diputat per Extremadura Manuel Mateo Luján i Ruiz va presentar un text d'onze punts que arreplegava detenidamente l'iniciativa: la llegitimitat dels diputats com a representants de la nació, de les seues Corts, el reconeiximent de Fernando VII com a rei, la nulitat de la cessió de la corona en favor de Napoleón, la divisió de poders, l'inviolabilitat dels diputats i el jurament de la regència de totes estes declaracions. Segons s'arreplega en el Diari de Sessions d'eixe mateix dia:

El 10 de novembre s'aprovaria el decret sobre la llibertat d'imprenta, en contra de la postura del inquisidor Riesco, en opinions tals com que la censura prèvia és l'últim asidero de la tirania.^{cita requerida}

El 2 de març de 1811, per 78 vots, va ser nomenat president de la comissió redactora de la Constitució, junt en Agustín Argüelles i Evaristo Pérez de Castro, i va ser una de les figures més destacades en la redacció d'esta primera Constitució lliberal que va tindre Espanya, aprovada el 19 de març de 1812 i cridada per això «La Pepa». Com a anècdota, la bandera de les Corts, de tafetán en dos faixes roges i una groga intermija, totes d'igual esgambi, va ser regal de Muñoz-Torrero, bandera que més vesprada va ser utilisada per la Milícia Nacional a partir de 1820.

Referència a les dònes

En la Constitució que s'elabora hi ha absència de discussió sobre els drets polítics de les dònes. Muñoz Torrero les menciona, pero en el context d'un atre debat distint, el referit als drets polítics dels espanyols originaris d'Àfrica:

si dur-nos demasido llunt estos principis de lo que es diu rigorosa justícia sense atres consideracions, seria forçós concedir a les dònes en els drets civils els polítics i admetre-les en les juntes electorals i en les Corts mateixes

Restauració absolutista

A principis de 1814, despuix de la batalla d'Arapiles i l'abandó de José I, Fernando VII firma en Napoleón el tractat de Valençay l'11 de novembre de 1813, conseguint la corona a la que havia renunciat en Bayona a canvi de la neutralitat espanyola en les guerres de França. A la seua tornada, en març de 1814, i pese a que en el tractat es comprometia al perdó dels afrancesados, en lloc de prestar jurament a la Constitució, Fernando dona un colp d'Estat en ajuda del general Elío, dissoles Corts el 10 de maig i declara nules totes les disposicions preses per elles, perseguint i encarcerant als que varen participar en elles. Per lliberal, Muñoz-Torrero va ser detingut, i per la seua condició de sacerdot va ser tancat en el monasteri de Sant Francisco en Padró (La Corunya), a on va permanéixer sis anys.

Trieni Lliberal

En 1820, el general Regue encapçala una sublevació de les tropes reclutades per a anar a Amèrica, que, encara que inicialment fracassa, obliga al rei a jurar la Constitució, donant començ al trieni lliberal. Muñoz-Torrero és elegit de nou diputat per Extremadura, i les Corts li nomenen president de la seua Diputació permanent, posat des del que conseguix suprimir l'Inquisició de forma definitiva. El Govern li nomena bisbe de Guadix (puix seguia vigent el dret de presentació de bisbes), pero el papa no refrenda dit nomenament, aparentment pels informes de l'exinquisidor granadí Verdejo, que era canonge de Guadix i absolutista acérrimo.

Persecució i mort

Erro al crear miniatura:

Translació dels restants de Muñoz Torrero, de F. Ruiz, en El Museu Universal (1864).

En 1823, els Cent Mil Fills de Sant Luis enviats per la Santa Aliança varen tornar a Fernando VII les seues prerrogatives absolutistas l'1 d'octubre, donant començ a la Década Ominosa. Muñoz-Torrero va fugir a Portugal, a on també va ser perseguit per les seues idees lliberals. Fet presoner, ho varen tancar i varen torturar en la Torre de Sant Julián de la Barra, a on permaneixeria fins a la seua mort, ocorreguda el 16 de març de 1829. El seu cos va ser traslladat al cementeri de Sant Nicolás de Madrit en 1864 i colocat en el mausoleu conjunt, una cripta construïda en 1857 baix una estàtua que representa la Llibertat, i a on es troben els cossos d'Agustín d'Argüelles, José María Calatrava, Juan Álvarez Mendizábal, Diego Muñoz-Torrero, Francisco Martínez de la Rosa i Salustiano Olózaga. En 1912 es va traslladar dit mausoleu al Panteó d'Hòmens Ilustres.

Vore també

• Corts de Càdis

• Constitució espanyola de 1812
• Fernando VII d'Espanya

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFontana2007">Fontana (2007). , Barcelona: Crítica/Marcial Pons. ISBN 978-84-9892-807-5.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía Pérez1989">García Pérez (1989). Diego Muñoz Torrero: ilustració, religiositat i lliberalisme, Mèrida: Editora Regional d'Extremadura. ISBN 84-7671-134-4.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález Cavaller2009a">González Cavaller (2009a). «Diego Muñoz Torrero: vida i obra d'un diputat lliberal en les Corts de Càdis», Emilio de Diego García i José Luis Martínez Sanz (ed.). El començ de la Guerra de l'Independència, Madrit: Actes, p. 10. ISBN 978-84-9739-079-8.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález Cavaller2009b">González Cavaller (2009b). «Diego Muñoz Torrero: vida i obra d'un diputat lliberal en les Corts de Càdis», Coloquis Històrics d'Extremadura (ed.). XXXVII Coloquis Històrics d'Extremadura: dedicats a la Guerra de l'Independència en Extremadura: Trujillo del 22 al 28 de setembre de 2008, Trujillo, Extremadura: Associació Cultural Coloquis Històrics d'Extremadura, p. 111-142. ISBN 978-84-692-4898-0.
• Anals valentinos: revista de filosofia i teologia.38(75)

89-112.ISSN 0210-0460.

• (2009) Lama Hernández, José María (ed.). Extremadura i la modernitat (La construcció de l'Espanya constitucional, 1808-1833), Badajoz: Diputació de Badajoz, pp. 175-226.
• «Diego Muñoz Torrero: un lliberal tràgic».Claus de raó pràctica.185

46-51.ISSN 1130-3689.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVicente Algueró2012">Vicente Algueró (2012). El catolicisme lliberal en Espanya, Madrit: Trobada. ISBN 9788499207728.