Anar al contingut

Diòcesis de Tallin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Diòcesis de Tallin

La diòcesis de Tallin (en latín: Tallinnensis i Plantilla:Lang-ee) és una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Estònia. Es tracta d'una diòcesis llatina, immediatament subjecta a la Santa Sèu. Des del 26 de setembre de 2024 el seu bisbe és Philippe Jean-Charles Jourdan.

Territori i organisació

[editar | editar còdic]
Parròquia greco-catòlica ucraniana de la Mare de Deu de les Tres Mans, en Tallin

La diòcesis té 45 213 i estén la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en Estònia.

Monasteri de Santa Catalina de Siena

La sèu de la diòcesis es troba en la ciutat de Tallin, en a on es troba la Catedral de Sant Pedro i Sant Pablo i l'excatedral de Santa María (ex diòcesis de Reval), que des de 1561 és luterana i hui pertany a l'Iglésia evangèlica luterana d'Estònia.

Catedral de Santa María, en Tallin. Va ser la catedral catòlica de la diòcesis de Reval i des de 1561 pertany a l'Iglésia evangèlica luterana d'Estònia

Segons el cens nacional d'Estònia de 2000, els catòlics es varen distribuir per nacionalitat de la següent manera: estonios (1736), polacs (867), bielorusos (831), lituans (749), russos (713), ucranians (290), letons (182), finlandesos (77), alemans (73), uns atres (227).[1]

En 2022 en la llavors administració apostólica d'Estònia existien 10 parròquies:[2]

Atres comunitats catòliques organisades existixen en:

  • Viljandi (en la capella luterana de Sant Pablo);
  • Sompa (en el Sompa Culture Center);
  • Kohtla-Järve (en el Seniors Day-Center);
  • Paide (en la capella de l'Iglésia nova apostólica).

Existixen ademés:

Història

[editar | editar còdic]
Ruïnes del convent de Pirita

Tallin va ser durant sigles la sèu de la diòcesis de Reval (Reval va ser el nom de Tallin fins al final de la Primera Guerra Mundial), pero va ser suprimida en l'afirmació del protestantisme en Estònia i en general en la regió del Bàltic. El seu últim bisbe en comunió en la Santa Sèu va ser Friedrich von Ampten, qui va morir en 1557. Posteriorment, a partir de finals del XVIII, es varen formar comunitats catòliques en Estònia baix l'arquidiócesis de Mogilev).

En acabant de que Estònia va declarar la seua independència el 24 de febrer de 1918, l'Estat va garantisar als ciutadans la llibertat de consciència. La Santa Sèu va reconéixer l'independència d'Estònia el 10 d'octubre de 1921 i l'administració apostólica d'Estònia va ser erigida l'1 de novembre de 1924 separant territori de l'arquidiócesis de Riga.

Quan Estònia va ser anexada a l'Unió Soviètica en 1940 hi havia al voltant de 5000 catòlics en el país. Durant el periodo soviètic, l'Iglésia catòlica en Estònia va ser reprimida, totes les iglésies menys dos varen ser tancades i molts sacerdots varen passar per presons i camps. En 1941 l'administrador apostólico Eduard Profittlich va ser arrestat, traslladat a la presó de Kírov en Rússia i condenat a ser fusilat per espionage a favor d'Alemània. Va morir el 22 de febrer de 1942, abans de l'eixecució de la sentència. Des de llavors la sèu va estar vacant durant cinquanta anys (sedisvacantia rerum politicarum causa).

Despuix del colapse de l'Unió Soviètica i la restauració de l'independència d'Estònia el 28 d'agost de 1991, es varen restablir les relacions diplomàtiques entre la República d'Estònia i la Santa Sèu. En 1992 el papa Juan Pablo II va confiar la sèu als nuncios apostólicos en Estònia, mentres que a partir de l'1 d'abril de 2005 va tornar a tindre el seu propi bisbe.

En setembre de 1993 va rebre la visita de Juan Pablo II i el 25 de setembre de 2018 la del papa Francisco, en el marc de sengles viages apostólicos.

El 26 de setembre de 2024 va ser elevada al ranc de diòcesis, prenent el seu nom actual.[4]

Referències

[editar | editar còdic]