Convent de Pirita

El convent de Pirita o convent de Santa Brígida (en estonio: Pirita klooster) va ser un monasteri construït entre 1417 i 1436, tant per a monges com a monges dedicat a Santa Brígida, en el districte de Pirita en Tallin, Estònia. Va ser destruït durant la Guerra livonia per les tropes russes en 1575. En 2001 es va construir un nou temple junt a les ruïnes de l'original.

Història

L'idea de fundar el convent dels comerciants de Tallin data d'al voltant del 1400. En 1407, dos monges de l'abadia de Vadstena en Suècia varen aplegar a Tallin per a aconsellar als mercaders. El primer permís per a trencar dolomita per a reunir material de construcció per a la construcció del complex va ser adquirit en 1417 i les obres es varen prolongar fins a la seua consagració el 15 d'agost de 1436 pel bisbe Heinrch II. El convent es va convertir en el més numerós de l'antiga Livonia en el següent sigle i mig, encara que les normes de l'orde especificaven que no podien superar els 85 membres: 60 dònes i 25 hòmens, dels quals 13 eren sacerdots. Abdós estaven separats en dos convents i celebraven les misses en la mateixa iglésia. Es reunien sèt voltes en l'iglésia, cantant el Lliure dels Salms en una semana. Les religioses mai eixien del convent, mentres que els varons sí que donaven sermones en atres iglésies.

El convent va ser destruït brutalment, junt al llogaret confrontant, durant la breu invasió russa en giner de 1575 en la Guerra livonia. Els restants mai es varen recuperar i es va utilisar com a hort de creïlles en la década de 1930. Finalment, en 1934 varen començar algunes campanyes arqueològiques que varen continuar inclús en la década de 1960, trobant numerosos restants de la vida quotidiana dels religiosos. Durant l'ocupació soviètica d'Estònia, el convent es va convertir en un símbol de resistència, apareixent inclús en algunes películes.

En 2001 es va construir el nou convent junt a les ruïnes de l'original pels arquitectes Ra Luse i Tanel Tuhal. Va ser inaugurat per l'arquebisbe Erwin Josef Edder el 15 de setembre de 2001.

Arquitectura

L'altar de l'iglésia es va colocar mirant cap a l'est, en lloc de l'oest segons les normes de l'orde, ya que l'accés era molt més favorable des de la carretera que des del riu. Existien tretze altars en l'iglésia commemorant els dotze apòstols, per lo que cada sacerdot tenia el seu propi altar i resava a un apòstol. Segons els autors Villem Raam i Jaan Tamm, el convent es va influenciar del gòtic imperant en temples com la catedral de Santa María i l'iglésia de Sant Nicolás, abdós en Tallin.