Valga (Estònia)

Erro al crear miniatura:

Valga (Estònia)

Valga (en alemà:Walk) és un municipi urbà d'Estònia (estonio linn), capital del comtat de Valga en el sur del país. Ocupa un àrea de 16.5 quilómetros junt a la frontera de Letònia, i es troba a 245 km de Tallin. Històricament Valga i la ciutat de Valka en el nort del Letònia han constituït una única ciutat, fins a la seua separació en 1920. Segons estimacions per a 2007 la ciutat posseïx una població de 13.862 habitants.

Geografia

Valga se situa en el centre d'un nuc de comunicacions que inclouen carreteres i ferrocarrils. El ferrocarril de Tallin-Tartu-Riga està conectat via Tapa en la llínea principal Tallin-Narva-San Petersburgo. Valga és un punt de conexió de carreteres internacionals. ya que no existix estació de ferrocarril en la veïna Valka, els trens vinguts de Letònia es dirigixen directament a Lugaž@i, que és la terminal de la llínea letona de ferrocarril. Durant la guerra freda, Valga posseïa una base aérea localisada a tres quilómetros de la frontera en Letònia.

La ciutat històrica de Valga va ser fins a 1920, una mateixa entitat junt a l'actual ciutat letona de Valka.

El riu Pedel, que travessa la ciutat va ser ya en l'Edat Mija el llímit entre els comtats de Sakala i d'Ugandi. El nom de Valga apareix per primera volta (en el nom alemà Walk) com a punt comercial en un llibre de registres de la ciutat de Riga en 1286, pero va anar el rei polac Stefan Batory el que va concedir a Valga l'estatut de ciutat l'11 de juny de 1584. Per a commemorar este fet, en 2003 es va erigir un monument en homenage a Stefan Batory davant de l'iglésia de Sant Joan en el centre de la ciutat.

Història

Valga ha segut sempre un important enclavament comercial, ya que estava situada en mig de Livonia i per ella passava la ruta de comerç entre Riga i Tartu. Ademés a través de la ret fluvial també unia Tartu, Tallin i Narva en Pskov. (Encara que posteriorment es va crear una ruta més directa per a Pskov a través de Vastseliina). Més alvance, l'arribada del ferrocarril eixercitaria un important paper en el desenroll de la ciutat.

Valga no posseïa castells ni muralles protectores, com era comuna en una ciutat medieval. Per lo tant, va sofrir numeroses invasions en 1298, 1329, 1345 pels lituans comandados pels grans ducs Gediminas i Algirdas. En 1419 la ciutat es va convertir en la sèu del Landtag de la Confederació Livona. A partir de llavors Valga va ser destruïda i incendiada en numeroses ocasions, esta volta a mans dels russos. En 1558, durant la Guerra de Livonia, la ciutat medieval de Walk va ser completament arrasada.

En 1626 despuix de la Guerra polac-sueca, Valga va passar a ser controlada per Suècia. L'última gran destrucció de la ciutat es va produir durant la Gran Guerra del Nort en 1708, quan tota Estònia va passar al domini rus. El fet de que Valga continuara existint a pesar de tantes destrucció, es dega tal volta a la seua localisació estratègica en les rutes comercials.

En 1783 durant la regència de Catalina II es va crear el districte de Valga. La taxa de creiximent de la població en Valga va ser relativament llent, aproximadament huitanta habitants a l'any, fins a l'arribada del ferrocarril en 1889, data a partir de la qual la població va escomençar a créixer ràpidament. Fins a aplegar als 13.862 habitants que Valga tenia en 2000. El percentage d'habitants no estonios en Valga és del 39%.

Durant la Primera Guerra Mundial, un zeppelín alemà va sobrevolar la ciutat i va llançar quaranta bombes, que no obstant no varen alcançar el seu principal objectiu, l'estació de ferrocarril. En 12 de febrer de 1918 l'eixèrcit alemà va ocupar la ciutat. En finalisar la guerra les noves fronteres entre Estònia i Letònia són fixades pel Regne Unit i la ciutat queda dividida l'1 de juliol de 1920.

A l'inici de la Segona Guerra Mundial, els soviets ocupen la ciutat i comencen les deportacions en massa de ciutadans estonios i letons de Valga/Valka. En 9 de juliol de 1941 Valga és ocupada per les tropes alemanes, sent lliberada el 19 de setembre de 1944 i immediatament ocupada de nou pels soviets, de la mateixa manera que el restant d'Estònia.

El 24 de maig de 1992, la base aérea russa de Valga va ser desmantellada i reconvertida en un lloc de guàrdia fronteriça. A l'any següent se celebren les primeres eleccions locals, despuix de la restauració de l'independència d'Estònia.