Arquidiócesis de Riga
Plantilla:Ficha de circumscripció eclesiàstica
L'arquidiócesis de Riga (en latín: Archidioecesis Rigensis i ) és una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Letònia. Es tracta d'una arquidiócesis llatina, sèu metropolitana de la província eclesiàstica de Riga. Des del 19 de juny de 2010 el seu arquebisbe és Zbigņev Stankevičs.
Territori i organisació
[editar | editar còdic].jpg)
La arquidiócesis té 23 587 km² i estén la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la part noreste de Letònia, corresponent a la regió històrica de Livonia.
La sèu de la arquidiócesis es troba en la ciutat de Riga, en a on es troba la Catedral de Santiago.
La arquidiócesis té com sufragáneas a les diòcesis de: Jelgava, Liepāja i Rēzekne-Aglona.
En 2022 en la arquidiócesis existien 65 parròquies.
Història
[editar | editar còdic]
Antiga sede
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Antiga arquidiócesis de Riga.
La diòcesis de Livonia va ser erigida en 1186 i tenia la seua sèu en la ciutat d'Uexküll, el lloc a on sant Meinardo havia construït la primera iglésia en Livonia. El segon bisbe d'Uexküll, el cisterciense Berthold, va traslladar el bisbat a Riga i la diòcesis en 1202 va prendre el nom de la diòcesis de Riga, que originalment era sufragánea de l'arquidiócesis de Bremen.
Despuix de la Reforma protestant Letònia es va convertir del catolicisme al luteranisme en 1561, el principat eclesiàstic va ser secularizado i la arquidiócesis va ser suprimida.
Sèu actual
[editar | editar còdic]En 1863 el govern del sar rus curta totes les conexions directes dels bisbes catòlics en la Santa Sèu, fins que en 1905 el govern rus va emetre un edicte de tolerància que va cancelar totes les restriccions impostes a l'Iglésia catòlica.
La diòcesis va ser refundada el 29 de setembre de 1918 en la bula Hodie nos del papa Benedicto XV.[1] Inicialment incloïa casi tot el territori de la recent formada República de Letònia (que va declarar la seua independència de Rússia el 18 de novembre de 1918) i el d'Estònia (que va declarar la seua independència de Rússia el 24 de febrer de 1918).
Edward Aleksander Władysław O'Rourke, un sacerdot catòlic polac, anteriorment vicari general de la diòcesis de Minsk, va ser nomenat bisbe. A mitan de decembre va ser consagrat bisbe en la Catedral de Vilna, perque en Letònia en aquell moment no era possible per l'ocupació del país pels bolcheviques. A mitan de 1919 els bolcheviques varen ser expulsats de la part central de Letònia, per lo que el bisbe Edward O'Rourke va poder traslladar-se a Riga.
El 9 de juny de 1920 es va ampliar per a incloure la part del territori de la diòcesis de Samogitia que es trobava en territori letó, per mig de la bula Maxime interest del papa Benedicto XV.[2]
El 25 d'octubre de 1923 va ser elevada al ranc d'arquidiócesis immediatament subjecta a la Santa Sèu, en virtut del decret Quum dioecesis Rigensis de la Congregació Consistorial.[3] Esta decisió va seguir al concordato entre el govern letó i la Santa Sèu de 30 de maig de 1922. El mateix acort estipulava que corresponia al Govern letó proporcionar a l'Iglésia de Riga una catedral i un edifici adequat per a convertir-se en la sèu de l'arquebisbe.
Despuix del referèndum de l'1 i 2 de setembre de 1923 (que tampoc va alcançar el quòrum requerit) l'iglésia luterana de Santiago va ser transferida a l'Iglésia catòlica per a convertir-se en la nova catedral de la arquidiócesis.
L'1 de novembre de 1924 va cedir el territori d'Estònia per a l'erecció de l'administració apostólica d'Estònia.
El 8 de maig de 1937 va cedir una atra porció del seu territori per a l'erecció de la diòcesis de Liepāja per mig de la bula Aeterna animarum salus del papa Pío XI.[4] Eixe mateix dia va ser elevada a arquidiócesis metropolitana per mig de la bula Plurimum sane.[5]
Letònia i Estònia varen ser ocupades pel Eixèrcit Rojo el 17 de juny de 1940 i anexada el 5 i 6 d'agost, respectivament. Entre el 10 de juliol de 1941 i el 9 de maig de 1945 Letònia va permanéixer ocupada per Alemània, tornant a ser ocupada pels soviètics. Durant el periodo soviètic la arquidiócesis va permanéixer vacant des de l'1 d'octubre de 1958 fins al 8 de maig de 1991, quan Jānis Pujats va ser nomenat arquebisbe mesos ans que Letònia s'independisara de l'Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.
El 2 de decembre de 1995 va cedir una atra porció del seu territori per a l'erecció de la diòcesis de Rēzekne-Aglona per mig de la bula Ad aptius consulendum del papa Juan Pablo II.[6]
El 10 de decembre de 2015 la Congregació per al Cult Diví i la Disciplina dels Sacraments va permetre als sacerdots que vivien en la arquidiócesis celebrar fins a tres misses entre semana.[7]
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Informacions en el sitie web [1] archivat en Wayback Machine. de la arquidiócesis. La mateixa indicació s'informa en la revista publicada en motiu del centenari de la fundació de la diòcesis: [2].
- ↑ (en llatí) Bula Maxime interest, AAS 12 (1920), p. 270.
- ↑ (en llatí) Decret Quum dioecesis Rigensis, AAS 15 (1923), p. 585
- ↑ (en llatí) Bula Aeterna animarum salus, AAS 29 (1937), p. 384.
- ↑ (en llatí) Bula Plurimum sane, AAS 29 (1937), p. 387.
- ↑ «Bula Ad aptius consulendum» (en la).
- ↑ Congregació per al Cult Diví i la Disciplina dels Sacraments, decret de 10 de decembre de 2015, Prot. 526/15, vore Notitiae [3] archivat en Wayback Machine., 2015, nn. 587-592, p. 340
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, pp. 306-307
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, 1, pp. 420-421; 2, p. 223; 3, p. 285
- (en alemà) Ernst Friedrich Mooyer, Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahr 800 nach Chr. Geb., Minden, 1854, p. 91
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arquidiócesis de Riga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.