Diòcesis de Reval
La diòcesis de Reval (en latín: Dioecesis Revaliensis, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Estònia. Va ser suprimida de facto el 29 de juny de 1560 quan el seu últim bisbe catòlic va vendre la diòcesis al rei de Dinamarca. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Lund i des de 1346 de facto de l'arquidiócesis de Riga.
Territori i organisació
[editar | editar còdic]
La diòcesis es va estendre a la regió nort de l'actual Estònia (entorn al comtat d'Harju), en el sector variable baix domini danés que va constituir el ducado d'Estònia. El seu territori des del 26 de setembre de 2024 està inclós en la diòcesis de Tallin.
La sèu episcopal estava en la ciutat de Reval (l'actual Tallin), en a on es troba la Catedral de Santa María, que hui pertany a l'Iglésia evangèlica luterana d'Estònia.
Història
[editar | editar còdic]
En 1216 el bisbe de Riga va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca que ajudara en la lluita contra els estonios durant la Creuada de Livonia. El papa Honorio III en el seu bula del 9 d'octubre de 1217 va beneir la campanya contra els estonios i va concedir al rei de Dinamarca totes les terres que capturara. Valdemar II va derrotar als estonios en la Batalla de Lyndanisse el 15 de juny de 1219. Els danesos varen fer de Reval (que abans es dia Lyndanisse) la capital del nou ducado danés d'Estònia.[1]
El rei Valdemar II i l'arquebisbe de Lund Andreas Sunesen varen erigir en 1219 i 1220 dos diòcesis sufragáneas de Lund en les seues noves possessions estonias: la diòcesis de Reval i la diòcesis de Wierland (o Virumaa), respectivament. Inicialment, la diòcesis de Reval es va establir sobre els antics comtats de Revala i Harju, mentres que la de Wierland va ser sobre els de Virumaa i Järva.
En 1227 l'Orde dels Germans de l'Espasa i el bisbe de Riga varen conquistar totes les possessions daneses en Estònia, per lo que els dos bisbat danesos varen deixar d'existir. Com a conseqüència de la derrota de l'Orde dels Germans de l'Espasa contra els samogitios en la Batalla de Saule, l'orde es va integrar en l'Orde Teutònica en el nom de Germans Livonios de l'Espasa. Els germans livonios i el rei Valdemar II varen firmar el Tractat de Stensby el 7 de juny de 1238, confirmat pel papa Inocencio IV en setembre de 1243,[2] pel qual el rei danés va recuperar els 4 comtats estonios de Revala, Järva, Harju i Virumaa (en danés: Reval, Gervien, Harrien i Virland). El rei danés donó Järva a l'Orde Teutònica, en la condició de que l'orde no construïra cap castell allí sense el seu consentiment i que el comtat permaneixquera en la diòcesis de Reval.
En 1240 Valdemar II va recuperar el nort d'Estònia i reestableció la diòcesis en Reval decidint que el bisbe Thorkill es fera càrrec també de la diòcesis de Wierland, reservant-se el dret de nomenar els seus bisbes per a ell i els seus successors, els reis de Dinamarca. La decisió de nomenar al bisbe va ser contrària al dret canònic de l'Iglésia catòlica de l'época, ya que solament podia fer-ho el papa, qui va qüestionar el nomenament i el dels bisbes successors. Este dret dels reis danesos a nomenar als bisbes de Reval va ser inclús consagrat en el tractat sobre la venda del ducado d'Estònia a l'Orde Teutònica per 19 000 marcs de Colónia en 1346.[3]
En una carta al llegat apostólico en Prusia, Guillermo de Mòdena, en data 22 de març de 1236, el papa Gregorio IX va confirmar que les diòcesis de Lleal, Wierland i Reval devien ser sufragáneas de la arquidiócesis de Lund.[4]
Reval es va convertir en el principal centre i capital del ducado danés d'Estònia, que va sobreviure fins a 1346, quan eixes terres varen quedar baix el control del Estat monàstic dels Cavallers Teutònics. En eixa ocasió la diòcesis de Reval va passar de facto a formar part de la província eclesiàstica de l'arquidiócesis de Riga, ya que el 4 de decembre de 1435 el bisbe va firmar un acort segons el qual la diòcesis de Reval passava a formar part de la Confederació Livonia. Segons pareix, la Santa Sèu mai va transferir oficialment la sufraganeidad de Lund a Riga. De 1352 a 1456 tots els bisbes pertanyien de Reval varen pertànyer a l'Orde Teutònica.
Reforma protestant
[editar | editar còdic]La diòcesis de Reval va aplegar al seu fi durant la Reforma protestant en la Confederació Livona. L'últim bisbe de Reval en comunió en la Santa Sèu va ser Friedrich von Ampten, qui va morir en 1557 (provablement en octubre). El cabildo de la catedral de Reval va elegir a Moritz von Wrangel com a nou bisbe. No està clar exactament quàn va succeir açò, Wrangel és mencionat per primera volta en març de 1558. Prèviament havia segut nomenat coadjutor del monasteri de Reval el 14 de setembre de 1557. No va aplegar a rebre la confirmació papal, per lo que tampoc va ser ordenat bisbe.
En 1558 va començar la guerra livonia en l'invasió del Imperi rus a Livonia i el 21 de juliol de 1558 Wrangel va rebre un ultimàtum pel que se li demanava que se sometera al sar rus, o Reval seria invadida com ya havia ocorregut en la diòcesis de Dorpat.
En l'autumne de 1559 el príncip-bisbe de la diòcesis de Ösel-Wiek, Johann von Munchausen, es va dirigir a Dinamarca en busca de protecció. En virtut d'un acort en el rei Federico II de Dinamarca, el bisbe va cedir al rei l'illa de Ösel (hui Saaremaa) i Wiek (hui comtat de Lääne) i el germà del rei, el luterano Magnus d'Holstein, va ser designat el seu bisbe el 13 de maig de 1560 pel cabildo de la catedral.[5] En 1560, quan el sar Iván IV havia conquistat casi la mitat de Livonia i l'Orde de Livonia va ser incapaç de resistir, Wrangel va decidir vendre el seu bisbat al duc Magnus d'Holstein, seguint l'eixemple del príncip-bisbe de la diòcesis de Ösel-Wiek. La compra es va realisar el 29 de juny de 1560 i Magnus va ser designat com a líder de la diòcesis, pero no bisbe, sense que mai viajara a Reval.
En 1561 Erico XIV de Suècia va prendre el control de Reval i despuix de la guerra livonia es va convertir en la capital de l'Estònia sueca, despuix de lo que es va impondre el luteranisme de l'Iglésia de Suècia. En 1565 Petrus Follingius va ser nomenat primer bisbe luterano de Reval o Estònia, pero va morir abans d'eixercir l'ofici[6] i en maig de 1565 va ser remplazado per Johann Robertus von Geldern, iniciant la diòcesis luterana d'Estònia. El 20 de març de 1593 el sínodo d'Upsala va prohibir en el Regne de Suècia tota religió que no fora la doctrina luterana, llevat en les embaixades, adoptant les Confessions d'Augsburc i completant la transformació de l'Iglésia sueca independent en luterana. Els sacerdots catòlics es varen vore obligats a convertir-se o abandonar el país. En la derrota del rei catòlic Segismundo III Vasa en la cridada guerra contra Segismundo en 1599, va finalisar tota traça de catolicisme en el territori suecs.
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Книга 4 «Хроника Ливонии Генриха Латвийского» в русском переводе» (en ru).
- ↑ Fonnesberg-Schmidt, Iben. The popes and the Baltic crusades, 1147-1254, Leiden: Brill. OCLC 319492609. ISBN 978-1-4356-5807-3.
- ↑ «The Order of The Teutonic Knights of St. Mary's Hospital in Jerusalem - 1190-2012».
- ↑ Eubel, vol. Yo, p. 419, nota 1.
- ↑ Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture, By Richard C. Frucht; ISBN 1-57607-800-0; p.70
- ↑ Petrus Follingius
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz, 1957, pp. 305-306
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], pp. 419-420; [2], p. 223; [3], p. 285
- (en alemà) Ernst Friedrich Mooyer, Verzeichnisse der deutschen Bischöfe seit dem Jahr 800 nach Chr. Geb., Minden, 1854, p. 90
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Reval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.