Anar al contingut

Diòcesis de Wierland

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Ficha de circumscripció eclesiàstica

La diòcesis de Wierland o de Virumaa (en latín: Diocesis Wironiensis, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Estònia. Va ser suprimida de fet en 1227 per l'Orde dels Germans de l'Espasa i tácitamente abandonada en 1272. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Lund.[nota 1]

Territori i organisació

[editar | editar còdic]
Territoris danesos en Estònia de 1219-1645

La diòcesis es va estendre a la regió nort de l'actual Estònia sobre els antics comtats de Virumaa i Järva, en el sector inicialment baix domini danés que va constituir el ducado d'Estònia.[1] L'àrea se centra en l'actual comtat de Lääne-Viru. El seu territori des del 26 de setembre de 2024 està inclós en la diòcesis de Tallin.

La sèu episcopal estava en el poble de Tõrma, en a on es va establir la catedral.

Història

[editar | editar còdic]

En 1193 el papa Celestino III va declarar una creuada contra els pagans bàltics per a convertir-els al catolicisme i traure'ls de l'influència de l'Iglésia ortodoxa, varen ser cridades Creuades bàltiques i protagonisades majoritàriament per alemans del Sacre Imperi Romà Germànic i danesos.

En 1204 el papa Inocencio III va autorisar a l'arquebisbe de Lund a declarar creuades en els països bàltics, creant una espècie de contrapeso a la creixent influència de la diòcesis de Riga en esta regió, una d'elles va ser la Creuada de Livonia,[2][3] que va ser la conquista del territori que constituïxen les actuals Estònia i Letònia.

Mapa dels comtats històrics d'Estònia abans de la seua conquista pels creuats a principis del XIII

En 1216 el bisbe de Riga va demanar al rei Valdemar II de Dinamarca que ajudara en la lluita contra els estonios durant la Creuada de Livonia. El papa Honorio III en el seu bula del 9 d'octubre de 1217 va beneir la campanya contra els estonios i va concedir al rei de Dinamarca totes les terres que capturara. Valdemar II va derrotar als estonios en la Batalla de Lyndanisse el 15 de juny de 1219. Els danesos varen fer de Reval (que abans es dia Lyndanisse) la capital del nou ducado danés d'Estònia.[4] El rei Valdemar II va nomenar al seu fill Knud primer duc d'Estònia en 1220. El propi rei Valdemar II va partir a finals de l'estiu de 1219 i va nomenar a Anders Sunesen administrador adjunt de les terres conquistades.

El rei Valdemar II i l'arquebisbe de Lund Andreas Sunesen varen erigir en 1219 i 1220 dos diòcesis sufragáneas de Lund en les seues noves possessions estonias: la diòcesis de Reval i la diòcesis de Wierland, respectivament. Inicialment, la diòcesis de Reval es va establir sobre els antics comtats de Revala i Harju, mentres que la de Wierland va ser sobre els de Virumaa i Järva. La catedral de la diòcesis de Wierland va rebre immediatament un gran terreny en el poble de Tõrma, del tamany de 70 adramaas (o terres de llaurat, una unitat de mida estonia).[5]

En 1227 l'Orde dels Germans de l'Espasa i el bisbe de Riga varen conquistar totes les possessions daneses en Estònia, per lo que els dos bisbat danesos varen deixar d'existir.

El 30 de giner de 1232, per mig de la bula Fraternitati tuae, el papa Gregorio IX va ordenar al seu llegat Baldwin d'Alna que devia separar les possessions en Estònia i Livonia que li pertanyien, utilisant la força de les armes si fora necessari. El papa va ordenar als bisbes de Riga i Lleal i a l'Orde dels Germans de l'Espasa entregar al llegat Virumaa, Järva i Läänemaa.

En una carta al llegat apostólico en Prusia, Guillermo de Mòdena, en data 22 de març de 1236, el papa Gregorio IX va confirmar que les diòcesis de Lleal, Wierland i Reval devien ser sufragáneas de la arquidiócesis de Lund.[6]

Com a conseqüència de la derrota de l'Orde dels Germans de l'Espasa contra els samogitios en la Batalla de Saule, l'orde es va integrar en l'Orde Teutònica en el nom de Germans Livonios de l'Espasa. Els germans livonios i el rei Valdemar II en la participació del llegat papal Guillermo de Mòdena varen firmar el Tractat de Stensby el 7 de juny de 1238, confirmat pel papa Inocencio IV en setembre de 1243,[7] pel qual el rei danés va recuperar els 4 comtats estonios de Revala, Järva, Harju i Virumaa (en danés: Reval, Gervien, Harrien i Virland), en a on estaven les fortalees de Reval, Rakvere i Narva, Harju i Virumaa. El rei danés donó Järva a l'Orde Teutònica, en la condició de que l'orde no construïra cap castell allí sense el seu consentiment i que el comtat permaneixquera en la diòcesis de Reval.

Quan el rei Valdemar II va recuperar la possessió del nort d'Estònia va decidir que no hi havia necessitat de dos bisbat en les seues terres del nort d'Estònia. L'arquebisbe de Lund Uffe Thrugotsen va entregar el bisbat de Wierland al bisbe Thorkill de la diòcesis de Reval.[5]

El 24 de febrer de 1248 el papa Inocencio IV va colocar la diòcesis de Wierland baix la jurisdicció de la arquidiócesis de Lund, pero l'arquebisbe de Livonia Albert Suerbeer va nomenar al monge Diedrich Mindenist bisbe de Wierland un any abans. El 7 de juliol de 1260 el papa Alejandro IV va ordenar a l'arquebisbe Suerbeer de Riga que nomenara al bisbe de Wierland com a bisbe d'una atra diòcesis. Diedrich mai va estar actiu en la seua diòcesis de Wierland, pero quan es va instalar en Renania, va ordenar sacerdots, va emetre cartes oficials de confirmació i perdó de pecats baix l'autoritat del papa. En morir en 1272 la diòcesis de Wierland va quedar completament abandonada, mentres de fet era part de la diòcesis de Reval.

  1. Eubel, vol. I, p. 472; la metròpolis de Lund encara apareix en una carta del papa Gregorio IX datada el 22 de març de 1236.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (en estonio) Kristjan Kaljusaar, Virumaa läänimehed 13. sajandi esimesel poolel, Õpetatud Eesti Seltsi aastaraamat 2021 (Tartu: Õpetatud Eesti Selts, 2022), lk 35
  2. Urban, William (1981). Livonian Crusade, University Press of America. ISBN 0-8191-1683-1.
  3. Riley-Smith (2005). The Crusades: A History, Continuum International Publishing Group, pp. 161. ISBN 0-8264-7269-9.
  4. «Книга 4 «Хроника Ливонии Генриха Латвийского» в русском переводе» (en ru).
  5. 5,0 5,1 (en estonio) Stefan Pajung ja Mihkel Mäesalu, legaat – Albert Suerbeeri konflikt Lundi peapiiskopi Uffega, Tallinna Linnamuuseumi ajaveeb (vaadatud 29.04.2024)
  6. Eubel, vol. Yo, p. 419, nota 1.
  7. Fonnesberg-Schmidt, Iben. The popes and the Baltic crusades, 1147-1254, Leiden: Brill. OCLC 319492609. ISBN 978-1-4356-5807-3.