Diòcesis de Limasol

La diòcesis de Limasol, de Nemosia, de Némesis o de Limisso (en latín: Dioecesis Nimociensis seu Limosiensis) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Chipre. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Nicòsia. Va ser suprimida de fet en 1590 en morir el seu últim bisbe. Va ser restaurada com diòcesis titular de Némesis en 1736 i suprimida circa 1900. De nou restaurada com a diòcesis titular de Neápolis en Chipre en 1933, permaneixent des de llavors com sèu vacant.
Territori i organisació
La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la partix sur de Chipre, en a on se superponia en les diòcesis gregues de Neápolis (la sèu de les quals era Limasol), Amatunte i Curio. En Lefkara (en a on possiblement residia el bisbe grec d'Amatunte fins a de l'ocupació llatina) tenia la seua sèu el bisbe de rito bizantí (o corepiscopado) que es autotitulaba com a «bisbe d'Amatunte i president de les diòcesis de Limasol i Curio» i era vicari del bisbe llatí de Limasol.[1]
La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Limasol, en a on es trobava la catedral d'orige bizantí, que en 1491 un devastador terremot va reduir a ruïnes. En 1570 va ser convertida pels otomans en la mesquita Kebir Jami, actualment abandonada.
Història
Limasol (Limisso) va ser una antiga sèu episcopal de Chipre sufragánea del metropolitanato de Salamina-Constanza; encara hui és una diòcesis de l'Iglésia ortodoxa de Chipre. La ciutat és coneguda en l'antiguetat en diferents noms: inicialment Limisso, despuix Neápolis de Chipre i en el X en el nom de Nemesos o Némesis. Hi ha tres bisbes grecs coneguts del primer mileni: Tíquico I, fundador de la comunitat cristiana i primer bisbe de Limisso, qui, segons la vida de sant Ausibio de Soli, va ser consagrat per sant Heráclides de Salamina a petició de l'apòstol Pablo de Tarso; Tíquico II, que va viure durant l'época del patriarca alejandrino Juan el Limosnero (principis del VII); i Leoncio de Nàpols, successor de Tíquico II, escritor eclesiàstic del VII.
En maig de 1191 l'illa de Chipre va ser conquistada pel rei Ricardo Cor de León d'Anglaterra, qui havia aplegat a la regió en la finalitat de participar en la tercera creuada i va rebre afrontes del governant de Chipre. Despuix, el rei Ricardo va vendre l'illa als cavallers templarios, els quals a la seua volta, despuix d'un tumult la varen retornar al rei Ricardo, qui la va vendre en 1192 al desterrat rei francés del Regne de Jerusalem, Guido de Lusignan. Lusignan va establir una societat feudal occidental en Chipre i una dinastia (el Regne de Chipre) que va durar casi 300 anys.
El rei Emerico de Chipre va enviar al seu canceller i archidiácono Alain a Roma per a negociar en el papa Celestino III l'organisació de l'Iglésia chiprana. Molt pronte, a conseqüència d'estos canvis, una jerarquia llatina va ser instaurada en Chipre el 13 de decembre de 1196, en detriment de l'autòctona jerarquia ortodoxa de l'illa. Limasol es va convertir aixina en bisbat de rito llatí, sufragáneo de la arquidiócesis de Nicòsia. l'IV Concili de Letrán en 1215 (cànon 9) va reconéixer l'existència de varis ritos i costums baix una sola fe catòlica i va autorisar el nomenament de vicaris orientals com a assistents dels bisbes llatins, per lo que va prohibir més d'un bisbe al front d'una mateixa diòcesis. Per esta raó el papa Honorio III va insistir en la sumissió en Chipre de les jerarquia grega, armènia, maronita, nestoriana i jacobita. En 1222 la reina Alicia de Chipre va concloure un acort en la noblea i la jerarquia llatina de l'illa, pel qual es va dispondre:[2]
El 3 de juliol de 1260 el papa Alejandro IV va promulgar la bula Constitutio Cypria,[3] per la qual es va dispondre que els 4 bisbes grecochipriotas (Solo, Arsinoe, Lefkara i Karpasia) conservaren el seu estatus baix supervisió dels bisbes llatins. Se'ls va permetre ser elegits de la forma tradicional, i despuix devien jurar obediència als seus superiors llatins. Cada u dels 4 bisbes grecs remanentes estava baix dependència del bisbe catòlic de la zona, constituint en realitat vicariatos autònoms dins de cada diòcesis llatina.[4]
Durant l'era del Cisma d'Occident, l'Iglésia llatina de Chipre es va posar del costat del papat d'Aviñón.
La presència occidental en l'illa va terminar en la caiguda de Famagusta en 1571 en mans de l'eixèrcit del Imperi otomà. Els que no varen conseguir escapar varen ser massacrats pels turcs, els qui també varen arrasar la majoria dels llocs de cult de rito llatí, o els varen transformar en mesquites. L'últim bisbe de Limasol va ser el dominico Serafino Fortibraccia, qui va morir durant el sege de la ciutat, que va caure en juliol de 1571.
Hui Limasol és la sèu d'una de les 4 parròquies chipranes, dedicada a Santa Catalina, dependent del patriarcat llatí de Jerusalem.
Diòcesis titular
Des de 1736 Némesis va figurar entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica, pero va ser suprimida circa 1900, fallint el seu últim bisbe en 1896. Des de 1933 Limasol figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Neápolis en Chipre, permaneixent des de llavors com sèu vacant, el nomenament de la qual d'un bisbe ha segut evitat des del Concili Vaticà II en el marc del diàlec en l'Iglésia ortodoxa.
Notes
Referències
- ↑ (en anglés) Hill, George. A History of Cyprus, p. 46.
- ↑ Kaffa, Elena (2008). The Greek Church of Cyprus, the Morea and Constantinople during the Frankish Era (1196-1303) pp. 56-58 (en anglés).
- ↑ Constitutio Cypria en Documenta Catholica Omnia.
- ↑ (en anglés) Kyriacou, Chrysovalantis. Orthodox Cyprus under the Latins, 1191–1571: Society, Spirituality, and Identities. p. 17. Lexington Books, 2018. ISBN 1498551165, 9781498551168
Bibliografia
- (en llatí) Pius Bonifacius Gams, Séries episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig, 1931, pp. 438-439
- (en llatí) Michel Li Qui, Oriens christianus in quatuor Patriarchatus digestus, París, 1740, tom II, col. 1061-1064
- (en llatí) Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, [1], pp. 367-368; [2], p. 203; [3], p. 259; [4], p. 305; vol. 7, p. 279; vol. 8, p. 406
- (en francés) H. Rudt de Collenberg Wipertus, État et origine du haut clergé de Chypre avant li Grand Schisme d'après els Registres dones Papes du XIII et du XIV siècle, en Mélanges de l'Ecole française de Rome, tom 91, n. 1, 1979, pp. 197-332 (en particular en les pàgines 214-216, 225-226, 278-281)
- (en francés) H. Rudt de Collenberg Wipertus, Li royaume et l'Église de Chypre face au Grand Schisme (1378-1417) d'après els Registres dones Archives du Vatican, en Mélanges de l'Ecole française de Rome, tom 94, n. 2, 1982, pp. 621-701 (en particular en les pàgines 645-647)
- (en anglés) John Hackett, A History of the Orthodox Church of Cyprus, Londres, Methuen & co., 1901, pp. 316-317 i 569-577
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diócesis de Limasol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.