Anar al contingut

Curva en l'espai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore curva.
Archiu:Xyvelocity plot 20200206.png
Eixemple d'una curva en l'espai 3D: una hèliç de pas constant

En matemàtiques, una curva en l'espai, o curva alabeada, és un tipo de curva els punts de la qual no estan tots continguts en el mateix pla. També se li crida curva en tres dimensions o en 3.

Les dos maneres més utilisades per a representar una curva espacial són la forma cartesiana i la forma paramètrica.

Representació en forma cartesiana implícita

[editar | editar còdic]

És possible representar una curva en forma implícita identificant el seu soport en el lloc geomètric dels zeros d'un camp vectorial Φ:32, és dir, els punts de coordenades (x,y,z) que verifiquen el sistema:

C:{f(x,y,z)=0g(x,y,z)=0

a on f i g són funcions de valor real de classe a lo manco C1. Esta representació d'una curva pot considerar-se com l'intersecció de dos superfícies en forma implícita.

Una condició suficient per a la regularitat local d'una curva aixina representada al voltant d'un dels seus punts P0=(x0,y0,z0) és que el seu jacobiano:

J=Φ(x0,y0,z0)(x,y,z)

tinga ranc màxim, és dir que:

det(fyfzgygz)0

Segons el teorema de la funció implícita existixen en els entorns A, B i C respectivament de x0, y0 i z0; i existixen funcions α:AB i β:AC de classe a lo manco C1 tals que es complix lo següent:

{f(x,α(x),β(x))=0g(x,α(x),β(x))=0

per a xA. La funció P:AA×B×C3 definida per:

P(t)=(t,α(t),β(t))

és una parametrización local per a la curva C. De fet, Im PC i és regular com P(t)=(1,*,*)(0,0,0).

Representació paramètrica

[editar | editar còdic]

Una curva en forma paramètrica és una funció vectorial d'una sola variable α(t):I=[a,b]3 del tipo:

α(t)=(α1(t),α2(t),α3(t)) 

També es pot escriure com:

α(t):{x=α1(t)y=α2(t)z=α3(t)

La variable tI es diu paràmetro. Una curva és una funció de classe C1  en un interval si les funcions α1(t) , α2(t)  i α3(t)  tenen derivades contínues en eixe interval. Es diu que una curva C1  és regular en un punt t0  si:

α(t0)=(α1'(t0),α2'(t0),α3'(t0))(0,0,0)

i regular en I si açò és cert en cada punt de I . Un punt en el que α(t0)=(0,0,0)  es denomina punt singular de la curva.

Es diu que una curva en l'espai és simple si no es creua en si mateixa, és dir, si per cada t1t2I hi ha α(t1)α(t2). La regularitat de la curva permet definir la recta tangente a la curva, que és la recta paralela al vector:

α(t0)=(α1(t0),α2'(t0),α3'(t0))

Este vector es denomina vector tangente de llongitut ||α(t0)||  i també s'indica per mig de T(t0) . El vector unitari tangente és també el vector unitari de llongitut:

T^(t0)=α(t0)||α(t0)||

Reparametrización

[editar | editar còdic]

Donada una curva α:I3 diferenciable i una funció t=t(s) definida en l'interval SI llavors la curva:

β=αt:S3

tal que per a cada sSβ(s)=α(t(s)), és una reparametrización de la curva α. La reparametrización és regular si: t(S)=I i si t(s)0.

Ademés, si β=αt és una reparametrización de α via t=t(s) llavors:

β(s)=dtdsα(t(s))

De fet, si:

α(t)=(ϕ(t),ψ(t),χ(t))

Llavors:

β(s)=(ϕ(t(s)),ψ(t(s)),χ(t(s)))

i per la regla de derivació de funcions compostes, es té que:

dϕ(t(s))ds=dϕdtdtds
dψ(t(s))ds=dψdtdtds
dχ(t(s))ds=dχdtdtds

i aixina s'obté:

β(s)=dtds(dϕdt,dψdt,dχdt)=dtdsα(t(s))

Llongitut en forma paramètrica

[editar | editar còdic]

Siga α(t)=(ϕ(t),ψ(t),χ(t)) diferenciable i [a,b]I. Llavors, la llongitut de l'arc curve entre α(a) i α(b) és:

Long(α)=abα(t)dt=abϕ(t)2+ψ(t)2+χ(t)2dt.

Ademés, si β(s) és una reparametrización de la curva, llavors:

Long(α)=Long(β)=abα(t)dt=t1(a)t1(b)β(s)ds.

Abscissa curvilínea

[editar | editar còdic]

Generalisant la penúltima fòrmula, es definix, com a funció de t, la abscissa curvilínea (o paràmetro de llongitut d'arc) s com

s(t)=atα(u)du=atϕ'2+ψ'2+χ'2du;

que, sense considerar el seu signe, és la llongitut de l'arc de la curva entre el punt fix α(a) i el punt actual α(t). Per mig de l'abscissa curvilínea s es pot reparametrizar la curva de la següent manera: com s(t)=α(t)>0 es té que s(t) és creixent i per tant invertible, de modo que, cridant a t(s) la seua inversa, s'establix que

β(s)=α(t(s)),

lo que es coneix com a parametrización natural de la curva.

Curvatura

[editar | editar còdic]

Donada una parametrización d'abscisses curvilíneas de la curva α(s), es definix el vector curvatura com:

k(s)=T(s)

i la curvatura escalar és el seu mòdul.

Fòrmules de Frenet

[editar | editar còdic]

Una curva suficientment regular en l'espai té en cada punt un sistema de referència cridat triedro de Frenet, donat per una terna de vectores unitaris tangentes, normals i binormales. Deu tindre's en conte que poder definir el triedro de Frenet en cada punt de la curva està subordinat al fet de que la curva té un vector unitari tangente i normal en cada punt de la curva: per esta raó en avant es parla del camp dels vectores unitaris tangentes i del camp dels vectores unitaris normals. Ademés, la curva deu ser dos voltes diferenciable i esta és una condició adicional no prevista en la definició anterior.

Siga α(s)=(ϕ(s),ψ(s),χ(s)) una curva parametrizada segons l'abscissa curvilínea. El camp de vectores unitaris tangentes a la curva ve dau per:

T(s)=α(s)α(s)

El camp unitari normal ve dau per:

N(s)=T(s)T(s)

Explotant la definició de curvatura pot donar-se una atra forma al camp de vectores unitaris normals:

N(s)=T(s)k(s)

Ya que T té una norma constant, la cantitat T2 també serà constant, és dir

(T2)=0

expressió reescrita com:

(TT)=0

Desenrollant l'equació, s'obté:

2TT=0

És dir, el vector T és ortogonal a T i per tant paralel a N.

El camp de vectores unitaris binormales es definix com:

B(s)=T(s)×N(s)

L'importància del triedro de Frenet és que és un sistema de referència ortonormal mòvil, és dir, s'ajusta a mida que es recorren distints punts P de la curva.

Donada la curva α(s), el triedro de Frenet es mou integrámente en P i sempre permaneix com un sistema ortonormal. En atres paraules, el triedro de Frenet és una base ortonormal, d'acort en les fòrmules de Frenet:

{T(s)=a1T(s)+b1N(s)+c1B(s)N(s)=a2T(s)+b2N(s)+c2B(s)B(s)=a3T(s)+b3N(s)+c3B(s)

La matriu:

C=[a1b1c1a2b2c2a3b3c3]

es diu matriu de Cartan de la base del triedro. Els seus coeficients són clarament zero en la diagonal principal, ya que la seua producte escalar és zero per la ortonormalidad de la base. Usant la definició de curvatura i introduint la definició de torsió segons la funció següent:

τ(s)=B(s)N(s).

S'obtenen aixina les fòrmules de Frenet per a la parametrización de l'abscissa curvilínea:

{T=k(s)N(s)N(s)=k(s)T(s)+τ(s)B(s)B(s)=τ(s)N(s)

és dir, la matriu de Cartan és antisimètrica:

C=[0k(s)0k(s)0τ(s)0τ(s)0]

Si existix alguna parametrización de la curva: α(t)=(ϕ(t),ψ(t),χ(t)), formalment el triedro de Frenet és igual i es pot calcular de la següent manera:

T(t)=α(t)α(t),
B(t)=α(t)×α(t)α(t)×α(t),
N(t)=B(t)×T(t).

Ademés, s'obtenen les fòrmules de Frenet:

{T(t)=k(t)α(t)N(t)N(t)=k(t)α(t)T(t)+τ(t)α(t)B(t)B(t)=τ(t)α(t)N(t)

a lo que es deu que, si per eixemple T(s(t)) és el camp tangente de qualsevol parametrización, llavors la seua derivada sobre t:

T(s(t))dsds(t))dt=k(s(t))N(s(t))α(t)

i aixina successivament per a les atres dos fòrmules de Frenet.

Curvatura i torsió

[editar | editar còdic]

Per tant, una curva en l'espai està completament definida pels dos paràmetros de curvatura i de torsió. Fonamental en este punt és el seu càlcul explícit tant en la parametrización en abscisses curvilíneas com en qualsevol parametrización.

Curvatura i torsió en la parametrización natural

[editar | editar còdic]

Siga α(s)=(ϕ(s),ψ(s),χ(s)) la parametrización natural d'una curva tres voltes diferenciable. Llavors, per a cada punt es definix el triedro de Frenet

T(s)=α(s)α(s)N(s)=T(s)T(s)=T(s)k(s)B(s)=T(s)×N(s)

La curvatura i la torsió s'obtenen de la forma següent:

k(s)=α(s)=α(s)×α(s)
τ(s)=α(s)α(s)×α(s)k2(s)

Curvatura i torsió en qualsevol parametrización

[editar | editar còdic]

Siga α(t)=(ϕ(t),ψ(t),χ(t)) qualsevol parametrización d'una curva tres voltes diferenciable. Llavors, les expressions de la curvatura i de la torsió prenen la forma:

k(t)=α(t)×α(t)α(t)3
τ(t)=α(t)×α(t)α(t)α(t)×α(t)2=det(α(t),α(t),α(t))α(t)×α(t)2

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erwin Kreyszig, Differential Geometry, Dover Publications, New York, 1991, ISBN 0-486-66721-9. Chapter II is a classical treatment of Theory of Curves in 3-dimensions.
  • Euclid, commentary and trans. by T. L. Heath Elements Vol. 1 (1908 Cambridge) Google Books
  • E. H. Lockwood A Book of Curves (1961 Cambridge)

Vore també

[editar | editar còdic]