Cruz de tau
La creu de tau o, per simplificació, tau,[1] és una figura emblemàtica en forma de la lletra grega tau (Τ τ).
Just Lipsio (1547-1606), en la terminologia que ell mateixa va inventar per a denominar als diferents tipos de creus,[2] va cridar a este tipo de creu la crux commissa, és dir, "creu travada".[3]
Per ser amprada com a signe distintiu dels Germans Hospitalaris de Sant Antonio, es diu també creu de San Antonio Abad. Una atra orde religiosa que l'utilisa com a signe distintiu dels seus membres és l'Orde franciscana. Estes dos órdens la representen normalment en els extrems dels seus braços ampliats. "La terminació grossa dels extrems del travesser és una mostra de cóm s'escrivia a principis del sigle XIII."[4]
Cruz d'eixecució i lletra tau
La tau grega, denovena lletra del alfabet grec, correspon a l'última lletra del alfabet hebreu, que en el passat tenia forma de dos llínees que es creuen. La creu d'eixecució usada pels antics romans, que podia ser de vàries formes, normalment tenia la forma de la lletra tau, com indica Luciano de Samosata (125-181), qui en el seu Pleit entre les Consonante fa propondre la pena de mort a la lletra T, "puix afirmen que els tirans es varen inspirar en la seua forma i varen imitar la seua figura per a construir maderos de forma anàloga i crucificar hòmens en ells; i d'ahí rep este malaït invent la seua malaïda denominació. Per tots eixos crims, ¿quantes penes de mort estimeu que mereix la Tau? Per la meua part, estime de justícia reservar este únic castic a la Tau: que siga eixecutada sobre la seua pròpia forma, ya que la creu va aplegar a tallar-se per ella, i aixina és cridada pels hòmens."[5]
En la numeració grega, la lletra tau significava 300. Per això alguns Pares de l'Iglésia varen interpretar el número 300 en l'Antic Testament com prefiguraació de la creu de Crist. Aixina, l'Epístola de Bernabé de finals del I o inici del II va interpretar alegóricament el número 318 (ΤΙΗ en la numeració grega) en Génesis 14:14 com a indicació de la crucifixió de Jesús, ya que el número 18 (ΙΗ) correspon a les primeres lletres del nom de Jesús (Ἰησοῦς) i el número 300 (Τ) representa la creu: "El díhuit es compon de la Ι, que val dèu, i la Η, que representa huit. Ahí tens el nom de ΙΗϹΟΥC. Mes com la creu havia de tindre la gràcia en la figura de la Τ, diu també els trescents. Consegüentment, en les dos primeres lletres significa a Jesús, i en una atra, la creu."[6] Clemente d'Aleixandria (c. 150 - c. 215) va indicar la mateixa interpretació alegórica del número 318.[7] Tertuliano (c. 160-c. 220) va observar que la tau grega i la T llatina tenen la mateixa forma de la creu d'eixecució: "Ipsa est enim littera Graecorum Tau, nostra autem T, species crucis".[8]
Des d'al voltant de l'any 200 apareix en alguns antics manuscrits del Nou Testament, entre ells el Papir 66, la paraula σταυρός, en la que es designa en el mateix Nou Testament l'instrument d'eixecució de Jesús, escrita en una combinació de les lletres gregues tau i ro que aixina formen el símbol, cridat l'estaurograma, que podria significar una representació pictogràfica de Jesús crucificado.[9][10][11]
En el Llibre de Ezequiel 9:4 es parla d'un àngel que coloca una senyal/marca/creu en la front dels que no participen en accions males.[12] En el text original hebreu, la paraula traduïda per "senyal", "marca" o "creu" és תו[13] (tau), el nom de l'última lletra de l'alfabet hebreu, que ara s'escriu "ת", pero que en el temps d'Ezequiel encara tenia la forma de creu. Orígens i Tertuliano varen interpretar lo que diu Ezequiel com a predicció de la costum dels primers cristians de marcar els seus fronts en la senyal de la creu en escomençar activitats de tot tipo, particularment les de resar i dedicar-se a la llectura sagrada.[14][15]
Relació en sant Antonio Abad
Els Germans Hospitalaris de Sant Antonio, cridats també antonianos, eren una orde religiosa catòlica fundada cap a 1095 per un noble del Delfinat en agraïment per la cura miraculosa del seu fill que patia d'ergotisme i va ser sanat gràcies a les relíquies de San Antón, que es conservaven en l'iglésia dels monges benedictinos dedicada a ell en la localitat que ara es diu Saint-Antoine-l'Abbaye en el departament francés d'Isère. La nova orde va fundar prop un hospital, a on cuidaven particularment als afligits pel ergotisme, malaltia llavors molt comuna, especialment entre els pobres, pel consum de cereals contaminats en cornezuelo. Per a posar fi a conflictes entre els benedictinos i els antonianos, el papa Bonifacio VIII va donar a estos la custòdia de l'iglésia i de les relíquies. L'orde dels Germans Hospitalaris de Sant Antonio va seguir creixent grandement fins a posseir en el seu cénit, en el XV, prop de 370 hospitals i encomanes en més de 10.000 religiosos.
Els membres de l'orde antoniana duyen un hàbit negre en la lletra grega tau de color blau en el pit, i com el ergotisme era cridat fòc de Sant Antón, esta creu de tau del hàbit religiós de l'orde era coneguda com a creu de Sant Antón.
Esta orde dels Germans Hospitalaris de Sant Antonio ha desaparegut. No obstant, existix encara l'Orde dels Antonianos Maronitas, fundada en 1700. Els membres d'esta orde duen també una creu de tau de color blau en el seu hàbit religiós negre.
Us franciscano
El seu us en el franciscanisme es remonta al mateix Francisco d'Assís, qui l'amprava com la seua firma i sagell personal.
Durant l'época de Francisco i a partir del IV Concili de Letrán, convocat pel Papa Inocencio III, la Tau era un símbol molt utilisat per l'Iglésia catòlica, en general, com a signe de conversió i senyal de la creu.
En inaugurar eixe Concili, el papa Inocencio III va predicar sobre Ezequiel 9 i va cridar a tots els cristians a fer penitència baix el signe de la tau, signe de conversió i senyal de la creu. Com a conte O. Englebert en la seua Vida de S. Francisco d'Assís, el papa, despuix de descriure la trista situació dels Sants Llocs hollados pels sarracenos, va llamentar els escàndals que desacreditaven la rabera de Crist i ho va amenaçar en els divins castics si no s'esmenava. Va evocar la visió de Ezequiel, quan el Senyor, agotada la paciència, exclama en veu poderosa: «"Acosteu-vos, vosatres que veleu sobre la ciutat; acosteu-vos en l'instrument d'extermini en les vostres mans". I he ací que sis hòmens varen aplegar en sengles assots en les seues mans. Entre ells estava un varó vestit de lli, en encomanda d'escriure a la cintura. I díjole Yahvéh: "Recorre Jerusalem, i senyala en una tau les front dels justs que es troben en ella". I va dir als atres cinc: "Recorregau la ciutat despuix d'ell, i extermineu sense pietat a quants trobeu; mes no toqueu a cap que estiga senyalat en la tau". "¿Quí són -va continuar el Papa- els sis varons encarregats de la venjança divina? Eixos sou vosatres, Pares conciliessis, que, valent-vos de totes les armes que teniu a mà: excomunió, destitucions, suspensions i entredits, heu de castigar implacablemente a quants no estiguen senyalats en la tau propiciatoria i s'obstinen en deshonrar la Cristiandad».- «En el seu discurs de Letrán, Inocencio III havia senyalat en el signe tau a tres classes de predestinados: els que s'allistaren en la creuada; aquells que, impedits de creuar-se, lluitaren contra l'herejía; finalment, els pecadores que de vores s'empenyoraren en reformar la seua vida».[16]
Sant Francisco d'Assís, que va participar en el Concili en calitat de superior general d'una Orde aprovada per l'Iglésia, va deure prendre's molt en sério l'invitació de Inocencio III, puix, segons els companyers i els seus primers biógrafs, amava i venerava la tau, "perque representa la creu i significa una verdadera penitència". Al començ de qualsevol activitat es santiguaba en dita senyal, la preferia a qualsevol atre signe i la pintava en les parets de les celes. En les seues conversacions i predicacions la recomanava a sovint, i la dibuixava a modo de firma en totes les seues cartes i escrits, "com si tota la seua preocupació anara gravar el signe de la tau, segons el dit profètic, sobre les front dels hòmens que gimen i ploren, convertits de vores a Crist Jesús".
Entre els manuscrits autógrafs de Francisco en que firma en la "Tau" es troba el seu célebre "Bendició a fra León", relíquia que es conserva en la Basílica de Sant Francisco d'Assís.
Vore també
Notes i referències
- ↑ G. Fatás, G. M. Borrás, Diccionari de térmens d'art i elements d'Arqueologia, Heràldica i Numismàtica
- ↑ Gunnar Samuelsson, Crucifixion in Antiquity (Mohr Siebeck 2013 ISBN 978-31-6152508-7), pp. 3–4 i 295
- ↑ Just Lipsio, De creuament, liber I, cap. VII, pp. 15–17 en l'edició de Amberes, 1594
- ↑ "La tau, símbol franciscano" en Enciclopèdia Francescana
- ↑ Luciano de Samosata, "Pleit entre les Consonante: La «Sigma» contra la «Tau» en el Tribunal de les Sèt Vocals, ad finem
- ↑ Epístola de Bernabé, IX, 8
- ↑ Clement of Alexandria, The Stromata, book VI, chapter 11
- ↑ Adversus Marcionem, liber III, cap. XXII
- ↑ Larry W. Hurtado. The Earliest Christian Artifacts: Manuscripts and Christian Origins (2006). Cambridge (United Kingdom): Wm. B. Eerdmans Publishing Co. ISBN 978-0-8028-2895-8; i Larry W. Hurtado, "The Staurogram in Early Christian Manuscripts: the earliest visual reference to the crucified Jesus?" in Thomas J. Kraus, Tobias Nicklas, New Testament Manuscripts: Their Text and Their World (Brill, Leiden, 2006), pp. 207–226
- ↑ David L. Balch, Roman Domestic Art and Early House Churches (Mohr Siebeck, 2008), pp. 81–83
- ↑ Dieter T. Roth, "Papyrus 45 as Early Christian Artifact" in Mark, Manuscripts, and Monotheism: Essays in Honor of Larry W. Hurtado (Bloomsbury, 2015), pp. 121–125
- ↑ Ezequiel 9:4
- ↑ Ezequiel 9:4 Interlinear
- ↑ Jacobus C. M. van Winden, Arché: A Collection of Patristic Studies (Brill 1997), p. 114
- ↑ Tertuliano, Adversus Marcionem, 3:22:5–6
- ↑ O. Englebert, Vida de S. Francisco d'Assís citada en "La tau, símbol franciscano" en Enciclopèdia Francescana
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruz de tau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.