Anar al contingut

Papir 66

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Primer foli de el 𝔓66, en el que consta la sobreinscripción del nom del Evangeli. Este còdex utilisa els estaurogramas en certa freqüència. En l'image, s'observa en claritat un estaurograma al començ de la tercera llínea.
Pàgina de el 𝔓66 en el text del evangeli de Juan 7:52; 8:12-16. S'observa en claritat com el manuscrit carix del passage referit a Jesús i la dòna sorpresa en adulteri (Juan 7:53-8:11).
Versícul transliterado corresponent a Juan 19:6 en el 𝔓66. Es tracta de l'eixemple més significatiu de l'us de estaurograma per la successió de voltes en que s'utilisa, inclós en el verp «crucificar» que es recuadra en roig. Ademés, figura una llínea horisontal superior, forma habitual de marcage dels nomina sacra (nomenes sacres).

El Papir 66, també cridat 𝔓66, és un còdex casi complet del Evangeli de Juan, trobat en Egipte, que forma part de la colecció de papirs coneguda com els papirs Bodmer.

Pel seu nivell d'integritat i de conservació, i pel seu format en còdex, l'aparició de el 𝔓66 va presentar un fenomen nou considerat inalcançable abans del seu descobriment. Este papir es va catalogar en la ___protected_title_2___ segons la classificació de Kurt Aland i Barbara Aland,[1]Plantilla:La seua i es va datar en una data aproximada a l'any 200. El primer foli (que s'observa en l'image) presenta la sobreinscripción del nom del Evangeli.[1]Plantilla:La seua S'atesora en la Biblioteca de Cologny, en Ginebra, Suïssa.

Descripció

El manuscrit conté les seccions següents del evangeli de Juan:

  • 1:1-6:11
  • 6:35b-14:26
  • 14:29-30
  • 15:2-26
  • 16:2-4.6-7
  • 16:10-20:20
  • 20:22-23
  • 20:25-21:9
  • 21:12.17

El 𝔓66 és un dels manuscrits coneguts més antics que existixen del Nou Testament, en la seua escritura datada en al voltant de l'any 200.[2]

D'acort en atres papirs antics sobreviviente de l'evangeli de Juan, el P45 (aparentment), el P75 i la majoria dels unciales, el papir 66 no inclou la perícopa de l'adúltera (7:53-8:11),[3] lo que demostraria l'absència d'este passage en tots els testimonis antics que sobreviuen del evangeli de Juan. El manuscrit també conté l'us de Nomina Sacra. A ells s'associa l'escritura de les lletres gregues tau i rho en un únic grafisme, lo que tècnicament es denomina estaurograma (per eixemple, en Juan 19:16). El estaurograma podria significar una representació pictogràfica de Jesús crucificat.[4]


Karyn Berner i Philip Comfort varen sostindre que el 𝔓66 va tindre el treball de tres individus en ell: l'original (escriga professional), un corrector minuciós i un corrector menor.[5][6] Pero més recentment James Royse va argumentar que, en la possible excepció de Juan 13:19, les correccions varen ser totes fetes per les mans del copista original.[7]

Text

El text grec d'este còdex és una representació del tipo textual alejandrino. Aland (1995) ho va adscriure com un ""Text lliure"" i ho va classificar en la categoria I.[1]

Es troba una transcripció de cada una de les pàgines contingudes en el llibre de referència.[3]Plantilla:La seua

En Juan 1:15, ο οπισω ] ο πισω, la llectura coincidix en el Sangallense i 1646;[8]
En Juan 13:5, el 𝔓66 té una variant textual única, ποδονιπτηρα en lloc de νιπτηρα.
En Juan 13:7, el 𝔓66 té αρ (error) en lloc de αρτι (ara).

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Aland, Kurt; Aland, Barbara (1995). The text of the New Testament: an introduction to the critical editions and to the theory and practice of modern textual criticism (en anglés), Grand Rapids, Michigan (EE. UU.): Eerdmans Publishing Co. ISBN 0-8028-4098-1.
  2. ↑ Herbert Hunger. Zur Datierung dones Papyrus Bodmer II (𝔓66) (per a la data del papir Bodmer II 𝔓66)(1960)
  3. ↑ 3,0 3,1 Philip Comfort, David Barrett. Text of the Earliest New Testament Greek manuscripts (El text dels manuscrits grecs més antics del Nou Testament) (Grand Rapids: Baker, 1999.) p. 376.
  4. ↑ Larry W. Hurtado. The Earliest Christian Artifacts: Manuscripts and Christian Origins (2006). Cambridge (United Kingdom): Wm. B. Eerdmans Publishing Co. ISBN 978-0-8028-2895-8
  5. ↑ Karyn Berner. Papyrus Bodmer II, 𝔓66: A re-evaluation of the Correctors and corrections (Papir Bodmer II, una re-evaluació dels correctors i correccions)(MA thesis, 1993)
  6. ↑ Philip W. Comfort. The Scribe as Interpreter: A new Look at New Testament Textual Criticism according to Reader-Reception Theory (l'escriga com a intérpret: Una mirada a la crítica textual del Nou Testament segons la Teoria de Llector-Recepció) (1996)
  7. ↑ Royse, James (2008), Scribal Habits in Early Greek New Testament Papyri, Atlanta (EE. UU.): Society of Biblical Literature, pp. 409-21.
  8. ↑ UBS3, p. 321

Bibliografia

  • K. Berner, Papyrus Bodmer II, P66: A re-evaluation of the Correctors and corrections (Papir Bodmer II, P66: Una revaluació dels correctors i les correccions), 1993.
  • Philip Comfort, David Barett, Text of the Earliest New Testament Greek manuscripts (Text dels manuscrits grecs més primerencs del Nou Testament), Tyndale House Publishers, 2001.
  • James R. Royse, Scribal Habits in Early Greek New Testament Papyri, Atlanta: Society of Biblical Literature, 2008.
  • Victor Martin, Papyrus Bodmer II: Evangile de Jean 1-14 (Papir Bodmer II: Evangeli de Juan 1-14) (Cologny-Geneve, 1956).
  • Victor Martin, Papyrus Bodmer II: Evangile de Jean 14-21 (Papir Bodmer II: Evangeli de Juan 1-14), 1958.
  • Jean Zumstein, L'Evangile selon Jean, Presses universitaires de France, 2008. (Reproduïx íntegrament el Papir 66, proporcionant una introducció i una traducció francesa)


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Papir_66&oldid=1537842»