Papirs Bodmer
Els Papirs Bodmer són un grup de 22 papirs descoberts en Egipte en 1952. Varen ser cridats aixina en acabant de que el bibliólogo suís Martin Bodmer (1899-1971) els comprara en Suïssa. Els papirs contenen segments de l'Antic i el Nou Testament, lliteratura del cristianisme primitiu i texts d'Homero i Menandro. El més antic, el Papir 66 (66), es data cap a l'any 200. Els papirs es conserven en la Biblioteca Bodmeriana, en Cologny (Suïssa), en les afores de Ginebra.
En 2007, l'empresari nortamericà Frank J. Hanna III va comprar els Papirs XIV i XV (Papir 75 o 75) i els donó a la Biblioteca Vaticana, a on es conserven actualment.[1][2]
Història
Els Papirs Bodmer varen ser trobats en 1952 en l'antiga sèu de l'orde monástica de Pacomio, situada en Pabau, prop de la ciutat de Dishna, en la marge dreta del riu Nilo, uns 620 km al sur de El Cairo (Egipte). El lloc del descobriment està a 27 km a l'est de Nag Hammadi (en la marge esquerra del riu), en a on alguns anys abans s'havien trobat els Manuscrits de Nag Hammadi. Els manuscrits de Bodmer estaven reunits, encoberts per un chiprà, Phokio Tano (de El Cairo), després varen passar de contrabando a Suïssa, a on varen ser comprats per Martin Bodmer (1899-1971). La série de papirs Bodmer va començar a ser publicada en 1954, donant transcripcions dels texts en nota i introducció en francés i una traducció en francés. Els Papirs Bodmer, ara conservats en la Biblioteca Bodmeriana, en Cologny, no són una acumulació de gnosticisme, com els Manuscrits de Nag Hammadi, que presenten tant alguns texts cristians com alguns pagans, parts d'uns 35 llibres en total, en idioma copto i grec. Incloent fragments de correspondència, el número de texts individuals presentats ascendix a 50. La majoria estan en forma de còdex, uns quants en rolls i tres estan escrits en pergamí.
Entre els Papirs Bodmer apareixen els llibres V i VI de la Ilíada de Homero, tres comèdies de Menandro (Dyoscolos, Samía i Aspis), i els següents texts evangèlics: el Papir 66 (66) és un text del Evangeli de Juan, data al voltant de l'any 200 i. c. en el manuscrit tradicional cridat “tipo textual alejandrino”. Despuix del fragment Papir Rylands (52), est és el testimono més antic de Juan; omet el passage sobre el moviment de les aigües (Juan 5:3 b-4) i el passage de la dòna sorpresa en adulteri (Juan 7:53-8:11). El Papir 72 (72) és la còpia més antiga coneguda de la Epístola de Judas, i de les Epístoles 1 i 2 de Pedro. El Papir 75 (75) és un còdex que conté la major part dels Evangelis de Lucas i Juan. La comparació de les dos versions de Juan en els Papirs Bodmer en els Papirs Chester Beatty (del sigle III) varen convéncer a Floid V. Filson de que «en el sigle III no va existir text uniforme dels evangelios en Egipte».
També existixen els texts que es convertirien en els texts que en el sigle IV varen ser declarats «apócrifos, com el Evangeli de l'infància, de Santiago. Existix un lexicón grec-llatí per a algunes cartes de Pablo i hi ha fragments de Melitón de Sardes.
La colecció inclou alguns materials no lliteraris, com una colecció de cartes dels abat del monasteri de sant Pacomio, l'unificació en la colecció planteja la possibilitat de que tots eren part d'una biblioteca monástica.
Finalment el ___protected_title_0___ ___protected_title_1___ que conté els ___protected_title_2___ i les epístoles catòliques, es remonta al sigle VI o VII.[3]
Trasllat d'alguns papirs a la Biblioteca Vaticana
En octubre de 2006 la Fundació Bodmer va decidir vendre dos dels manuscrits per a capitalisar la seua biblioteca, que havia obert les seues portes en 2003, lo que va generar consternació entre els erudits de tot lo món, puix açò significaria que l'unitat de la colecció es trencaria.cita requerida
Els papirs Bodmer XIV-XV (75) —que contenen els fragments escrits més antics del Evangeli de Lucas, el Pare nostre més antic conegut i un dels fragments escrits més antics del Evangeli de Juan— varen ser venuts a l'empresari nortamericà Frank J. Hanna (de la ciutat d'Atlanta (estat de Geòrgia), per un preu «significatiu» no revelat. En giner de 2007, Frank Hanna va presentar els papirs al papa Benedicto XVI (com a regal al Vaticà). Estos es conserven actualment en la Biblioteca Vaticana, en calitat de préstam permanent.[2] En 2014 el papir va ser expost al públic en el braç de Carlemany de la Plaça de Sant Pedro.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Nongbri, Brent (2017-09-24). «The Bodmer Papyri: An Inventory of “P. Bodmer” Items» (en en). Variant Readings. Consultat el 2021-04-08.
- ↑ 2,0 2,1 «Il Vangelo più antico del mondo nelle mani del papa» (en it). www.terrasanta.net. Consultat el 2021-04-08.
- ↑ Nongbri, Brent (2017-09-24). «The Bodmer Papyri: An Inventory of “P.Bodmer” Items» (en en). Variant Readings. Consultat el 2021-04-08.
- ↑ «Excepcional exposició d'antiquíssims còdexs bíblics en el Braccio de Carlomagno del Vaticà». www.archivioradiovaticana.va. Consultat el 2021-04-08.
- Robinson, James M. (1987): The story of the Bodmer Papyri, the first christian monastic library. Nashville: sense editorial, 1987. Inclou un inventari dels Papirs Bodmer.
- «A foli of Bodmer Codex containing parts of Luke and John» (‘un foli del Còdex Bodmer que conté parts del Evangeli de Lucas i del Evangeli de Juan), artícul publicat en el lloc web Earlham.edu.
- [https://web.archive.org/web/20110605125448/http://www.chass.utoronto.ca/pietersm/Bodmer%20Papyri%20%28ABD%29.pdf
- «Bodmer Papyri», artícul en anglés publicat en el Anchor Bible dictionary (‘diccionari bíblic Ancora’), volum 1: págs. 766-767. Doubleday, 1992. Volume 1, 766-767]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiros Bodmer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.