Biblioteca Bodmeriana
La Biblioteca Bodmeriana (o Biblioteca Bodmer) està ubicada en Cologny, a les afores de Ginebra (Suïssa), a la vora del llac Lemán. La biblioteca va ser fundada per Martin Bodmer i és famosa per albergar 160 000 peces, entre elles els coneguts Papirs Bodmer. Alguns d'eixos papirs figuren entre les còpies més antigues que es conserven del Nou Testament. Alguns manuscrits estan escrits en grec, uns atres en copto (per eixemple, els Papirs Bodmer III). El primer dels manuscrits va ser comprat en 1956 (el Papir Bodmer II — P66). També conta en una còpia de la Bíblia de Gutenberg.
La Fondation Martin Bodmer és una biblioteca patrimonial única, reconeguda com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, un lloc d'investigació i conservació, aixina com un museu obert a tots i dedicat a l'història de l'escritura des dels seus orígens fins a l'actualitat.[1]
Història
Martin Bodmer va fundar la biblioteca en la década de 1920 i va seleccionar les obres centrant-se entorn a lo que el considerava com els cinc pilars de la lliteratura mundial: la Bíblia, Homero, Dante Alighieri, William Shakespeare i Johann Wolfgang von Goethe.[2] Bodmer va donar prioritat als autógrafs i a les primeres edicions. En 1970, poc abans de la mort de Bodmer, la Fundació Martin Bodmer va decidir conservar la colecció i fer-la accessible. En l'any 2003 l'edifici va ser remodelat per Mario Botta, conectant els sòtols de les dos cases per mig d'una estructura subterrànea de dos plantes, travessada per fas de llum.[3]
Fondos
La colecció comprén uns 160 000 elements, incloent tabletas sumeri d'argila, papirs grecs i escrits originals, com a fulls musicals. Tenia per finalitat representar el context històric afegint elements polítics, filosòfics i científics.[2] Alguns eixemples són:
- Els Papirs Bodmer, un conjunt de vintidós papirs descoberts en Egipte en 1952, en Pabau, prop de Dishna, antiga sèu de l'orde monástica fundada per Pacomio. Contenen fragments de l'Antic i Nou Testament, lliteratura cristiana antiga, texts d'Homero i Menandro.[4] El més antic data de el II. La majoria dels papirs es troben en la Biblioteca Bodmeriana, si ben tres d'ells s'han traslladat a la Biblioteca Vaticana (primer va rebre el VIII, i despuix va obtindre el XIV i el XV).
- El Papir 66, el Papir 73 i el Papir 74.
- Les còpies més antigues que sobreviuen del Evangeli de Santiago.
- El manuscrit conegut com Minúscula 556, en el Nou Testament.
- Una edició de Lancelot du Lac, en tres volums.[5]
- Un còdex del s. XIII en texts de la Ilíada en escolios.[6]
- Les Obres d'Alain Chartier.[7]
- Al voltant de 270 incunable, com la Bíblia de Gutenberg de 1452;[8]el Apocalipsis de Sant Joan, traduït i ilustrat per Alberto Durero; les Tragoedicae quattuor d'Eurípides; els Discursos d'Isócrates, editats per Demetrio Calcocondilas; les obres d'Aristóteles en cinc volums editades per l'impressor Aldo Manucio entre 1495 i 1498; o les obres mestres de Petrarca, impreses entorn a 1500.[9]
- Primeres edicions d'obres significatives de l'història de la humanitat com les noventa y cinco tesis de Martín Lutero (1517); el Astromicum Caesarum, de Pedro Apiano (de 1540, en dedicatòria a Carlos I); primeres edicions de 1605 i de 1615 de El Quixot, de Miguel de Cervantes; una edició de Les flors del mal de Charles Baudelaire de 1857; la primera edició colectiva de les obres de Fiódor Dostoyevski, impreses en catorze volums en San Petersburgo en 1882-1883; la tesis doctoral de Henri Bergson, L'Essai sur els données immédiates de la conscience (1889); un eixemplar de Esperant a Godot de Samuel Beckett, en les Editions de Minuit de 1952; edicions originals de filòsofs alemans com Kant, Hegel o Nietszche.
- Texts jurídics d'especial rellevància, com l'Edicte de Nantes de 1599 o el Còdic de Napoleón de 1812.
- Un eixemplar de la Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica, que va posseir Gottfried Leibniz.
- El borrador del manuscrit de Gotthold Ephraim Lessing de Nathan el Sabio, 1778.
- El manuscrit original en roll de Els 120 dies de Sodoma, del Marqués de Sade.
Galeria
Vore també
Referències
- ↑ «Fondation Martin Bodmer».
- ↑ 2,0 2,1 Koch, Hans-Albrecht: Spiegel der Welt: Die Bibliotheca Bodmeriana zu Gast im Schiller-Nationalmuseum / Deutsches Literaturarchiv in Marbach
- ↑ Mario Botta: Fondazione Martin Bodmer - Biblioteca i Museu, Cologny
- ↑ Gagnebin, Bernard, , Cologny, Fondation Martin Bodmer, 1993, p. 11-12.
- ↑ «i-codices – Virtual Manuscript Library of Switzerland». www.e-codices.unifr.ch. Consultat el 2024-07-09.
- ↑ ), Rafael Schwemmer (Programmation et Design) - Douglas Kim (Programmation, Solr Consulting) - Roger Klein (PHP et JavaScript Consulting) - Torsten Schaßan (Transformations XML et XSLT. «i-codices – Bibliothèque virtuelle dones manuscrits en Suisse» (en fr). www.e-codices.unifr.ch. Consultat el 2024-07-09.
- ↑ Jacques T. Quentin, Fleurons de la Bodmeriana, Cologny, Panama Musées, 2005, 145 p.
- ↑ Bircher, Martin, Fondation Martin Bodmer. Bibliothek und Museum, Cologny, Fondation Martin Bodmer, 2003, p.10.
- ↑ ), Rafael Schwemmer (Programmation et Design) - Douglas Kim (Programmation, Solr Consulting) - Roger Klein (PHP et JavaScript Consulting) - Torsten Schaßan (Transformations XML et XSLT. «i-codices – Bibliothèque virtuelle dones manuscrits en Suisse» (en fr). www.e-codices.unifr.ch. Consultat el 2024-07-09.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Biblioteca Bodmeriana.- Fundació Bodmer — Lloc oficial
- i-codices — manuscrits digitalisats de la biblioteca (en anglés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biblioteca Bodmeriana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.