Anar al contingut

Creacionisme de la Terra jove

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Creacionisme de la Terra jove

El creacionismo de la Tierra joven és una forma de creacionisme que sosté com a dogma central que la Terra i els seus sers vius varen ser creats en les seues formes presents per l'acció sobrenatural d'una deidad fa aproximadament sis mil o dèu mil anys arrere.[1][2] En la seua versió més difosa, es basa en la creència religiosa de l'inerrancia de certes interpretacions lliterals del Llibre del Génesis.[3][4] Els seus principals adherentes són cristians que sostenen que Deu va crear la Terra en sis dies,[5][6] en contrast en el creacionisme de la Terra vella, que sosté que les interpretacions lliterals del Génesis són compatibles en les edats científicament comprovades del univers i la Terra.[7][8]


Des de la mitat de el XX, els creacionistas de la Terra jove —escomençant en Henry Morris (1918-2006)— han desenrollat i promogut una interpretació pseudocientífica cridada creacionismo de la Tierra joven com a base de la seua creència religiosa en una creació sobrenatural i geològicament recent.[9] Alguns creacionistas de la Terra jove contemporàneus plantegen protestes contra el consens científic, establit per numeroses disciplines científiques, que demostra que l'edat de l'univers ronda els 13 800 millons d'anys, que la formació de la Terra i el sistema solar va succeir fa prop de 4600 millons d'anys i que l'orige de la vida va ocórrer fa aproximadament 4000 millons d'anys.[10][11][12][13][14]

Una enquesta de Gallup del 2019 va trobar que el 40 % dels nortamericans creïa que Deu havia creat als humans en la seua forma present, el 33 % creïa que els humans havien evolucionat, pero en direcció divina, i solament el 22 % creïa els humans havien evolucionat sense intervenció divina. Ademés, d'entre els que tenien títul universitari, el 23 % creïa que Deu havia creat als humans en la seua forma present, el 40 % creïa que els humans havien evolucionat, pero en direcció divina, i solament el 33 % creïa els humans havien evolucionat sense intervenció divina.[15] Es va sugerir no obstant que els resultats d'esta enquesta no resulten concloents per no considerar més específicament l'incertitut i l'ambivalencia.[16]

Algunes de les organisacions creacionistas de la Terra jove més grans són Answers in Genesis, Institute for Creation Research and Creation Ministries International.

Antecedents i història

[editar | editar còdic]

Datació bíblica de la creació

[editar | editar còdic]

Els creacionistas de la Terra jove afirmen que la seua visió té les seues raïls més primerenques en el judaisme, citant per eixemple el comentari del Génesis d'Abraham ben Meir ibn Ezra.[5] Shai Cherry, de l'Universitat Vanderbilt, observa no obstant que els teòlecs judeus moderns generalment rebugen dites llectures lliterals i inclús els comentaristes judeus que s'oponen a alguns aspectes de la ciència solen acceptar l'evidència de que la Terra és molt més vella.[17] Molts dels primers judeus també varen seguir una interpretació merament alegórica del Génesis, incloent notablement a Filó d'Aleixandria.[18]

La datació cronològica de la creació en el 4004 a. C. era la més acceptada i popular, principalment per haver segut inclosa en la Bíblia del rei Jacobo.[19] La menor datació registrada entre les tradicions cristianes i judeues tradicionals ubicava la creació en el 3616 a. C. i va ser donada per Yom Tov Lippmann en el XVII, mentres que la major ubicava la creació en el 6984 a. C. i va ser donada per Alfonso X de Castella.[20] Alguns defensors contemporàneus del creacionisme de la Terra jove, no obstant, han datat la creació varis mils d'anys arrere, proponent buits significantes en les genealogia dels capítuls 5 i 11 del Génesis. Harold Càmping per eixemple ha datat la creació en el 11013 a. C., mentres que Christian Karl Josias von Bunsen el ha datat en el 20000 a. C.[21]

La hermenéutica de la Reforma protestant va dur a molts reformistes, incloent a Juan Calvino,[22][23] Martín Lutero[24] i atres protestants més tardans, a una llectura lliteral de la Bíblia, mantenint esta visió de la Terra jove.[25]


La visió dominant de principis de l'Edat Moderna va ser que la Terra tenia uns mils d'anys d'edat i es pot trobar típicament referenciado en treballs de poetes i dramaturcs reconeguts de l'época, incloent a William Shakespeare.[26]

Revolució científica i la Terra vella

[editar | editar còdic]

El respal per la Terra jove va disminuir entre els científics i filòsofs de el XVIII per l'Ilustració i la Revolució científica. En particular, els nous descobriments geològics requerien d'una Terra molt més vella que uns pocs mils d'anys.

La teoria imperant fins a eixe moment era el catastrofisme, que sostenia que la Terra havia aplegat al seu estat actual per mig de catàstrofe, events violents i repentins, de curta duració i alcanç global. En particular, Abraham Gottlob Werner havia propost el neptunisme, que atribuïa l'orige de les roques a la cristalisació de minerals en oceans primitius. Este model habilitava la possibilitat teòrica del diluvi i assumia la validea històrica del Génesis.

No obstant, James Hutton, ara considerat com el pare de la geologia moderna, va explorar el concepte de temps profunt i va propondre l'uniformisme o gradualisme, que supon que les lleis i els processos naturals que operen en l'actualitat tenen que ser uniformes i haver operat en el passat, per lo que entén que no va haver catàstrofe, sino que la Terra va aplegar al seu estat actual per processos graduals desenrollats a lo llarc de millons d'anys.[27] En concret, James Hutton defenia el plutonisme, que entenia a la calor com causa agent d'estos canvis.

Si ben el plutonismo va terminar sent rebujat, el uniformismo va ser popularisat per Charles Lyell a principis de el XIX i, per a 1830, el consens científic havia abandonat la Terra jove com una hipòtesis séria.[28][29][30] A la llum d'este descobriment, els reverents William Buckland i Adam Sedgwick, aixina com atres geòlecs que abans defenien el catastrofisme i el diluvi bíblic, varen confinar les seues explicacions a diluvis locals. Ademés, l'acadèmic John H. Mears va desenrollar el creacionisme del dia-era i va trobar respal en reconeguts acadèmics i científics cristians.[31] Entre ells, un dels pares de la mineralogia, James Dwight Dana, li va dedicar quatre artículs al tema.[32]


L'abandó del creacionisme de la Terra jove en el XIX va trobar oposició en els cridats «geòlecs bíblics»[33] i els fundadors del Victoria Institute.[34]

Fonamentalisme cristià i la Terra jove

[editar | editar còdic]

El desenroll del fonamentalisme cristià a principis de el XX va dur en si el rebuge de l'evolució. No obstant, els seus exponents defenien principalment el creacionisme dels buits o del dia-era.[35] En 1890, la profeta adventista del sèptim dia Ellen G. White va escriure «ciència de la creación», que descrivia l'impacte del gran diluvi en la forma actual de la Terra. En 1906, el adventista del sèptim dia George McCready Price va escriure New Analysis of Chronology and Geography, History and Prophecy, que argumentava que, encara que alguns fòssils semblaren més vells que uns atres, era impossible demostrar-ho, perque les fallas possibilitaven que es trobaren en qualsevol orde i conseqüentment invalidaven la seua dataje seqüencial. Price en canvi afirmava que tots els fòssils havien segut produïts en el diluvi universal i que l'escala temporal geològica era un engany promogut pel diable.[36] En 1913, va escriure Epoch of Creation according to various authorities, i, en 1923, Pre-Adamites. El seu treball va atraure poc seguiment i els seus principals defensors varen ser pastors luteranos i adventistas del sèptims dia nortamericans.[37] Price va adquirir popularitat entre fonamentalistes per la seua oposició a l'evolució, pero les seues idees de la Terra jove varen ser majoritàriament ignorades.[35]

En 1954, Bernard Ramm va escriure el seu llibre The Christian View of Science and Scripture, que criticava severament el treball de Price. Este autor, en conjunt en J. Laurence Kulp, geólogo membre dels Germans de Plymouth, i atres científics, va influir que organisacions cristianes com l'American Scientific Affiliation no recolzaren la geologia diluviana.[38]

Subsecuentemente, en 1961, Henry M. Morris i John C. Whitcomb varen escriure The Genesis Flood, que adaptava i actualisava el treball de Price. Morris i Whitcomb argumentaven que la Terra era geològicament recent i que el gran diluvi havia format els estrats geològics en l'espai d'un sol any, revivint arguments catastrofista. Per a estos autors, els registres geològics eren evidència del creacionisme. Este llibre va fundar una nova generació de creacionistas de la Terra jove que es varen articular al voltant de la Creation Research Society i el Institute for Creation Research.[39]


Mentres que molts creacionistas de la Terra jove sostenen que els dinosauris no varen existir, en eixe llibre, Morris, citant a Clifford L. Burdick, va afirmar que els dinosauris havien coexistit en els humans ya que recentment s'havien trobat chafades de dinosauris i chafades humanes en la mateixa capa rocosa en la formació Glen Rose, en el riu Paluxy. No obstant, la família de George Adams, considerat com el primer home en proclamar la troballa, posteriorment va admetre que es tractava d'un frau i eixa secció va ser remoguda de la tercera edició del llibre.[40]

Langdon Gilkey comenta que els creacionistas de la Terra jove entenen que tots els sistemes i moviments anticristianos, tals com l'ateisme, l'agnosticisme, el socialisme, el comunisme, el fascisme, el racisme, el humanisme, el lliberalisme i el conductisme, troben el seu fonament en una comprensió anticristiana de la ciència, el gradualisme evolucioniste. Si s'establira un enteniment cristià, la geologia diluviana, en una base científica ferma, llavors, tots estos sistemes colapsarien, quedant privats de la seua fundació pseudocientífica.[41]

Impacte

[editar | editar còdic]

La Terra jove ha tingut un considerable impacte en el creacionisme i el fonamentalisme cristià, pero no ha gojat de tanta repercussió en els sectors menys literalistas del cristianisme. L'Iglésia catòlica i les iglésies ortodoxes orientals, per eixemple, accepten la possibilitat d'una evolució teista, encara que alguns dels seus membres individuals recolzen el creacionisme de la Terra jove sense explícita condena.[42]


L'adherencia al creacionisme de la Terra jove i, en general, el rebuig de l'evolució són més comunes en els Estats Units que en el restant de l'Occident.[43][44] Una enquesta de Gallup del 2019 va trobar que el 40 % dels nortamericans creïa que Deu havia creat als humans en la seua forma present, el 33 % creïa que els humans havien evolucionat, pero en direcció divina, i solament el 22 % creïa els humans havien evolucionat sense intervenció divina. Ademés, d'entre els que tenien títul universitari, el 23 % creïa que Deu havia creat als humans en la seua forma present, el 40 % creïa que els humans havien evolucionat, pero en direcció divina, i solament el 33 % creïa els humans havien evolucionat sense intervenció divina.[15] Aixina mateix, una enquesta de The Harris Poll del 2009 va trobar que el 39 % dels nortamericans creïa que Deu va crear l'univers, la Terra, el Sol, la Lluna, les estreles, les plantes, els animals i les dos primeres persones dins dels últims 10 000 anys; el 60 % creïa que va haver un diluvi dins dels últims 10 000 anys que va cobrir tota la superfície de la Terra i que va ser responsable de la majoria dels estrats geològics i registres fòssils que s'observen en el món; el 18 % creïa que la Terra tenia menys de 10 000 anys, i el 35 % creïa que Deu va crear als dinosauris, junt en els humans i atres animals, fa menys de 10 000 anys.[45]

Un dels motius per a la major repercussió en Estats Units és l'abundància de fonamentalistes cristians. Una enquesta de Gallup del 2017 va trobar que el 24 per cent dels nortamericans creïa que la Bíblia era la paraula de Deu i devia ser presa lliteralment.[46]

L'inauguració del cridat creacionisme de la Terra jove com una posició religiosa ha aplegat a impactar inclús a l'educació nortamericana, en que apareixen controvèrsia periòdiques sobre la seua ensenyança en escoles públiques junt en o en lloc de l'evolució. En 1981, la cort de districte d'Arkansas va determinar que la ciència de la creació no podia ser ensenyada en les escoles públiques perque caria d'artículs publicats en revistes científiques i, encara que s'havien presentat testics que havien sugerit que estaven sent censurats, les seues denúncies eren poc creibles i cap d'ells havia produït algun artícul la publicació del qual haguera segut rebujada. Ademés, el juge tampoc concebia cóm el nou pensament podria ser censurat tan eficientement en tots els variats camps de la ciència.[12]


En 1985, es va trobar que solament 18 de 135 000 contribucions en revistes científiques advocaven pel creacionisme[47][48] i, en 1987, es va estimar que solament setencientos científics nortamericans, d'entre un total de 480 000, donaven crèdit a la ciència de la creació.[49] En 1991, una enquesta de Gallup va trobar que solament el 5 % dels científics nortamericans s'identificaven a sí mateixos com creacionistas.[50][51] Brian Alters, un expert en la controvèrsia entre ciència i creacionisme, ha sostingut que el 99.9 % dels científics accepten l'evolució.[52]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «The Age of the Earth – Creationism and a Young Earth: Professor Heaton». Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2021.
  2. ↑ Numbers 2006, p. 8
  3. ↑ Ruse, Michael. Edward N. Zalta (ed.): «Creationism».
  4. ↑ Scott, Eugenie Carol (2004). Evolution vs. Creationism: an Introduction, University of Califòrnia Press, p. xii. ISBN 978-0-520-24650-8. Consultat el 3 de juny de 2014.
  5. ↑ 5,0 5,1 James-Griffiths, P. “Creation days and Orthodox Jewish tradition”. Creation 26 (2): 53–55. Recuperate le 3 de juliol de 2007.
  6. ↑ Numbers 2006, pàg. 10–11
  7. ↑ Eugenie Scott. «The Creation/Evolution Continuum».
  8. ↑ McIver, Tom. “Formless and Void: Gap Theory Creationism”. Creation/Evolution 8 (3): 1–24.
  9. ↑ «"Scientific" Creationism as a Pseudoscience - NCSE».
  10. ↑ «Chapter 31:The Bible and Creationism», The Oxford Handbook of the Bible in America (en en), Oxford University Press, pp. 217ff. ISBN 9780190258856.
  11. ↑ «IAP Statement on the teaching of evolution» (PDF). the Interacademy Panel on international issues (2006). Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 23 de decembre 2010.
  12. ↑ 12,0 12,1 Overton, William R.. «McLean v. Arkansas Board of Education». McLean v. Arkansas. TalkOrigins Archive. Consultat el 10 de maig 2011.
  13. ↑ Planck Collaboration (2016). “Planck 2015 results. XIII. Cosmological parameters”. Astronomy & Astrophysics 594: A13. doi:10.1051/0004-6361/201525830. Bibcode: 2016A&A...594A..13P.
  14. ↑ Bennett, C.L. (2013). “Nine-Year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) Observations: Final Maps and Results”. The Astrophysical Journal Supplement Séries 208 (2). doi:10.1088/0067-0049/208/2/20. Bibcode: 2013ApJS..208...20B.
  15. ↑ 15,0 15,1 Brenan, Megan. «40% of Americans Believe in Creationism». Gallup. Consultat el 26 de març de 2020.
  16. ↑ “Understanding Gallup's Latest Poll on Evolution” . Skeptical Inquirer 41 (5): 5–6.
  17. ↑ Cherry, S (2006). «Crisis management via Biblical Interpretation: Fundamentalism, Modern Orthodoxy, and Genesis», Jewish Tradition and the Challenge of Darwinism, University of Chicago Press. ISBN 978-0-226-09277-5.
  18. ↑ «Philo's writings».
  19. ↑ «Bishop James Ussher Sets the Dona't for Creation: 23 October 4004 B.C.». Law2.umkc.edu.
  20. ↑ Young's Analytical Concordance of the Holy Bible, 1879, 8th Edition, 1939—entry under 'Creation', quoting William Hales New Analysis of Chronology and Geography, History and Prophecy, Vol. 1, 1830, p. 210
  21. ↑ Epoch of Creation according to various authorities in Pre-Adamites by Walter Winchell, 1880
  22. ↑ Calvino, Juan (1554). Genesis. ISBN 978-0-8204-3992-1. «I have said above, that six days were employed in the formation of the world; not that God, to whom one moment is as a thousand years, had need of this succession of clave, but that he might engage us in the consideration of his works.»
  23. ↑ Calvino, Juan (2001). Institutes of the Christian Religion. ISBN 978-0-87552-182-4. «Nor will they abstain from their jeers when told that little more than five thousand years have elapsed since the creation of the world.»
  24. ↑ Luther, Martin (1958). Jaroslav Pelikan (ed.). Luther's Works vol. 1: Lectures on Genesis Chapters 1–5, Fortress Press. «...the Decalog(Ex. 20:11) and the entire Scripture bear witness that in six days God made heaven and earth and everything in them. (pg. 6)"; "We know from Moses that the world was not in existence before 6,000 years ago. (pg. 3)»
  25. ↑ Young & Stearley 2008, pàg. 44–46
  26. ↑ Shakespeare's (1599) line given to Rosalind addressing Orlando in As you like it (IV, 1:90).
  27. ↑ 'Theory of the Earth', a paper (with the same title of his 1795 book) communicated to the Royal Society of Edinburgh, and published in Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 1785; cited with approval in Arthur Holmes, Principles of Physical Geology, second edition, Thomas Nelson and Sons Ltd., Great Britain, pp. 43–44, 1965.
  28. ↑ James Hutton. «Epoch of Creation according to various authorities (1788 version)».
  29. ↑ Making Modern Science: A Historical Survey, University of Chicago Press, pp. 119–124. ISBN 978-0-226-06862-6.
  30. ↑ Herbert, Sandra. Pre-Adamites, British Journal for the History of Science 24. 1991. pp. 170–173
  31. ↑ «Bible.org, Darwinism and New England Theology» (2004).
  32. ↑ Dana, James Dwight (1856–1857). Science and the Bible, a review of and the six days of creation of Prof. Lewis Taylor, Bibl. Soc..
  33. ↑ The Great Devonian Controversy, Martin J. S. Rudwick, 1988, ISBN 0-226-73102-2, pp 42–44
  34. ↑ McNatt, Jerrold L.. “James Clerk Maxwell's Refusal to Join the Victoria Institute”. Perspectives on Science and Christian Faith 56 (3): 204–215.
  35. ↑ 35,0 35,1 Numbers, 2006, pp. 97–100.
  36. ↑ Numbers, 2006, pp. 79–81.
  37. ↑ (2001) Reason Science and Faith, Monarch Books. ISBN 978-1-57910-661-4.
  38. ↑ Radiocarbon Dating and American Evangelical Christians. Torra3.org. Consultat el 20 de maig de 2012.
  39. ↑ Whitcomb, JC (1960). The Genesis Flood: The Biblical Record and Its Scientific Implications. P&R Publishing. ISBN 978-0-87552-338-5
  40. ↑ Numbers, 2006, pp. 202–03.
  41. ↑ (Gilkey, 1998, p. 35; quotations from Henry Morris).
  42. ↑ Philip Porvaznik. «Dialogue on Evolution versus Creationism». Catholic Apologetics International. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2011.
  43. ↑ Michael Li Page. “Evolution myths: It doesn't matter if people don't grasp evolution”. New Scientist 198 (2652). doi:10.1016/S0262-4079(08)60984-7.
  44. ↑ Jeff Hecht. “Why doesn't America believe in evolution?”. New Scientist 191 (2565). doi:10.1016/S0262-4079(06)60136-X.
  45. ↑ «Americans' Scientific Knowledge and Beliefs about Human Evolution in the Year of Darwin». National Center for Science Education (2010).
  46. ↑ Saad, Lydia. «Record Few Americans Believe Bible Is Lliteral Word of God». Gallup. Consultat el 26 de març de 2020.
  47. ↑ Isaak, Mark (2005). «CA325: Creationists publishing». TalkOrigins Archive.
  48. ↑ Isaak, Mark (2004). «CA320: Scientists challenging established dogma». TalkOrigins Archive.
  49. ↑ As reported by Newsweek: "By one count there llaure some 700 scientists with respectable academic credentials (out of a total of 480,000 U.S. earth and life scientists) who give credence to creation-science, the general theory that complex life forms did not evolve but appeared 'abruptly'."Martz & McDaniel 1987, p. 23
  50. ↑ «Beliefs of the U.S. public about evolution and creation».
  51. ↑ «Many Scientists See God's Hand in Evolution - NCSE».
  52. ↑ Finding the Evolution in Medicine [1] archivat en Wayback Machine., Cynthia Prim, NIH Record, 28 de juliol de 2006.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Creacionisme_de_la_Terra_jove&oldid=1003654»