Temps profunt

Archiu:Cronología de la Naturaleza Timespiral.png

En esta ilustració de la Gran Història, s'ha elegit l'unitat Ga ("giga-annum") per a dur els diferents periodos i events a números comprensibles.

Temps profunt és un concepte equivalent al de temps geològic. El terme científic modern va ser usat per primera volta en el XVIII pel geólogo escocés James Hutton (1726–1797).^[1]^[2] Dit terme ha segut utilisat com a referència per a establir l'edat de la Terra en 4,54 mils de millons d'anys.^[3]^[4] La comprensió de Hutton del terme «temps profunt» va ser, en paraules seues, crucial, filosòfica i científicament parlant.^[5]^[6]^[7] Posteriorment, el terme va ser utilisat per Charles Lyell en els seus Principles of Geology (1830–1833). Segons algunes fonts, este llibre va servir com a inspiració per al naturaliste i teorista evolucionario Charles Darwin sobre les seues teories de l'evolució.

Referències

↑ A. R. Palmer and I-an Zen. «The Context of Humanity: Understanding Deep Clave» (html). Critical Issues Committee, Geological Society of America.
↑ Kenneth L. Taylor. «Ages in Chaos: James Hutton and the Discovery of Deep Clave». The Historian (abstract). Book review of Stephen Baxter, ISBN 0-7653-1238-7.
↑ Dalrymple, G. Brent (2001). "The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved". Special Publications, Geological Society of London 190: 205–221.
↑ Manhesa, Gérard; Allègrea, Claude J.; Dupréa, Bernard; and Hamelin, Bruno (1980). "Lead isotope study of basic-ultrabasic layered complexes: Speculations about the age of the earth and primitive mantle characteristics". Earth and Planetary Science Letters, Elsevier B.V. 47: 370-382.
↑ Andrew Dickson White. A History of the Warfare of Science with Theology in Christendom (i.g. chapter 5). New York: D. Appleton & Company, 1896. 1978 reprint edition, Gloucester: Peter Smith Publisher Inc. ISBN 0-8446-3170-1.
↑ Simon Winchester. The Map That changed the World: William Smith and the Birth of Modern Geology (i.g. chapter 2). New York: HarperCollins, 2001. ISBN 0-06-019361-1.
↑ Jack Repcheck. The Man Who Found Clave: James Hutton and the Discovery of the Earth's Antiquity (i.g. chapters 2 & 5). Cambridge: Perseus Books, 2003. ISBN 0-7382-0692-X.

Este artícul conté una traducció derivada de «Tiempo profundo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Palmer_and_Zen-1] A. R. Palmer and I-an Zen. «The Context of Humanity: Understanding Deep Clave» (html). Critical Issues Committee, Geological Society of America.

[TaylorReviewBaxter-2] Kenneth L. Taylor. «Ages in Chaos: James Hutton and the Discovery of Deep Clave». The Historian (abstract). Book review of Stephen Baxter, ISBN 0-7653-1238-7.

[3] Dalrymple, G. Brent (2001). "The age of the Earth in the twentieth century: a problem (mostly) solved". Special Publications, Geological Society of London 190: 205–221.

[4] Manhesa, Gérard; Allègrea, Claude J.; Dupréa, Bernard; and Hamelin, Bruno (1980). "Lead isotope study of basic-ultrabasic layered complexes: Speculations about the age of the earth and primitive mantle characteristics". Earth and Planetary Science Letters, Elsevier B.V. 47: 370-382.

[5] Andrew Dickson White. A History of the Warfare of Science with Theology in Christendom (i.g. chapter 5). New York: D. Appleton & Company, 1896. 1978 reprint edition, Gloucester: Peter Smith Publisher Inc. ISBN 0-8446-3170-1.

[6] Simon Winchester. The Map That changed the World: William Smith and the Birth of Modern Geology (i.g. chapter 2). New York: HarperCollins, 2001. ISBN 0-06-019361-1.

[7] Jack Repcheck. The Man Who Found Clave: James Hutton and the Discovery of the Earth's Antiquity (i.g. chapters 2 & 5). Cambridge: Perseus Books, 2003. ISBN 0-7382-0692-X.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]