Cordyline australis

Archiu:CordylineAustralis.jpg

Cordyline australis (Cordyline australis)

Cordyline australis, palma de Torbay, cordiline, tī kāuka o tī rākau en l'idioma maorí, i dracena en Argentina, és una monocotiledónea endèmica de Nova Zelanda. La palma de Torbay és molt comuna en la costa de la ciutat balnearia argentina de Mar de l'Argent i en atres ciutats costeres propenques.

Característiques

Creix fins a 15 m d'altura, primer en un talle únic per a despuix ramificarse profusamente, cada branca pot dur un talle floral. Les fulls tenen forma d'espasa, de 40 a 90 cm de llongitut i de 3 a 7 cm d'ample en la base, en numeroses venes paraleles. Florés cremosas o blancuzcas, al voltant d'1 cm de diàmetro en sis tépals, sorgixen en un dens arracada de 50 a 100 cm de llarc. El frut és una baya globosa de 5 a 7 mm de diàmetro.

Usos

Pel seu alt contingut de carbohidrats pot fer-se digestible per cocció, varen ser una important font d'aliment durant a lo manco els primers 8 sigles de l'ocupació maorí de Nova Zelanda. La datació per radiocarbono indica el seu us des d'aproximadament l'any 1000. Atres arbres emparentats varen ser provablement apreciats en Oceania. Les raïls de falagueras eren les úniques atres substàncies natives de fonts de carbohidrats.

La península d'Otago és el lloc a on l'arqueologia ha demostrat l'us real de el "Arbre Col" com a aliment. Clots de fins a 7 m d'ample, són els vestigis dels umu-tī (forns d'arbre col). Despuix de hornearlos durant dos dies, els fas dels arbres jóvens eren secats al sol, i aixina conservats podien durar anys.

També són valiosos com a font de fibra. El tronc i les raïls es poden trenar para cuerdos, i els fulls es teixixen per a roba i calcer. El suc de la planta s'utilisa contra les infeccions. Els primers misioneros preparaven una "cervesa de sabor acceptable d'este"^{cita requerida}. El seu valor comercial encara no ha segut totalment estudiat. Es podria usar com endulzante de baixes calorias (degut a que és dos voltes més dolça que el sucre) i com biofuente d'etanol.

És àmpliament utilisat com a arbre ornamental, tant en Nova Zelanda, en l'Europa occidental (inclusivament en les illes britàniques) i la costa noroest dels Estats Units. Per la seua millor tolerància al clima fret que unes atres monocotiledóneas arbòrees (que alcancen el tamany d'arbres), esta espècie és freqüentment plantada per persones desijoses de recrear un ambient tropical i una apariència exòtica en els seus patis i jardins. L'efecte visual és crear l'efecte de les palmeres (en ocasions és cridat erròneament "Palma de Cornualles", "Palma de Torbay" o "Palma Manx" en les illes britàniques pel seu us extensiu en Torbay i com a símbol oficial d'eixa zona baix la seua identitat alternativa de Riviera anglesa).

La subespecie (o varietat) atropurpurea és especialment notable pel seu fullage roig i varis dels cultivarés estan disponibles en el mercat. També es troba en Itàlia, en Noruega, i en Argentina en la ciutat de Mar de l'Argent

En 1986, el científic Barry L. Frankhauser va escriure una tesis sobre el seu us i es va realisar un documental entrevistant-li en la televisió de Nova Zelanda i posteriorment, en 2004, en la televisió Maorí.

Des de 1987, els arbres col de Nova Zelanda estan sent afectats per una malaltia anomenada "Mort súbita" causada pel patógeno Phytoplasma australiense, que provoca la desfoliación casi total de l'arbre afectat en un determini de 2 a 12 mesos.

Taxonomia

Cordyline australis va ser descrita per (G.Forst.) Endl. i publicat en The Gardeners' Chronicle & Agricultural Gazette 792. 1860.

Etimologia

Cordyline: nom genèric que deriva de la paraula grega kordyle que significa "club", en referència als brots subterràneus o agrandamiento dels rizomes.

australis: epítet latino que significa "del sur".

Sinonímia

• Dracaena australis G.Forst., Fl. Ins. Austr.: 24 (1786).
• Charlwoodia australis (G.Forst.) G.Dò in J.C.Loudon, Hort. Brit.: 130 (1830).
• Dracaenopsis australis (G.Forst.) Planch., Fl. Serres Jard. Eur. 6: 110 (1850).
• Terminalis australis (G.Forst.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 716 (1891).
• Cordyline indivisa Regel, Gartenflora 1859: 331 (1859), nom. illeg.
• Cordyline superbiens K.Koch, Wochenschr. Gärtnerei Pflanzenk. 2: 381 (1859).
• Dracaenopsis calocoma H.Wendl., Bot. Zeitung (Berlin) 17: 277 (1859).
• Cordyline lentiginosa Linden & André, Ill. Hort. 17: t. 35 (1870).
• Cordyline veitchii Regel, Gartenflora 20: 149 (1871), nom. inval.
• Cordyline forsteri F.Muell., Select Pl.: 58 (1872).
• Cordyline calocoma (H.Wendl.) Baker, J. Linn. Soc., Bot. 14: 542 (1875).
• Cordyline sturmii Colenso, Trans. & Proc. New Zealand Inst. 15: 331 (1883).

Vore també

• Història de la botànica
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Descripció de les asparagáceas

Bibliografia

• «Cordyline australis». New Zealand Plant Conservation Network. Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2008. Consultat el 20 de juliol de 2007.

• A. L. Poole. «Cabbage Tree - Tu». An Encyclopedia of New Zealand. Editor: A. H. McLintock. Originally published in 1966. Consultat el 20 de juliol de 2007.
• «Traditional Plant Use By Māori». Eske Style New Zealand. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2007. Consultat el 20 de juliol de 2007.
• «Cordyline australis Cabbage Palm». The Garden Flora of Northern Ireland. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2012. Consultat el 20 de juliol de 2007.