Anar al contingut

Corbicula fluminea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Corbicula fluminea (Corbicula fluminea)


Corbicula fluminea, coneguda també com a pechina asiàtica, és una espècie de molusc bivalvat d'aigua dolça de la família Corbiculidae, originària del surest d'Àsia, Àfrica, Índia, illes del Oceà Pacífic i Austràlia. [1]L'importància d'esta espècie radica que ha colonisat importants àrees d'atres llocs del món, causant alteracions en els ecosistemes i pèrdues econòmiques, constituint-se per eixe motiu, en una de les espècies invasoras més importants dels ambients continentals.[2]

Descripció

Presenta dos valvas trigonals iguals (esquerra i dreta), les que es troben unides dorsalment per un lligament i articulades per una série de dents i fosetas (charnela). Les valvas són externament de color marró groguenc o verdoso, en costelles concèntriques grosses. Tenen un peu curt i blanc que ix ventralment entre les valvas i que utilisen per a reptar i enterrar-se. Es veuen simple vista quan medixen per lo manco 5 mm i poden aplegar fins a 3,5 cm de diàmetro.

Valva dreta i esquerra del mateix animal:

Biologia

S'alimenta de partícules orgàniques (algues i atres microorganismes, detritos, etc.) en suspensió en l'aigua, que és presa a través d'un sifón ventral, filtrada en les brànquies o ctenidios i expulsada per un sifón dorsal. Són hermafroditas simultàneus que poden fecundar els seus propis ous, que són incubados internament en les brànquies fins a transformar-se en una pechina de menys d'1 mm de llarc. Les almejitas recent expulsades de les brànquies no poden reptar, pero poden mantindre's en suspensió i ser dutes per la corrent; a sovint es fixen a substrats sumergits en un filament bisal. En les regions invadides, cóm Amèrica del Sur i Amèrica del Nort, ocorren distints clones triploides (3n = 54) d'estes pechines, que produïxen espermatozoides biflagelados que fertilizan els ovòcits de mateix individu, els quals perden després el seu material nuclear (reproducció androgenética).[3]

Hàbitat

Viu casi completament enterrada en #sediment llime-arenencs de rius i rieres, aguaitant a penes els seus curts sifones, mes rarament recolzada sobre vores rodades o grava. Poden desenterrarse i reptar pel fondo durant breus periodos.

Distribució

Com a espècie nativa

La distribució original d'esta pechina inclou el surest d'Àsia, Àfrica, Índia, les illes del Oceà Pacífic i Austràlia.[4]

Com a espècie invasora

En Europa es va trobar per primera volta en 1980 en el riu Rin i posteriorment va passar al Danubio a través del canal Rin-Meno-Danubio. També s'ha estés pels rius Elba, Nore, Barrow, Miño i Ulla en Galícia, Ebre i molts atres.


Corbicula fluminea va ser introduïda en Amèrica del Nort entorn a 1924 pels immigrants asiàtics que usen les pechines com a font d'aliment. És abundant en la regió d'Albemarle Sound en Carolina del Nort, aixina com atres àrees a lo llarc de la costa este. Va aparéixer en el llac Tahoe en 2002. I pocs anys més tart va aumentar la densitat d'esta pechina unes 100 voltes[5][6][7] També es troba en el riu Allegheny i en el Llac Placid. Igualment ha aparegut en atres zones del continent com Cuba o Sudamérica.[8]

En Amèrica del Sur li la troba en Argentina, Brasil, Veneçola, Perú, Colòmbia, Equador, Uruguay i Bolívia. Inicialment va ingressar per en Riu de l'Argent en Argentina, en la década de 1960 a 1970.[9] L'espècie ha poblat cursos d'aigua importants en vàries províncies, com Còrdova, Buenos Aires, i ha aplegat inclús als cursos d'aigua dolça de la Patagonia, en la província de Riu Negre.[10][11][12] En 2021 ha segut detectada en la província de Sant Joan, Argentina.[13]


En Espanya, pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Molluscabase - Corbicula fluminea (O. F. Müller, 1774)». www.molluscabase.org. Consultat el 2024-10-16.
  2. ↑ Franco, J.N., Ceia, F.R., Patrício, J., Modest, V., Thompson, J., Marques, J.C. and Net, J.M. 2012. Population dynamics of Corbicula fluminea (Müller, 1774) in mesohaline and oligohaline habitats: Invasion success in a Southern Europe estuary. Estuarine, Coastal and Shelf Science 112: 31–39.
  3. ↑ «Two lineages of the introduced Asian freshwater clam Corbicula occur in North America».Journal of Molluscan Studies.66(3)
    423–429.ISSN 0260-1230.doi:10.1093/mollus/66.3.423.Consultat el 2024-10-16.
  4. ↑ Reshaid, I., Cao, L., Alquitrà, F., Blanche, M.O., Torres, S. and Darrigran, G. 2017. Variation in the distribution of Corbicula species (Mollusca: Bivalvia: Corbiculidae) after 25 years of its introduction in the Riu de l'Argent, Argentina. Zoologia 34: 1–6.
  5. ↑ https://web.archive.org/web/20100105161601/http://www.adn.com/news/environment/warming/story/1077792.html
  6. ↑ [enllaç trencat]
  7. ↑ http://fl.biology.usgs.gov/corbicula4.pdf
  8. ↑ Ituarte, C., 1981. Primera notícia sobre l'introducció de pelecípodos asiàtics en l'àrea rioplatense (Mollusca: Corbiculidae). Neotropica 27 (77): 78-83
  9. ↑ «Senar-native mollusks throughout South America: emergent patterns in an understudied continent».Biological Invasions.22(3)
    853–871.ISSN 1573-1464.doi:10.1007/s10530-019-02178-4.Consultat el 2022-06-02.
  10. ↑ «Asiatic clam, Corbicula fluminea, in northwestern Patagonia (Argentina)».Journal of Freshwater Ecology.doi:10.1080/02705060.1999.9663713.
  11. ↑ «Homogenization of Macroinvertebrate Assemblages and Asiatic Clam Corbicula fluminea Invasion in a River of the Arid Patagonian Plateau, Argentina».Frontiers in Environmental Science.9
    728620.ISSN 2296-665X.doi:10.3389/fenvs.2021.728620.Consultat el 2022-06-02.
  12. ↑ «Taxonomy, distribution and population structure of invasive Corbiculidae (Mollusca, Bivalvia) in the Suquía River basin, Còrdova, Argentina».Iheringia, Série Zoologia.doi:10.1590/S0073-47212013000200001.
  13. ↑ «Primer registre de la pechina asiàtica (Corbicula fluminea) (Müller, 1774) en el centre oest d'Argentina».Biologia Aquàtica.(39 (en curs))
    i030–i030.ISSN 1668-4869.doi:10.24215/16684869i030.Consultat el 2022-11-08.
  14. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».