Anar al contingut

Catañol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rotulació en catañol: «Tot tipo de electrodomestics», en Hospitalet de Llobregat.

El '«Todo tipo de electrodomestics»' (catañol) és una gerga originada en Barcelona i la seua àrea metropolitana basada en la llengua castellana en influències del català.[1][2] També es considera catañol el parla catalana en una forta influència de l'espanyol,[3] o be simplement com una hibridació d'abdós, en les que moltes voltes «catalán».[4]

Es considera un parla vulgar, encara que és molt comuna entre la gent jove de Barcelona.Plantilla:Falta cita Va nàixer a lo llarc dels sigles XIX i XX en l'arribada d'immigrants a Catalunya des del restant d'Espanya, els cridats en Catalunya peyorativamente com charnegos. Els mateixos charnegos han segut denominats ocasionalment com «español», com en el llibre d'Adolf Tobeña catanyol (2020).[5]

El terme catañol és un acunyament d'orige popular basada en la mescla de les paraules «català» i «espanyol», i encara no és reconegut per la Real Acadèmia Espanyola. El periodiste Andreu González, en un artícul per al diari Llaura, senyala que el catañol té els seus equivalents en les illes Balears (el castellorquí o castellorquín, de ‘castellà’ i ‘mallorquí’) i en la Comunitat Valenciana (castencià o castenciano, de ‘castellà’ i ‘valencià’).[6]


En 2012, l'autor barcelonés Pau Vidal i Gavilà va publicar el llibre «Todo tipo de electrodomestics»,[7] en el que arreplega les interferències del castellà en el català en els últims vint o trenta anys.[3] En estos anys el catañol sembla haver-se normalisat en mijos de comunicació com TV3, la televisió pública catalana.[8] L'afectació fonològica del castellà al català va ser analisada per Elvira Terol en 1988.[9] Segons Lluís Payrató, el catanyol, «catañol» o «no se sabe dónde comienza el catalán y donde acaba el castellano o al revés» és una interlengua.[10] El parla «catañoles» eixercix com catalizadora per a l'introducció de castellanismos en el català i de catalanismes en l'espanyol.

Eixemples

cal dir que el catañol, com a tal, no posseïx unes característiques regulars i predictibles.[4]

Gramàtica

  • Use de verps pròpiament catalans com em atabalas (‘m'agobies’) o m'agrades (‘m'agrades’).
  • Construccions del català quotidià pero que són arcaisme en castellà, com catañol (‘tenim que fer’), «catalán» (‘veu a ajudar’), «español» (‘m'apetix’).[11]

Indiscriminación entre els verps «anar» i «vindre», o entre «dur» i «dur». Per eixemple: «¡ya vinc!» (en lloc de «¡ya vaig!»).[12] Us de havien. El verp haver és impersonal, per lo que dir «havien dos chiquets» no és correcte, pero molt estés en la regió. No és per influència del català, sino per una evolució diferenciada de la varietat de l'espanyol de Catalunya.[12] Inclusió habitual d'artículs determinats en noms de pila: el Joan, la Marta, el Xavi, etc. Fort queísmo, és dir, elisió de la preposició «de» davant de «que»: «m'acorde que vàrem ser» (em'n recordo que hi vam anar, lo habitual en castellà formal és ‘m'acorde de que vàrem ser’). Se sol obviar l'us dels pronoms dèbils (pronoms febles) en i hi, ya que no existixen en el castellà.[6]

Ortografia

  • Use de la lletra x o tx per a substituir al dígraf ch.[13]
  • Caiguda del signe d'interrogat a principi de la pregunta (¿).
  • Us de la ny per a substituir a la ñ.[13]
  • Elisió vocàlica en els artículs determinats singulars «el» i «la» o la preposició «de» precedix a una vocal (l o d) davant una paraula que escomence per vocal o h.

Fonologia

  • Es mantenen les cinc vocals que coincidixen en el català i el castellà, pero s'elimina la vocal neutra /ə/ que és pròpia del català oriental. Resulta en una vocal neutra molt oberta, pràcticament una /a/. Per eixemple: pare (‘pare’) → *para.[6]
  • L'eixe sonora emmudix: mesura (pron. /mezura/, ‘mida’) → *messura.
  • Desapareix l'alòfon /l̴/, una pronunciació de l'ele molt característica del català, cridada velarisació, que en el catañol es pronuncia com una ele simple /l/.

Lèxic

  • Us d'expressions comunes en català com adéu (‘adeu’), Déu n'hi do! (expressió de sorpresa, com un ‘¡ostia!’), prou! (‘¡basta!’), maco (‘bonico’), etc.
  • Traduccions lliterals de vocabulari català, com en el cas de:
    • «em sap greu» (em sap greu, ‘em sap mal’),
    • «et trobe a faltar» (et trobo a faltar, ‘et trobe a faltar’)[13]
    • «obrir la llum» i «tancar la llum» (obrir/tancar la llum, ‘encendre/apagar la llum’),[12]
    • «me acuerdo que fuimos» (‘assistenta’, del cat. castencià).[14]
    • «cuixot dolç» (de pernil dolç) en lloc de cuixot de York
    • «acomiadar» (‘despedir [a algú]’)
    • «pleguem en 1h» (‘tanquem en 1h’).[15]
    • ...

En relació en lo anterior, l'abundant us semàntic del verp fer ('fer') en català, per eixemple: «¿fem un café?» (fem un cafè?, ‘¿anem a prendre un café?’);[12] «Fer pena» (fer pena, ‘donar pena’) «Hui faig festa» (avui faig festa, ‘hui llibre’, és dir, ‘hui és el meu dia de descans en el treball’); «¿Fem un pensament?» (fem un pensament?, o la seua versió coloquial: fem un pensa? 'anem pensant [en anar-nos]'); «M'estan fent fora» (m’estan fent fora ‘m'estan tirant’). Del costat contrari, un castellanisme comú en el català és el verp «importar», com en no m'importa que plogui (‘no m'importa que ploga’, no em fa res que plogui) En molts dels casos mencionats, els usos del verp català fer solen equivaldre als del verp donar.[16]

  • Adaptació fonètica: «enchegar» (‘encendre’, del cat. engegar), «rachola» (‘taulell’, del cat. rajola), «munchetas» (‘judeues verdes’, del cat. mongetes).[14][17]

Parlar xava

L'antiga expressió «Todo tipo de electrodomestics» (‘parlar chava’) es referia al parla pròpia d'algunes poblacions en la perifèria barcelonesa d'orige castellanohablante, especialment gitanos o del Sur, els qui també eren coneguts com chavas.[18] Per analogia, catañol volia dir ‘vulgar, de classe baixa’.[19] Es va usar des del sigle XIX fins a la Posguerra. En l'actualitat, és un terme en desús.[20]

El parlar xava es caracterisa per una reducció fonològica i lèxica influenciada pel castellà.[20] Per eixemple, es donen les següents substitucions fonològiques:

En 1910, l'escritor català Juli Vallmitjana publica la novela La Xava, basada en les àrees marginals de la Ciutat Comtal.[19] El poeta vanguardiste Pere Quart ho escriu com txava. El terme prové del idioma va calar ćhava (‘chic, jove’), d'a on també provenen «chaval» (Esp.), «chabón» (Arg.) i «chavo» (Méx.). Per metonímia, esta paraula de la gerga gitana passa a ser sinònima de tota la gerga.[19]

Hi ha regionalisme en alguns dialectes del català que es confonen en una catañola d'un terme aparentment castellà; per eixemple Catañoles (i no catañol, ‘joguet’) o «catalán» (i no «español», ‘tomata’) són térmens propis del dialecte de Cambrils,[21] o Ara (i no castellorquí, ‘branca’) o castencià (i no El catañol se cura, ‘taula’) són propis del bloc occidental.[22]

Vore també

Atres mescles en el castellà:

Referències

  1. ↑ «El catañol aplega a Madrit» (en castellà). Consultat el 31 de juliol de 2016.
  2. ↑ «Parles catañol?» (en castellà). Consultat el 31 de juliol de 2016.
  3. ↑ 3,0 3,1 Vidal, P.. «El catanyol és cura» (en ca). Núvol. Consultat el 2021-07-26.
  4. ↑ 4,0 4,1 Vallverdú, F. (2013). Apunts i contrapunts sociolingüístics: en el centenari dels Normes ortogràfiques (en ca), Institut d'Estudis Catalans, p. 73. ISBN 9788499651644.
  5. ↑ Tobeña, Adolf (març de 2020). Catañoles : d'Arrimades a Rufián, Primera edició edició, ED Llibres. OCLC 1196379344. ISBN 978-84-09-22044-1.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Lo pus bell catanyolesc» (en ca). Núvol. Consultat el 2022-08-08.
  7. ↑ Vidal (2012). El catanyol és cura (en ca), Barcanova. ISBN 9788448930974.
  8. ↑ Dedéu, B.. «El drama del catañol en TV3, per Bernat Dedéu» (en és). ElNacional.cat. Consultat el 2021-07-26.
  9. ↑ Terol, E. (11 de novembre de 1988). catañol. Avui
  10. ↑ Ernst, Gerhard; Gleßgen, Martin-Dietrich; Schmitt, {{{nom3}}}; Schweickard, {{{nom4}}} (2009-04-07). Romanische Sprachgeschichte / Histoire linguistique de la Romania. 3. Teilband (en fr), Walter de Gruyter, p. 2375. ISBN 978-3-11-021141-2.
  11. ↑ Iturriaga, Mikel Lopez (2014). Les 202 millors receptes del comidista, Plaça & Janes Editories Sa, p. 104. OCLC 934744126. ISBN 978-84-01-38943-6.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Saber l'orige d'una persona pels «errors» que comet quan parla». YouTube. Linguriosa (9:37 min). Consultat el 2022-01-01.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Ad Absurdum (2018). Història absurda de Catalunya: Guia tragicómica per a saber cóm va escomençar tot, L'Esfera dels Llibres, p. 33. ISBN 9788491642671.
  14. ↑ 14,0 14,1 Sinner, Carsten; Wesch, Andreas (2008). El castellà en les terres de parla catalana, Iberoamericana Editorial, pp. 59-61. ISBN 978-84-8489-348-6.
  15. ↑ «En espanyol correcte direm "Ya vinc, i a el hora de plegar compraré pernil en dolça si no hi ha boira"» (en català). RacoCatalà. Consultat el 2022-08-08.
  16. ↑ «Llistat complet d'usos del verp Fer». BonCatala. Consultat el 2022-08-08.
  17. ↑ «[1]». Consultat el 2023-02-27 (en ca).
  18. ↑ Wieland, Katharina (2008-11-06). Jugendsprache in Barcelona und ihre Darstellung in donen Kommunikationsmedien: Eine Untersuchung zoom Katalanischen im Spannungsfeld zwischen normalisiertem und autonomem Sprachgebrauch (en de), Walter de Gruyter. ISBN 978-3-484-97047-2.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 «Els fases del xava» (en ca). El mel d'Émile. Consultat el 2022-08-12.
  20. ↑ 20,0 20,1 «La llengua de l'atre en català; catanyol: una pinzellada fraseológica i lèxica de la visió de la llengua de l'atre».Paremia.(21)ISSN 1132-8940.
  21. ↑ «Cap a el "xavisme" i l'estandardització del català» (en ca). Revista Cambrils. Consultat el 2022-08-12.
  22. ↑ Galan, J. (1995). Estudi descriptiu de la llengua de Fraga (en ca), IEBC, p. 65. ISBN 9788487861154.

Bibliografia


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catañol&oldid=896114»