Amestáu

Es coneix en el nom de amestáu o amestao a la variant de l'asturià caracterisada per una castellanisació lèxica, fonètica i sintàctica, sent molt més acusada en les dos primeres. Per a alguns es tracta d'un parla mixta del asturià i el castellà, encara que són molts atres els que defenen que, a causa de les seues estructures sintàctiques, es tracta d'una variant de l'asturià o inclús asturià de classe baixa.

Característiques generals

Característiques fonètiques

• Pèrdua de la x per als sons: díh.ome per díxome; pero xelu i xelada.
• Yeísmo: yover per ploure.
• Abandó de la metafonía en les zones a on és pròpia: cansáu per canséu o palu per pelu.
• No es palataliza la LL inicial en els casos: libru per llibru.

Característiques morfosintàctiques

• Unió morfològica de pronoms enclítics: diome; contóme; diótelu.
• Freqüentment, us dels pronoms de complement indirecte -i i -yos.
• Desaparició parcial del gènero neutre: Fusta bona, pero agua fret.
• Us d'expressions pròpies: ¿Qué ye, ho?; A costafecha, Tindre bona mà, Tar ún que ho aboca.
• Us de -és per a plurals femenins: puertes.
• Us de -o per a singulars masculins: paisanu.

Característiques lèxiques

Lèxicament és molt variable, i el propi parlant pot moure's per varis registres de l'amestáu, amprant més o menys formes d'una llengua o d'una atra. A causa de la diglosia no és infreqüent vore un parlant adaptar el seu nivell de amestáu a les situacions comunicacionales.

Atres eixemples

En Galícia el castrapo i en Puerto Rico el Spanglish són eixemples de situacions similars al amestáu i que obedixen a situacions pròpies de diglosia i de coexistència de llengües.