Anar al contingut

Castro de la Taula de Miranda i necròpolis de l'Osera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Castro de la Taula de Miranda i necròpolis de l'Osera
Necròpolis del castre de la Taula de Miranda
Muralla ciclópea del castre de la Taula de Miranda

El castre de la Taula de Miranda i necròpolis de l'Osera és un conjunt arqueològic pertanyent a l'antic territori del poble vetón, situat en el municipi de Chamartín, a 22 quilómetros a l'oest de la ciutat d'Àvila, i en la vertent nort de la serra d'Àvila (Castella i Lleó, Espanya).

Ha segut declarat be d'interés cultural en la categoria de zona arqueològica en 2021.

El castre es troba ubicat en un entorn natural de carrasques i carrascos que conta en una gran importància estratègica, sobre que tres dels seus costats estan delimitats per valls estretes i profunts. Es data en la Segona Edat del Ferro (a partir del 500 a. C. ) i va estar ocupat fins que va ser abandonat en la conquista romana del territori. De la seua fisonomia, destaca la seua àmplia muralla que engloba tres recints defensius en prop de 3 km de llongitut. En l'exterior del recint es va localisar una necròpolis en la que s'han documentat més de dos mil tombes, algunes acompanyades en peces d'aixovar com fíbulas, puntes de flecha, javalines o punyals, ademés de gots ceràmics i algunes urnes que contenen les cendres dels difunts.

S'accedix a través de la carretera AV-110 fins a Chamartín, municipi de chicotetes dimensions, l'arquitectura popular de les quals resulta representativa de la zona serrana. A poc més de dos quilómetros al nort del poble es troba el castre. L'accés pot fer-se a peu o en vehícul rodat a través d'un camí de terra.

Història de l'investigació

Va ser descobert en 1930 per Antonio Molinero.[1][2] Es varen portar a terme excavacions entre 1932 i 1934 primer, i despuix, en 1943 i 1944, sempre baix la direcció de Juan Cabré Aguiló, assistit per Antonio Molinero i María Encarnación Cabré. Aquelles excavacions es varen centrar fonamentalment en la necròpolis de l'Osera i en el reconeiximent dels seus sistemes defensius. Des de llavors, i fins al present, els treballs realisats en el castre han consistit fonamentalment en la posada en valor, per lo que es troba acondicionat per a la visita.

El castre de la Taula de Miranda i la necròpolis de l'Osera formen part del patrimoni cultural de Castella i Lleó com be d'interés cultural en categoria de zona arqueològica. La seua declaració, en setembre de 2021, va posar fi a més de quaranta anys de tramitació d'un expedient incoat en novembre de 1980.

El nom que va rebre prové del tipo d'orografia plana sobre la que s'assenta el castre (taula) i per la seua proximitat a la finca de Cases de Miranda (Miranda).[3]

Recints del castre

Erro al crear miniatura:
El castre està ubicat en una plataforma (taula) en la part alta d'un montícul de granit que està flanquejat per dos rieres que han erosionat la zona nort de l'assentament fins a crear una escarpada pendent per les zones nort, est i oest.  El castre conta en tres recints adossats entre sí. Per la zona sur, la més accessible, es protegix el llenç de la muralla en un fos i camps de pedres.

La Taula de Miranda va ser un castre habitat per vetones entre finals del V i el I Segons les fonts romanes, el poble vetón, de cultura celta, habitaven entre els rius Duero i Tajo en part de les actuals províncies de Zamora, Salamanca, Àvila, Càceres, Toledo i Badajoz. Les senyes més abundants sobre els vetones els ha aportat l'arqueologia. Les referències antigues no són molt abundants. En freqüència els situen en els moments previs i durant la conquista romana, aliats, sobretot, en els lusitanos. En estos se'ls cita assaltant ciutats de la vall del Guadalquivir o atacant a les tropes romanes durant les guerres celtíberas (155-133 a. C.). Finalment seran somesos a partir de 133 a. C. encara que tornen a ser citats prenent partit per algun dels contendents en les guerres civils romanes que durant el I es lliuren en territori hispà. El castre de la Taula de Miranda va deure ser abandonat, be cap a 133 a. C. o, més provablement, al final de les guerres civils, quan es va portar a terme l'estructuració d'Hispania per Augusto, com a part del Imperi romà.

El castre es compon de dos elements arqueològics: la zona de habitació (Castell Cimero i Castell Bajero), constituïda per tres recints complementaris, i la necròpolis (L'Osera), que ocupa part del tercer recint i la zona exterior al castre pel sur i surest.

La zona de habitació es compon de tres recints amurallados que conten en una superfície total de 29 ha, tots ells ubicats en el replanell que es forma en la confluència de dos cursos d'aigua menor que han excavat una profunda vall. Es tracta, per tant, d'un lloc estratègic en l'intersecció d'un paisage serrà i del sedimentario de la vall del Duero, circumstància que li conferix un atractiu molt particular. Com a conseqüència d'açò, les vistes pel nort són excepcionals en totes les époques de l'any.

Verraco vetón del castre hui situat en Chamartín

A partir de la factura de les muralles que componen els tres recints, es deduïx que no varen ser contemporànees. El sistema defensiu va ser perfectament estudiat per a que no hi haguera punts vulnerables, al mateix temps que va ser adaptat a la morfologia favorable del terreny. El primer recint, d'11,5 hectàrees, està situat al nort dels demés, se li adossa pel sur el segon recint, de 7,1 hectàrees, al com, pel sur i per est, se li adossa el tercer de 10,5 hectàrees. Junt a ells, cal sumar les 3,5 hectàrees de la necròpolis fòra del tercer recint. En total, lo que es coneix del jaciment constituiria una superfície de 32,6 hectàrees.


El primer recint és el més antic i el més gran (11,5 ha), a on previsiblement va viure el gros de la població. Estava tot amurallado. L'adaptació de la muralla a la topografia abrupta del lloc és un clar exponent de l'estereotip d'un castre vetón. En la partix sur, a on la muralla alcança els 5 m d'ample, té dos portes flanquejades per torres circulares i defeses per camps de pedres estacades i un fos, colmatado per la solsida de la muralla. Una de les portes va ser cegada d'antic, se supon que per a evitar punts vulnerables. La muralla en este punt es compon de muralla i antemuralla (doble parament), com un sistema defensiu més. El segon recint va ser afegit pel sur al primer. Segurament va tindre un comés més variat que l'anterior, dedicant-se, ademés de vivenda, a albergar zones de producció i almagasenament, aixina com arreplegar els ganados en cas de necessitat, es pot considerar un dels primers polígons industrials d'Europa ya que tots els tallers d'artesania es varen traslladar a este recint. Destaca una gran torre circular que defén la zona sur, a on hi ha instalat un mirador actualment. El tercer recint va poder construir-se durant les guerres celtibéricas (155-133 a. C.) o en les guerres civils (I). Supon un complement defensiu per l'est dels recints primer i segon. Construït en pedres de gran tamany supon una diferència molt clara respecte als atres dos, sobretot el primer. Prova clara de la seua posterioritat és que va invadir part de la necròpolis.

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ Álvarez-Sanchís, 2003, p. 20.
  2. ↑ Europa Press (ed.): «II Congrés d'Arqueologia de Chamartín (Àvila) homenajarà al descobridor del castre de la localitat, Antonio Molinero».
  3. ↑ Martín Escorza, 2007, p. 17.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFÁlvarez Sanchís2003">Álvarez Sanchís (2003). Els vettones, Madrit: Real Acadèmia de l'Història. ISBN 8495983168.
237-254.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
279-286.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
385-394.Consultat el 31 d'octubre de 2019.


  • (2004).«La necròpolis de l'Osera».Celtes i Vettones : Torreón dels Guzmanes, Iglésia de Sant Vaig prendre el Vell, Àvila, setembre-decembre 2001.Real Acadèmia de l'Història.Madrit:
304-313.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
205-242.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
285-292.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
310-321.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
121-140.ISSN 1988-2327.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
177-198.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
61-80.ISSN 0212-5544.Consultat el 5 de novembre de 2019.


145-178.ISSN 0211-1608.Consultat el 5 de novembre de 2019.
11-31.ISSN 0213-375X.Consultat el 30 d'octubre de 2019.
Secció del llenç sur del primer recint. El sistema defensiu en la part més vulnerable es componia de muralla, antemuralla, fos i camp de pedres estacades.
Secció del llenç sur del primer recint. El sistema defensiu en la part més vulnerable es componia de muralla, antemuralla, fos i camp de pedres estacades.
  • (2018).«Fíbulas en resorts singulars en l'àrea vetona».Convergència i transversalitat en humanitats: actes de les VII Jornades d'Investigació de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat d'Alacant.Universitat d´Alacant, Facultat de Filosofia i Lletres.Alacant:
227-233.Consultat el 5 de novembre de 2019.
202-213.ISSN 1579-7384.Consultat el 30 d'octubre de 2019.


63-79.ISSN 0514-7336.Consultat el 30 d'octubre de 2019.
139-172.Consultat el 30 d'octubre de 2019.
191-204.Consultat el 30 d'octubre de 2019.
52-53.ISSN 0210-4741.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
217-230.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
447-454.Consultat el 31 d'octubre de 2019.


6-10.ISSN 0212-0062.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMariné Isidro 2011">Mariné Isidro (2011). Cent peces del Museu d'Àvila, Valladolit: Junta de Castella i Lleó. ISBN 978-84-615-0238-7.
151-154.Consultat el 5 de novembre de 2019.
5-12.Consultat el 30 d'octubre de 2019.
175-194.ISSN 1988-2327.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
85-100.ISSN 1988-2327.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
155-168.ISSN 1136-8195.Consultat el 31 d'octubre de 2019.


421-439.ISSN 0034-0626.Consultat el 30 d'octubre de 2019.
199-210.Consultat el 31 d'octubre de 2019.
317-331.ISSN 2530-3589.Consultat el 30 d'octubre de 2019.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castro_de_la_Taula_de_Miranda_i_necròpolis_de_l%27Osera&oldid=1464838»