Vila romana del Vergel

Archiu:Entrada y valla perimetral de la villa romana de El Vergel.jpg

Vila romana del Vergel

La vila romana del Vergel és un jaciment arqueològic situat en el terme municipal de Sant Pedro de la Riera, pertanyent administrativament a la província d'Àvila, part de la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Està declarat Be d'interés cultural en la categoria de zona arqueològica en 2016.

Ubicació

El jaciment arqueològic es localisa al noreste, est i surest del caixco urbà de la població, en terrenys declarats urbanisables com a susceptibles de ser-ho. S'assenta sobre estrats geològics de naturalea aluvial, en concret l'àrea palacial en la marge esquerra de la terrat fluvial del riu Espinarejo, si ben els restants es dispersen per una superfície molt major en abdós vores del riu i sobrepassen pel sur la llínea férrea Madrit-Salamanca, formant una elipse allargada nort-sur d'aproximadament 40 hectàrees d'extensió.

Context històric

La vila se situa en el territori més septentrional de l'antiga província romana de Lusitania, dins de la subdivisió administrativa del Conventus Emeritensis.

Bibliografia

• (2009).Archiu espanyol d'arqueologia.Consell Superior d'Investigacions Científiques, CSIC: Institut de Història.Madrit:82

275-300.ISSN 0066-6742.Consultat el 8 de novembre de 2019.

• (2012).Journal of Mosaic Research. The Proceeding of V. International Symposium of Mosaic Corpus of Türkiye. Kommagene / Syria mosaic and their relations with the Kahramanmaras mosaic..Uludag University Mosaic Research Center.Estambul:5

43‑57.ISSN 1309-047X.Consultat el 13 d'octubre de 2016.

• (2002).Archive de Planejament Urbanístic i Ordenació del Territori vigent.Junta de Castella i Lleó.Consultat el 13 de novembre de 2019.

• (2011).11th International Colloquium on Ancient Mosaics October 16th – 20th, 2009, Bursa Turkey. Mosaics of Turkey and Parallel Developments in the Rest of the Ancient and Medieval World: Questions of Iconography, Style and Technique from the Beginnings of Mosaic until the Clapix Byzantine Era.Uludag University Mosaic Research Center.Estambul:

193-203.Consultat el 13 d'octubre de 2016.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHernando Nebot2002">Hernando Nebot (2002). Indigenisme i romanización del territori abulense (s. V a.C.-s. III d.C.), Madrit: Universitat Complutense. ISBN 84-8466-064-8.
• (2011-2012).BSAA Arqueologia.Universitat de Valladolit: Servici de Publicacions.Valladolit:LXXVII-LXXVIII

291-334.ISSN 1888-976X.Consultat el 7 d'octubre de 2016.

• (2003).Història d'Àvila 3ª Edició revisada.Diputació d'Àvila, Institució Gran Duc d'Alba.Àvila:1: Prehistòria i Història Antiga

281-338.Consultat el 8 de novembre de 2019.

• (2008).Museu d'Àvila.Àvila:Consultat el 8 de novembre de 2019.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMariné Isidro2011">Mariné Isidro (2011). Cent peces del Museu d'Àvila, Valladolit: Junta de Castella i Lleó. ISBN 978-84-615-0238-7.
• (2012).In durii regione romanitas: estudis sobre la presència romana en la vall del Duero en homenage a Javier Talles Álvarez de Miranda.Diputació Provincial de Palència: Institut de Prehistòria i Arqueologia Sautuola.

337-342.Consultat el 7 d'octubre de 2016.

• (2020).Anexos de Oppidum. Estudis i recorts In Memoriam Prof. Emilio Illarregui Gómez.IE Universitat: Institut d'Estudis Pisoraca.Segòvia:7

227-233.Consultat el 29 de novembre de 2021.

• (2010-2011).Oppidum: Quaderns d'Investigació.IE Universitat.Nº 6-7

141-184.ISSN 1885-6292.Consultat el 25 de novembre de 2019.

• (en prensa).De la costa a l'interior. Les ceràmiques d'importació en Hispania.Alcalà de Henares:Consultat el 13 de novembre de 2019.
• (2007).Brigecio: revista d'estudis de Benavente i les seues terres.Centre d'Estudis Benaventanos "Ledo del Pou".Benavente:17

11-59.ISSN 1697-5804.Consultat el 27 de març de 2019.

• (2011).Munibe Antropologia - Arkeologia.Societat de Ciències Aranzadi.Nº 62

341-349.ISSN 1132-2217.Consultat el 7 d'octubre de 2016.

• (2011).Tot Castella i Lleó: revista d'informació de Castella i Lleó.Àvila Digital.Àvila:Nº 19

48-51.Consultat el 7 d'octubre de 2016.

• (2017).Models de paisages patrimonials: Estratègies de protecció i intervenció arquitectònica.Laboratori de Paisage Arquitectònic, Patrimonial i Cultural: Universitat de Valladolit, Departament de Teoria de l'Arquitectura i Proyectes Arquitectònics.Valladolit:

62-67.Consultat el 27 de març de 2019.