Cassiterita

La cassiterita és la forma mineral de l'òxit d'estany (IV), SnO₂. El seu nom prové be de la paraula grega per a l'estany, kassiteros, o be del terme Cassiterides, utilisat en época prerromana per a designar certes illes d'Europa occidental; actualment es pensa que dites illes podrien fer referència a la península ibèrica.

La cassiterita forma part de lo que es coneix com minerals de conflicte. Els quatre minerals de conflicte més habituals coneguts com els 3TG per les sigles dels minerals en anglés: tin (cassiterita), tungsten (wolframita), tantalum (coltán) i gold (mineral d'or).

Propietats

La cassiterita pot ser parda, negra parduzca, incolora, verda o grisa. De lluentor adamantino, pot ser transparent, translúcida o opaca. Con luz transmita es entre incolora y parda, aunque también anaranjada, amarilla o verde; con luz reflejada muestra coloración gris clara, con reflexiones internas de blancas a pardas. La seua durea és entre 6 i 7 en l'escala de Mohs i la seua densitat està compresa entre 6,98 i 7,01 g/cm³. Es frágil y resistente a los ácidos.

Cristaliza en el sistema tetragonal, clase ditetragonal dipiramidal (4/m 2/m 2/m). Es miembro del grupo mineralógico del rutilo (TiO₂), minerales óxidos de fórmula M⁴⁺O₂ que cristalizan en el sistema tetragonal. La cassiterita sol contindre un 79 % d'estany i un 21,4 % d'oxigen, ademés de ferro, niobi i tàntal.

Morfologia i formació

Apareix en cristals prismàtics grossos ben desenrollats, freqüentment arrematats en piràmides inclinades; el seu tamany pot alcançar els 10 cm. Aixina mateix, són molt comuns formant macla en {011}, tant de contacte com de penetració. En menys freqüència es donen el cridat «estany acicular», cristals fins en forma d'agulla, i el «estany leñoso», d'aspecte semblat a la fusta. En canvi, és habitual la seua morfologia com a grànuls globulars solts («estany de plaure»).

Este mineral es troba en vetes hidrotermales de temperarura mija-alta, aixina com en greisens, granits, pegmatites granítiques —associat a la fase tardana de la cristalisació granítica (neumatolisis)— i riolites. També és mineral sedimentari en plaers. Sol presentar-se associat a cuars, moscovita, wolframita, turmalina, topacio, fluorita, scheelita, lepidolita, arsenopirita, bismut i molibdenita.

Usos

La cassiterita és un mineral fonamental per a l'obtenció d'estany, que, a la seua volta, és amprat en aleació en el coure per a obtindre bronze. Ya que, al alearse en atres metals, provoca un descens considerable del punt de fusió (a voltes, poc més de 200° C), és molt pràctic en materials de soldadura i en pigments ceràmics. Ademés, gràcies a la seua extraordinària resistència a la degradació ambiental és molt usat en cobertes anticorrosivas.

Forma part del grup de minerals de conflicte cridat 3TG, compost per la casierita, la wolframita, el coltán i l'or. Este grup de minerals és més conegut per les sigles en anglés de el seu metals derivats més utilisats: tin (estany), tungsten (tungsteno), tantalio (tàntal) i gold (or). Tant els minerals com els metals derivats són recursos crítics per a les indústries com l'electrònica, la automotriu o l'aviació; i són regulats per llegislacions d'alcanç internacional com la llei nortamericana Dodd Frank (secció 1502) o la Regulació dels Mienerales de Conflicte de l'UE degut a que en numeroses ocasions estos minerals s'extrauen en zones de conflicte i servixen per a finançar i perpetuar estos conflictes.

Jaciments

Bipirámides de cassiterita procedents de Sichuan (China)

Vore també: Yacimientos de estaño y su comercio en la Antigüedad

Generalment hi ha dos classes de jaciments d'este mineral. Els més productius són els que es formen en profunts processos geològics de deposición, com les intrusiones granítiques, en les que la cassiterita apareix incrustada en roques dures tals com cuarsos o pegmatites. El segon tipo de jaciments és el resultat de la sedimentación fluvial en la que els nòduls de cassiterita, pel seu propi pes, s'assenten en els llits dels rius per efectes mecànics (el 8 % de la producció mundial procedix d'este segon tipo de jaciments).

En Europa són llegendaris els jaciments de Cornualles, explotats des de la Prehistòria, per lo que a sovint s'ha pensat en identificar les illes britàniques en les Casitérides [«Cassitérides»] de les fonts clàssiques. Atres depòsits importants són els d'Altenberg, Marienberg i Johanngeorgenstadt (Sajonia, Alemània), Horní Slavkov (regió de Karlovy Vary, República Checa), Morbihan (Bretanya, França), aixina com Panasqueira (Castelo Branco) i Cabreiros (Aveiro, Portugal). Dentro d'España, este mineral está muy diseminado por toda Galicia, siendo algunos de los emplazamientos más importantes Santa Comba y Carballo (La Coruña), donde acompañan a wolframita; los mejores ejemplares proceden de Celanova (Orense), donde hay cristales octaédricos sencillos y macles. Recentment s'ha descobert en la faixa pirítica ibèrica un jaciment de sulfur massius en presència d'importants recursos de cassiterita.

Per una atra part, s'han trobat grans cristals en Ferros (Minas Gerais, Brasil). Hi ha també bons cristals en Bolívia, en les localitats d'Oruro, Potosí i Llallagua. A nivell econòmic, són importants els plaures de les illes Bangka i Belitung (Indonèsia). No obstant, la República Popular China posseïx la major concentració del món d'este mineral, en la regió de Yunnan, sent responsable de més de la mitat de la producció mundial.

Enllaços externs

• «cassiterita». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).