Cancer pagurus

Cancer pagurus

El bou de mar (Cancer pagurus) és un crustaci decápodo comestible que es troba en la mar del Nort, el nort del oceà Atlàntic, en la mar Cantàbrica i en la mar Mediterrànea.

És un robust crustaci de color roig parduzco, en un closca oval i puntes de pinces negres. Els adults madurs poden tindre una closca d'un ample de 25 cm (centímetros) i pesar 3 kg (quilograms). La seua expectativa de vida natural és de prop de 20 anys, pero molt pocs individus l'alcançaran per la pesada explotació comercial.

Abunda des del noreste del oceà Atlàntic de Noruega al nort d'Àfrica en el sur, en terrenys grossos mesclats, de marga i arena de sublitoral playo fins a prop de 100 m (metros). Es troba freqüentment habitant clavills i forats en roques pero ocasionalment també en àrees obertes. Els més chicotets espècimen poden trobar-se baix les roques en la zona llitoral.

Característiques

Peces bucals.

El closca de C. pagurus és pardo rojós, encara que és púrpura pardo en espècimen jóvens, i ocasionalment en pegats blancs, i en marques a lo llarc dels màrgens frontal-laterals en dèu lòbuls redonejats. Típicament, un mascle té la closca de 9 cm de llarc i 15 cm d'ample, encara que pot alcançar 25 cm d'ample excepcionalment. Una làmina de la closca s'estén ventralmente per a constituir una cambra branquial a on estan les brànquias.

El primer parell de pereiópodos està modificat en un fort quelípedo (pinça). Les garres, els dactylus i propodus, són negres. Els atres pereiopodos estan coberts en files de curtes bolets i el dactylus és negre en la punta. En una vista frontal és possible distinguir les antenes i anténulas. Al costat estan les òrbites en a on s'ubiquen els ulls composts. Les peces bucals comprenen un parell de mandíbules, un parell de maxilas, un parell de maxílulas i el tercer parell de maxilípedos, darrere dels quals hi ha dos parells més de maxilípedos.

Una visa ventral mostra l'abdomen reduït i amagat baix la closca. L'abdomen té diferent forma en mascles i femelles: en mascles és comparativament angost, mentres en femelles és ample. Amagats baix de l'abdomen estan els òrguens sexuals i l'ano. La reproducció es porta a terme majorment en hivern; el mascle captura a la femella i la coloca baix d'ell fins que ella muda. La fertilisació interna té lloc abans d'endurir la nova closca, en l'ajuda de dos apèndixs abdominals (gonópodos). Els ous fertilizados, més de 20 000, es troben baix l'abdomen de la femella fins a la seua eclosió. El primer estadi de desenroll després d'eclosionar és la larva planctònica (1 mm) cridada zoea, i després postlarva, megalopa, i, finalment, un jovenil. El primer estadi jovenil és caracterisat per un bon desenroll de l'abdomen, que finalment, en el temps, es reduïx en tamany i queda envolt baix el sternum.

Conducta

No són diürns, permaneixent enterrats en el substrat durant el dia, i buscant aliment fins a 50 m de les seues coves en les hores de la nit. Normalment menja animals bénticos com uns atres crustacis i moluscs; en les seues poderoses pinces és capaç de trencar closques i closques. Els mascles són extremadament agressius contra uns atres, i poden eventualment matar-els. Els mascles reconeixen a atres mascles del seu espècie pel tamany de les pinces; les pinces de les femelles són menors.

Els predadores naturals d'adults C. pagurus són peixos i cefalòpodes; les larvas són menjades per varis menjadors de plàncton, i els jovenils (en la zona de marea) per aus marines.

Pel seu tamany, Cancer pagurus és més llent que uns atres carrancs, encara que té poderoses pinces en compensació. Inclusivament pot cavar baix de l'arena per a escapar a predadores. Quan és capturat, C. pagurus adopta la seua característica posició en els pereiópodos i quelípedos baix la closca, per a protegir les seues més vulnerables costats ventrals. Per esta conducta, en França li'l crida dormeur i en Itàlia li'l crida dormiglione (‘dormilón’).