Canal de Yucatán
El canal de Yucatán és un estret localisat entre la península de Yucatán, en Mèxic, i l'illa de Cuba. Comunica la mar Carib en el golf de Mèxic.
El canal de Yucatán té un ample aproximat de 217 quilómetros medits entre el cap Catoche, el punt més septentrional de la península, i el veta Santa Antonio, l'extrem occidental de Cuba; i una profunditat màxima de 2779 m. A través d'ell fluïx de la mar Carib al golf de Mèxic, una corrent marina càlida que rep el nom de corrent de Yucatán, una volta en el golf de Mèxic pren el nom de corrent del Golf i es dirigix cap al estret de la Florida.[1]
La topografia marina és prou accidentada en crestes que presenten fortes pendents.[1]
Corrents
El Canal de Yucatán separa a Cuba de la Península de Yucatán de Mèxic i unix la Mar Carib en el Golf de Mèxic. L'estret té una extensió de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). entre Cap Catoche en Mèxic i Cap Santa Antonio en Cuba.[2] Té una profunditat màxima prop de la costa cubana de 2779 metros (3039.2 yd).[3] L'aigua fluïx per mig de la Mar Carib d'est a oest. Este fluix consistix en 5 Sv d'aigua de la Corrent Equatorial del Nort que fluïx a través del Pas de Barlovent i 12 Sv d'aigua de la Corrent Equatorial del Sur que fluïx a lo llarc de la costa de Brasil. El fluix total és d'uns 17 Sv a una temperatura d'a lo manco 17 °C.[4] Quan esta aigua passa per la península de Yucatán es convertix en la corrent de Yucatán.[5] Esta corrent proporciona la major part del fluix d'entrada d'aigua en el Golf de Mèxic, ya que la cantitat d'aigua que entra pel Estret de Florida és chicoteta i intermitent.[6] La Corrent de Yucatán fluïx fortament en el costat occidental del canal, mentres que la Contracorrent de Cuba fluïx en direcció oposta en el costat oriental del canal. Per baix de la corrent de Yucatán hi ha una subcorriente de Yucatán que Fluïx cap al sur i que allunta l'aigua del Golf de Mèxic.[6][7]
Secs de coral
Quan l'aigua que fluïx pel Canal de Yucatán entra en el Golf de Mèxic, passa pel Banc de Campeche, una zona de mar poca profunda. Ací, hi ha secs de coral en les vores exteriors de la plataforma de Yucatán a uns 100 kilómetros (62.1 mi) de la costa. Els principals corals constructors de secs ací són Acropora cervicornis, Acropora palmata, i Montastraea annularis', i a finals de la década de 1990 molts d'ells varen morir. Des de llavors s'ha produït certa recolonisació.[8] El Banc de Campeche és una zona de gran biodiversitat, i esta i atres parts del Canal de Yucatán són molt peixcades pels peixcadors artesanals que convergixen en la zona des de tota la costa de Mèxic. La zona està amenaçada per la sobreexplotació.[9]
Fauna
Impulsades per les profundes corrents del Canal de Yucatán, les aigües riques en nutrients alberguen una gran biodiversitat de vida marina. En estos afloraments es produïxen enormes floració de plàncton que atrauen a tota una gama d'espècies, des de chicotets moluscs fins a animals més grans com a tortugues, aus i mamífers marins.
Este frenesí alimentici també atrau al peix més gran del món, el taburó ballena i, per supost, als curiosos jagants oceànics, les mantarrayas. Abdós animals, aparentment grans, s'alimenten per filtració i acodixen anualment a la zona per a donar-se un festí en el bufé de plàncton.
Es destaca la presència de la manta raer del Carib Mobula cf. birostris. sta espècie putativa ¨Manta raer del Carib Mobula cf. birostris¨ sembla ocupar una caseta similar al de la manta raer de sec. Per lo tant, be podria ser que algunes de les pioneres mantarrayas oceàniques que varen creuar l'oceà obert cap al Carib varen trobar abundants fonts d'aliment a lo llarc dels secs costers i varen escomençar a divergir en una nova espècie - essencialment, la naturalea replicant l'evolució de la manta raer de sec de nou. No obstant, encara que recents anàlisis genètics recolzen un cert grau de separació entre estos dos grups, seguix havent incertitut sobre la validea d'esta especiación proposta.
La manta Raer del Carib és més chicoteta que la seua prima oceànica i més similar en tamany a la manta Raer de Sec. La coloració dorsal és un creuament entre les mantes de sec i les oceàniques. A diferència de les mantes oceàniques, a on la marca negra del cap en forma de T s'estén cap a avall per l'esquena per a unir-se al restant del cos de color negre, mantenint un esgambi més o menys uniforme en tot el cos, en la manta caribenya la coa inferior de la T s'estretix cap a la part inferior a on s'unix a l'esquena. El diàmetro del disc és màxim 5 metros en un diàmetro mig de 3-4 metros, aplegant a pesar 1 tonellada.
Història
El Canal de Yucatán, ha segut un lloc significatiu per a varis events històrics des del contacte europeu en les Américas.
Exploració i conquista europea
El canal de Yucatán va ser part de les primeres rutes marítimes utilisades pels exploradors espanyols (1511-1521). En 1511, una expedició espanyola dirigida per Francisco Hernández de Còrdova va naufragar en la Península de Yucatán, lo que va dur al descobriment de la regió per part dels espanyols. Hernán Cortés, qui més vesprada conquistaria l'Imperi Asteca, també va navegar pel canal durant les seues expedicions.
Els esforços espanyols per a conquistar als mayas (1524-1546) en la península de Yucatán varen implicar navegar pel canal de Yucatán. A pesar de numerosos intents i l'eventual conquista de ciutats mayas importants com Chichén Itzá i Uxmal, la resistència maya va ser feroç i persistent.[10]
Significat colonial i marítim
El Canal de Yucatán es va convertir en un punt calent per a la pirateria durant els sigles XVII i XVIII. Pirates com els liderats pel corsario anglés Sir Francis Drake varen atacar a les flotes de tesors espanyols que navegaven per estes aigües. Els espanyols, a la seua volta, varen construir fortificacions en ciutats costeres com Campeche i Veracruz per a protegir-se contra estes amenaces.[11]
El canal va ser crucial per a les rutes comercials marítimes entre Espanya i les seues colónies. Va servir com una ruta clau per a transportar bens i riquees entre el Golf de Mèxic i el Mar Carib. Els ports en la península de Yucatán, com Campeche, varen eixercitar papers significatius en esta ret comercial.[11] Per una atra part va ser una via navegable per aquelles naus que practicaven el contrabando sobre les colónies espanyoles.
Canvis i conflictes del XIX
Despuix que Mèxic va obtindre la seua independència d'Espanya en 1821, el canal de Yucatán va continuar sent una ruta estratègica i comercial important. El nou govern mexicà es va centrar en assegurar les seues fronteres marítimes i mantindre el control sobre les seues rutes comercials.[12]
La guerra de Castes de Yucatán (1847-1901) va ser un prolongat conflicte entre el poble maya i el govern mexicà va tindre repercussions significatives per a la regió. Encara que va anar principalment un conflicte terrestre, va impactar les activitats marítimes i el comerç en la zona.[13]
Desenrolls del XX
Segona Guerra Mundial (1939-1945): durant la Segona Guerra Mundial, el canal de Yucatán va vore un aument en l'activitat naval per l'importància estratègica d'assegurar les rutes de navegació. Els Estats Units i els seus aliats varen portar a terme operacions navals en el Carib i el Golf de Mèxic per a protegir-se contra possibles submarins de l'Eix.[14]
Turisme i desenroll econòmic: en la segona mitat del XX, la regió del canal de Yucatán, particularment la península de Yucatán, va vore un creiximent significatiu en el turisme. L'àrea es va fer coneguda pels seus llocs arqueològics, plages belles i cultura vibrant, atraent a visitants de tot lo món.
Era moderna
En les últimes décades, la regió ha enfrontat desafius ambientals relacionats en el turisme i el desenroll. S'han fet esforços per a equilibrar el creiximent econòmic en la conservació ambiental, especialment pel que fa als ecosistemes marins en el canal de Yucatán.
A principis del XXI, el canal de Yucatán seguix tenint importància geopolítica, sent una ruta marítima vital en una importància contínua per al comerç i la seguritat regional. La seua ubicació estratègica continua fent-ho un àrea important per als interessos comercials i ambientals.
L'història del Canal de Yucatán reflectix un patró més ampli d'importància marítima, conflictes colonials i dinàmiques econòmiques i geopolítiques en evolució, lo que ho convertix en una àrea crucial per a entendre les interaccions històriques i contemporànees entre les Américas i Europa.[15]
Narcotràfic
El Canal de Yucatán és una via marítima ubicada en l'extrem noreste de la Península de Yucatán, que conecta a Mèxic en Cuba a lo llarc d'un paralel, i al Golf de Mèxic en la Mar Carib per un meridiano. Per la seua ubicació estratègica, el canal és un pas clau per al comerç marítim llegal, pero també per a tràfic ilícits com el narcotràfic i la tracta de persones.[16]
Des del XX, el Canal de Yucatán ha segut una ruta clau per al transport comercial de petròleu. Esta activitat s'ha vist facilitada no només per l'abundància de recursos naturals en la zona suramericana, com Veneçuela, sino també per la recent ampliació del Canal de Panamà, que permet el pas de bucs coneguts com post-Panamà.
No obstant, el canal també ha segut escenari d'un problema que afecta a tot el continent americà: el narcotràfic. És el principal corredor de la droga des de Sudamérica a Mèxic i, en conseqüència, a Estats Units. Este tràfic de drogues no només es llimita a l'àmbit marítim, sino que també afecta al tràfic aéreu.
Segons les autoritats mexicanes, aproximadament el 75 per cent de la droga que es mou des de Sudamérica fins a Amèrica del Nort passa pel Canal de Yucatán. S'han identificat fins a 6 rutes de narcotràfic a lo llarc del canal, cada una en punts de suministrament diferents.
Una de les rutes més comunes és el trayecte des de Venècia o Colòmbia fins a la Península de Yucatán, des d'a on la droga es distribuïx fins al centre de Mèxic i, finalment, fins als Estats Units. També hi ha rumors de que, despuix de passar el canal, es dirigix directament a Florida, a on és molt freqüent. A més del tràfic de drogues, el Canal de Yucatán també és una ruta important per al trànsit de persones, especialment des de Cuba fins a Mèxic i els Estats Units.[17]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Casares G. Cantón, Raúl; Duch Colell, Juan; Antochiw Kolpa, Michel; Zavala Entancat, Silvio et ál (1998). Yucatán en el temps, Mèrida, Yucatán. ISBN 970 9071 04 1.
- ↑ Britannica
- ↑ Free Dictionary
- ↑ Andrade, C. A., Barton, I. D., 2000. Eddy Development and Motion in the Caribbean Siga. Journal of Geophysical Research, 105(C11): 26191–26201.
- ↑ «La corrent del Carib». Corrents superficials de l'oceà. Archivat des d'el original, el 8 d'abril de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 «La corrent de Yucatán». Corrents superficials de l'oceà. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2020.
- ↑ Badan, A., Candela, J., Sheinbaum, J., Ochoa J., 2005. Upper-Layer Circulation in the Approaches to Yucatan Channel, in Circulation in the Gulf of Mexico: Observations and Models. Geophysical Monograph Séries, Volume 161, AGU, pp. 57-69.
- ↑ (2003) Latin American Coral Reefs, Gulf Professional Publishing, pp. 134-147. ISBN 9780080535395.
- ↑ Jord, I.. «Mèxic». Reefs at Risk in the Caribbean. World Resources Institute. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2013.
- ↑ William L. Sherman. The Maya and the Spanish Conquest (1999) 340 pag. University of Oklahoma Press. ISBN: 978-0806128934
- ↑ 11,0 11,1 Robert W. Lebow. Pirates and Privateers of the Caribbean. (2009) 368 pag. University of Alabama Press ISBN: 978-0817354827
- ↑ William H. Beezley. Mexico's Present and Future: A Study of the Mexican Revolution (1984) 320 pag University of Oklahoma Press ISBN: 978-0806123731
- ↑ Alan W. Moulton. The Caste War of Yucatan (1978) 208 pag. University of Texas Press ISBN: 978-0292751081
- ↑ William J. Young. The United States and the Caribbean: The Cuban Missile Crisis (2011) 256 pag. Praeger Publishers. ISBN: 978-0275985795
- ↑ David Carrasco. City of Sacrifice: The Aztec Empire and the Role of Violence in Civilization (1999) 368 pag. Beacon Press. ISBN: 978-0300074800
- ↑ «¿És Yucatán segur? - La guia completa per a 2024». Consultat el 2024-03-23.
- ↑ «¿Sabies que el Canal de Yucatán és el principal pas de drogues des de Sudamérica cap a Mèxic i EEUU?». Consultat el 2024-03-23.
Enllaços externs
- The Caribbean Siga
- Archivat el 4 de giner de 2018 archivat en Wayback Machine.
- World Wildlife Fund (ed.): «Mesoamerican Reef - Plaus - WWF» (en anglés). Consultat el 2016-10-21.
- (2017).«Structure and Variability of the North Equatorial Current/Undercurrent from Mooring Measurements at 130°I in the Western Pacific».Scientific Reports.7
- 46310.doi:10.1038/srep46310.
- (2018).«Equatorial Atlantic variability—Modes, mechanisms, and global teleconnections».Wiley Interdisciplinary Reviews: Climate Change.9(4)doi:10.1002/wcc.527.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canal de Yucatán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.