Estret de Florida
El estret de Florida, també cridat estret de la Florida, és un estret de mar que separa l'illa de Cuba, al sur, de la península de la Florida (en Estats Units), al nort.[1] Este estret conecta les aigües del oceà Atlàntic (a l'est) en les del golf de Mèxic (a l'oest) i és travessat per la corrent del Golf, que transporta (d'oest a este) aigua càlida des del golf fins a l'oceà Atlàntic.
Té un esgambi mínim d'aproximadament 150 quilómetros, entre Key West (en el nort) i la costa cubana (en el sur), i s'ha determinat que posseïx una profunditat de per lo manco 1800 m.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Té una llongitut de 549 km, un esgambi mig de 162 km i una profunditat de 700 metros. Gran part de la seua superfície està coberta de corals d'aigües fredes de formes estranyes. L'estret separa els Cayos de Florida (des de Dry Tortugues fins a Virginia Key) i la costa este de Florida de Cuba i les illes bahamenses d'Andros i Gran Bahama.
L'estret és el punt de creuament de la Corrent de Florida, una corrent càlida procedent del Golf de Mèxic, que després s'unix a la Corrent del Carib per a formar la Corrent del Golf.
Clima
[editar | editar còdic]El clima en l'Estret de Florida es caracterisa principalment per un clima marítim subtropical a tropical. Esta regió experimenta temperatures càlides, alta humitat i variacions estacionals significatives en les precipitacions. [3]
L'Estret de Florida manté temperatures càlides durant tot l'any. Les temperatures promig varien d'al voltant de 20 °C (68 °F) en l'hivern a 30 °C (86 °F) en l'estiu. Els mesos d'hivern (decembre a febrer) són més templats, en temperatures promig que varien de 18 °C a 24 °C (64 °F a 75 °F). Els mesos d'estiu (juny a setembre) són més calorosos, en temperatures que a sovint superen els 30 °C (86 °F).[3]
L'Estret de Florida experimenta una temporada de pluges distinta de maig a octubre, en el pic de precipitacions ocorrent de juny a setembre. Este periodo coincidix en la temporada d'huracans de l'Atlàntic. La temporada seca s'estén de novembre a abril, en significativament menys pluja en comparació a la temporada de pluges. No obstant, fronts frets ocasionals poden dur pluja durant els mesos d'hivern.[3]
Petròleu i gas
[editar | editar còdic]Es varen perforar cinc pous en aigües estatals al sur dels Cayos de Florida entre 1947 i 1962. Gulf Oil va perforar tres pous en aigües federals al sur dels Cayos de Florida en 1960 i 1961. Tots els pous varen ser pous secs.
El llímit entre les Zones Econòmiques Exclusives dels EE. UU. I Cuba es troba a mig camí entre Cuba i Florida, segons ho determina l'Acort de Llímits Marítims Cuba-Estats Units de 1977.[4]
Mar fòra de Cuba
[editar | editar còdic]Cuba té tres camps de producció de petròleu en alta mar a menys de 5 quilómetros de la seua costa nort front a Florida.[5] El Servici Geològic d'Estats Units estima que la Conca del Nort de Cuba conté 5.500.000.000 de barrils (870.000.000 m³) de líquits de petròleu no descoberts i 9,8 billons de peus cúbics de gas natural, casi tots en la partix costa fòra de la conca.[6]
La qüestió de permetre l'exploració de petròleu i gas en alta mar en Florida es va convertir en un tema molt controvertit en les eleccions nortamericanes de 2008. En una columna publicada el 5 de juny de 2008, el columnista sindicat George Will va escriure que una companyia petrolera chinenca estava perforant en aigües cubanes a 100 km de la costa de Florida, afirmació que varen repetir els candidats a favor de la perforació en alta mar.[7] De fet, llavors no s'estava realisant cap perforació en eixa part de les aigües cubanes.
En 2004, la companyia petrolera espanyola Repsol va perforar en aigües profundes cubanes entre Cuba i els Cayos de Florida, i va trobar un depòsit de petròleu; el qual es va considerar no comercial i el forat es va tapar.[8] En octubre de 2008, Cuba va firmar un acort en la petrolera estatal brasilera Petrobras, que preveu que Petrobras realise perforació en busca de petròleu i gas en aigües profundes front a la costa nort de Cuba.[9][10] En juliol de 2009, Cuba va firmar un acort en el govern rus otorgant a la companyia petrolera russa Zarubezhneft drets d'exploració petrolera front a la costa nort de Cuba.[11] En maig de 2011, Petrobas s'havia retirat de l'acort de 2008 per les mals perspectives.[12]
Zona de Bahames
[editar | editar còdic]En 2009, l'empresa Bharat Petroleum Company Ltd., registrada en les Illes Malvines, i l'empresa noruega Statoil varen anunciar una empresa conjunta per a perforar en busca de petròleu en les aigües de les Bahames al nort de Cuba i al surest de Florida.[13][14] El govern de les Bahames ha indicat que les solicituts de perforació costa fòra estan suspeses en espera de negociacions en Cuba, els Estats Units i les Islas Turcas y Caicos sobre els llímits exactes entre les seues respectives Zones Econòmiques Exclusives.[15]
Història
[editar | editar còdic]L'estret de Florida ha segut escenari de numerosos events històrics notables. Alguns dels events clau en la seua història són:
Exploració Primerenca i Era Colonial
Els pobles indígenes, inclosos els Calusa i Tequesta, habitaven la regió de Florida i provablement navegaven les aigües de l'estret per a peixcar i comerciar.[16] L'explorador espanyol Juan Ponce de León, és acreditat en el descobriment europeu de Florida en 1513.[17] Les seues expedicions varen marcar el començ de l'exploració espanyola i els posteriors esforços de colonisació en la regió. Durant els sigles XVI i XVII, les flotes de tesor espanyoles navegaven regularment pels Estrets de Florida,[18] transportant or, argent i atres bens valiosos des de les Américas a Espanya. Estes flotes a sovint enfrontaven amenaces d'huracans i pirates.[19][20]
L'estret de Florida era notòriament conegut per les activitats de pirates. Pirates com Barbanegra i Jean Lafitte usaven les aigües de la regió per a atacar i saquejar barcos.[19][21]
Despuix del Tractat Adams-Onís de 1819, Florida va ser cedida en 1821 per Espanya a Estats Units. El control de l'estret de Florida es va tornar estratègicament important per a l'Armada dels Estats Units.
A lo llarc del XIX, l'estret de Florida va ser escenari d'accions militars durant les guerres semínolas,[22] mentres Estats Units buscava remoure als pobles seminolas de Florida.[23]
A lo llarc del XX, l'estret de Florida varen ser una ruta crítica per als immigrants cubans que fugien de l'agitació política i econòmica, especialment durant i despuix de la Revolució Cubana en 1959.[24]
L'estret de Florida varen adquirir importància geopolítica durant la Crisis dels Missils en Cuba (1962), quan Estats Units va impondre un bloqueig naval per a evitar que l'Unió Soviètica entregara missils nuclears a Cuba.[25]
Un èxodo massiu de cubans, conegut com l'èxodo del Mariel,[26] va vore a més de 125,000 cubans creuar l'estret de Florida per a buscar asil en Estats Units entre el 15 d'abril de 1980 i el 31 d'octubre de 1980.[27]
Història recent
En temps contemporàneus, l'estret de Florida seguix sent una ruta essencial per al transport marítim internacional, i també és significatiu per la seua rica biodiversitat marina i indústries peixqueres.[28][29]
L'estret continua sent una ruta per a migrants de Cuba i atres nacions del Carib, lo que du a esforços continus per part de la Guàrdia Costera dels Estats Units i atres agències per a gestionar i assegurar esta frontera marítima.[30]
Fauna
[editar | editar còdic]L'Estret de Florida per la seua ubicació i condicions ambientals, alberga una rica i diversa fauna marina. Esta biodiversitat no solament és crucial per als ecosistemes locals, sino que també té un impacte significatiu en les indústries peixqueres i el turisme.
Entre els maíferos marins, s'observa la presència del delfí Mular (Tursiops truncatus),[31] comunament vist en estes aigües, i conegut per la seua inteligència i comportament juganer; com també del delfí Tacat de l'Atlàntic (Stenella frontalis) que preferix zones més profundes i és conegut per les seues taques distintives. Sobre ballenes, és possible observar ocasionalment la presència de la ballena de Bryde (Balaenoptera brydei)[31], i de la ballena Pilot (Globicephala spp.) que a sovint es troba en grups i és coneguda pel seu comportament social. També hi ha manatíes, en especial el manatí de Florida (Trichechus manatus latirostris) que encara que preferix aigües més tranquiles, a voltes s'aventuren en l'Estret.[32]
Entre els reptils marins hi ha abundància de tortugues marines.[33] La tortuga verda (Chelonia mydas) és freqüentment vista en les pastures marines a on s'alimenta; mentres que la tortuga Beca (Caretta caretta) és comuna en l'Estret i coneguda pels seus llarcs viages migratoris; per una atra part la tortuga Llaüt (Dermochelys coriacea) encara que menys comú, a voltes es troba en estes aigües.[34]
Entre els peixos de sec es enuentra el peix Loro (Scaridae) que contribuïx a la salut dels secs en consumir algues, el peix Ángel (Pomacanthidae) conegut pels seus colors vibrants i el peix Palometa (Chaetodontidae) comuna en els secs de coral.[35][36]
En els depredadors de grans proporcions es destaquen el taburó Bou (Carcharhinus leucas) conegut per la seua agressivitat i presència en aigües costeres i estuarinas; i el taburó Martell (Sphyrnidae) del com vàries espècies es troben en l'Estret, incloent el taburó martell jagant.[35]
Adossats a les roques baix la superfície es desenrollen corals. Es destaquen la coral Banya d'Alce (Acropora palmata)[37] que eixercita un paper fonamental per a formar l'estructura dels secs de coral; i el coral Cervell (Diploria labyrinthiformis) conegut per la seua apariència similar a un cervell humà.[38]
Sobre moluscs i crustacis, habiten l'estret la langosta Espinosa (Panulirus argus)[38] que és un animal comú en els secs de coral i un recurs peixquer important, i vàries espècies de caracolas (Strombus spp.) que es troben en les pastures marines i secs.
Entre les espècies d'aus marines, es conta el pelícano Pardo (Pelecanus occidentalis)[39] freqüentment vist zambulléndose per a peixcar i la gavina Reidora (Larus atricilla)[40] que és comú en les costes i coneguda per la seua cridada distintiva.
Creuament
[editar | editar còdic]La travessia a nade de l'estret va ser realisada per l'australiana Susan Maroney (en gàbia anti-taburons) en 1997 i la nortamericana Diana Nyad (sense gàbia anti-taburons) en 2013.[41] Esta últim va tardar, als seus 64 anys, 52 hores i 54 minuts en recórrer els 170 quilómetros entre La Habana i Cayo Os.[41]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Acort de Llímits Marítinmos entre Estats Units de Norteamérica i la República de Cuba en Nacions Unides - Tractats
- ↑ Strait of Florida [1] archivat en Wayback Machine. www. sea-seek. com
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Florida Climate Center
- ↑ United Nations, Maritime boundary - modus vivendi effected by exchange of letters between the United States of America and the Republic of Cuba [2] archivat en Wayback Machine., 27 April 1977, PDF file.
- ↑ University of Texas, Jorge R Pinon Cervera: Cuba's energy challenge: a second look [3] archivat en Wayback Machine., PDF file, retrieved 3 March 2009.
- ↑ Assessment of Undiscovered Oil and Gas Resources of the North Cuba Basin, Cuba, 2004, (2005) US Geological Survey, Fact Sheet.
- ↑ George Will (5 June 2008): The gas price we deserve [4] archivat en Wayback Machine., accessed 13 March 2009.
- ↑ Reuters (16 April 2008): Cuban off-shore drilling put off until 2009 [5] archivat en Wayback Machine., accessed 11 March 2009.
- ↑ Clave (23 October 2008): How Cuba's oil could change the US embargue Retrieved 17 December 2008.
- ↑ "Petrobras signs with Cuba", World Oil, December 2008, p.109.
- ↑ BBC News, Russia to drill for oil off Cuba [6] archivat en Wayback Machine., 29 July 2009.
- ↑ «Petrobas abandons oil exploration in Cuba». MercoPress.
- ↑ Reuters (18 May 2009): BPC Limited and StatoilHydro to reopen Bahamian energy exploration with offshore..., accessed 28 May 2009.
- ↑ BPC website, Overview of assets [7] archivat en Wayback Machine., accessed 15 July 2009.
- ↑ Vernon Clement Jones, "Deveaux confirms Cuban oil negotiations" [8] archivat en Wayback Machine., Nassau Guardian, 7 July 2009, accessed 15 July 2009
- ↑ Milanich, Jerald T. "Florida Indians and the Invasion from Europe." University Press of Florida, 1998.
- ↑ "Ponce de León and the Discovery of Florida." Florida Department of State, Division of Historical Resources.
- ↑ Konstam, Angus. "Pirate Treasure and Treachery: Legends of the Spanish Main." The History Press, 2009.
- ↑ 19,0 19,1 Cordingly, David. "Under the Black Flag: The romanç and the Reality of Life Among the Pirates." Random House, 1995.
- ↑ Marley, David. "Pirates of the Americas." ABC-CLIO, 2010.
- ↑ Rogozinski, Jan. "Pirates! Brigands, Buccaneers, and Privateers in Fact, Fiction, and Legend." Dona Cape Press, 1996.
- ↑ Mahon, John K. "History of the Second Seminole War, 1835–1842." University Press of Florida, 1985.
- ↑ Buker, George I. "Swamp Sailors: Riverine Warfare in the Everglades, 1835–1842." University Press of Florida, 1997.
- ↑ Pérez, Louis A. "Cuba: Between Reform and Revolution." Oxford University Press, 2014.
- ↑ Fursenko, Aleksandr, and Timothy Naftali. "One Hell of a Gamble: Khrushchev, Castro, and Kennedy, 1958-1964." W. W. Norton & Company, 1997.
- ↑ Pedraza, Silvia. "Political and Economic Migrants in America: Cubans and Mexicans." Austin: University of Texas Press, 2007.
- ↑ Masud-Pilot, Félix Roberto. "From Welcomed Exiles to Illegal Immigrants: Cuban Migration to the O. S., 1959–1995." Rowman & Littlefield Publishers, 1996.
- ↑ McCarthy, Michael. "Florida’s Fishing Industry." Arcàdia Publishing, 2015.
- ↑ Davis, Jack I. "The Gulf: The Making of an American Siga." Liveright, 2017.
- ↑ Kerber, Lindo K. "Borderlines: Histories of Mobility and Migration in the United States." Duke University Press, 2010.
- ↑ 31,0 31,1 Wursig, Bernd, Thomas A. Jefferson, and David J. Schmidly. "The Marine Mammals of the Gulf of Mexico." Texas A&M University Press, 2000.
- ↑ Reynolds III, John I., and Randall S. Wells. "Dolphins, Whals, and Manatees of Florida: A Guide to Sharing Their World." University Press of Florida, 2003.
- ↑ Spotila, James R. "Siga Turtles: A Complete Guide to Their Biology, Behavior, and Conservation." Johns Hopkins University Press, 2004.
- ↑ Wyneken, Jeanette, Kenneth J. Lohmann, and John A. Musick, editors. "The Biology of Siga Turtles." CRC Press, 2003.
- ↑ 35,0 35,1 Humann, Paul, and Ned DeLoach. "Reef Fish Identification: Florida, Caribbean, Bahames." New World Publications, 2002.
- ↑ Bester, Cathleen. "Bull Shark (Carcharhinus leucas)." Florida Museum of Natural History, University of Florida. Florida Museum.
- ↑ Veron, J. I. N. "Coral of the World." Australian Institute of Marine Science, 2000.
- ↑ 38,0 38,1 Abbott, R. Tucker, and Percy A. Morris. "A Field Guide to Shells: Atlantic and Gulf Coasts and the West Indies." Houghton Mifflin Harcourt, 2001.
- ↑ Sibley, David Allen. "The Sibley Guide to Birds." Knopf, 2000.
- ↑ Stevenson, Henry M., and Bruce H. Anderson. "The Birdlife of Florida." University Press of Florida, 1994.
- ↑ 41,0 41,1 En 64 anys creua a Cuba a nade en Europe 1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrecho de Florida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.