Caixco de Hades
El caixco de Hades (en grec: Ἅϊδος κυνέη, Áïdos kynéē; lliteralment «pell de gos d'Hades») era, segons la mitologia grega, un yelmo, caixco o morrión que tenia el poder de fer invisible a tot aquell que ho duguera posat.[1] Potser les versió més coneguda és la que vincula el caixco en Perseo: «cobria els polsos del héroe el terrible caixco de Hades en la tenebrosa obscuritat de la nit».[2] Rabelais ho denomina com el «caixco de Plutó»[3] i Erasmo com el «caixco d'Orco».[4] En el pas del temps l'artefacte es va tornar una expressió proverbial: «el caixco de Plutó, que fa invisible a el home polític, és el secret del consell i la celeritat en l'eixecució».[5]
Usuaris
[editar | editar còdic]Hades
[editar | editar còdic]Va obtindre el caixco en la Titanomaquia: l'enfrontament durava dèu anys, pero per fi Gea, la mare terra, profetizó la victòria per a Zeus si este prenia per aliats als que Crono havia confinat al Tàrtar. Aixina que, Zeus va matar a Campe, la carcelera del Tàrtar, i despuix de haver lliberat als Cíclopes i als Hecatonquiros, els va enfortir en menjar i beguda divines. Com a conseqüència d'este acte, els Cíclopes li varen entregar a Zeus el raig; a Hades li varen donar el caixco que li feya invisible; i a Poseidón una fitora. En estes armes, varen conseguir véncer als titanes.[6]
Perseo
[editar | editar còdic]El caixco de Hades estava en possessió de certes nimfes[7] que custodiaven atres artefactes divins, com les sandalias aladas i el kíbisis (alforja o perdiguera).[8] Estes varen regalar[9] el caixco a Perseo qui ho va utilisar per a poder acostar-se a les Gorgonas i per a poder escapar d'elles gràcies al poder d'invisibilitat que li conferia.[8][10]
Hermes
[editar | editar còdic]Hermes, cobert en el caixco de Hades durant la Gigantomaquia, va matar al jaganta Hipólito.[11]
Atenea
[editar | editar còdic]En la Ilíada es menciona que Atenea usa el caixco de Hades per a que Llaures no la reconeguera i per a ajudar a Diomedes a ferir a Llaures.[12]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]En la série de Percy Jackson i els deus de l'Olimp de Rick Riordan, Annabeth Chase (una filla d'Atenea) va rebre de la seua mare una gorra de béisbol dels Yankees de Nova York que era una gorra disfrassada d'invisibilitat. En la mateixa série, el antagonista principal, Luke Castellan, va furtar el Yelmo de l'Obscuritat de Hades, aixina com el raig mestre de Zeus. Hades també ho ha utilisat en La sanc de l'Olimp, a on va desterrant a Gea i als fills de Tàrtar, els jagants, al Tàrtar.
El caixco també apareix en la comèdia mitològica italiana Arrivano i Titani, pero els seus poders d'invisibilitat en esta versió només funcionen de nit.
El yelmo juga un paper important en la novela Ilión de Donen Simmons, en la que el narrador escolàstic Thomas Hockenberry adquirix l'artefacte a través d'Afrodita en el seu pla per a que el escoliasta espíe i finalment assessine a la deesa Atenea.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sua: veu «Ἅϊδος κυνέη»
- ↑ L'escut de Heracles, 225
- ↑ François Rabelais: Gargantúa i Pantagruel V, 8
- ↑ Erasmo de Róterdam: Adagis II 10, 74 («Orci galea»)
- ↑ Francis Bacon: Ensajos sobre moral i política, 21
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica I,2,1-3.
- ↑ Les fonts no especifiquen quí eren estes «nimfes», com tan sol són citades. Depenent de l'estudiós li les han denominat o identificat com a ‘nimfes estigias’ (cf. nimfes lámpades o avernales), o fan alusió a les pròpies Grayas, o inclús poguera tractar-se de certes nimfes filles de Zeus i Temis (com les nimfes del Erídano o les Hespérides).
- ↑ 8,0 8,1 Apolodoro, Biblioteca mitològica II,4,2-3.
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia III 17, 3
- ↑ Nono de Panópolis: Dionisíacas XXIV: 270 ss.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica I 6, 2
- ↑ Homero: Ilíada V 840-860
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Casco de Hades» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.