Invisibilitat
L'invisibilitat és la capacitat d'un cos físic de no ser vist en condicions de llum normals per a un supòsit observador. Des de la percepció dels sers humans, esta capacitat únicament es presenta de manera natural en alguns gasos i en sers o objectes que, pel seu tamany, l'ull no és capaç de captar sin ayuda de lents o una atra tecnologia dissenyada per a tal menester. L'afany per conseguir l'invisibilitat de manera artificial ha suscitat numerosos estudis i també ha segut un tema recurrent en la lliteratura i el cine.
A principis de el XXI, els científics varen realisar diversos alvanços gràcies als quals s'ha conseguit, en condicions especials, conseguir un efecte d'invisibilitat artificialment, per eixemple utilisant telas compostes per estructures electròniques nanométricas que alteren l'efecte de la llum sobre un cos físic. No obstant, les llimitacions dels mecanismes han impedit que les troballes siguen aplicades en la pràctica.cita requerida
La consecució i adopció de l'invisibilitat artificial tindria importants aplicacions en l'indústria del espionage i la guerra. No obstant, també podria ser utilisada per a la seguritat del ciutadà, per a una millor observació d'espècies animals en el seu mig natural i per a millorar l'estètica i l'allumenament d'alguns llocs en els que les edificacions han creat un paisage poc acollidor per al ser humà.
L'invisibilitat ha segut tractada en numeroses ocasions per escritors i cineaste de ficció, ya siga de forma científica o màgica, moltes voltes plantejant el perill que supon que este don caiga en males mans.
Definició
Un objecte és classificat com a invisible si no pot ser detectat usant la vista; açò ocorre naturalment quan alguna cosa no reflectix ni absorbix la llum, és dir, si té la propietat (a lo manco parcial) de la transparència. No obstant, la noció d'invisibilitat també depén d'atres factors; és per açò que l'invisibilitat és un fenomen sicològic ademés de físic, i està nugat a la percepció visual d'un individu en un escenari particular en condicions particulars.[1] Aixina, un objecte també podria considerar-se invisible en les següents circumstàncies:
- Si esta darrere d'un atre objecte.
- Si fora del mateix color o apariència que el fondo (camuflage).
- Si es trobara en un ambient que fora massa obscur o massa lluminós.
- Si es trobara en el punt cego de l'observador.
Investigació científica
El matemàtic chilé Gunther Uhlmann és considerat el pare de la possibilitat matemàtica i física de l'invisibilitat, en trobar en 2003 l'equació matemàtica que definix als materials invisibles, en les quals científics de tot el planeta han intentat, posteriorment, desenrollar l'invisibilitat.[2][3]
En 2006 es varen realisar els primers ensajos al respecte. Investigadors de l'Universitat de Duke, dirigits pel professor David Smith, varen crear un metamaterial fet d'ones electromagnètiques que tornaven els objectes sol visibles per mig de detectors específics. En l'Universitat de Berkeley en Califòrnia, un equip de científics liderats pel Professor Xiang Zhang del Nanoscale Science and Engineerig Center (Centre d'Ingenieria i Ciència de Nanoescala) varen crear conjuntament, un material 3D, que per primera volta, és capaç de desviar la direcció natural de llum visible per mig de llum infrarroja.
Referències
- ↑ Moreno, Iván; Jauregui-Sánchez, Y.; Avendaño-Allunte, Maximino(2014).«Invisibility assessment: a visual perception approach».doi:10.1364/JOSAA.31.002244.Consultat el 6 de març de 2024.(en anglés)
- ↑ Alonso, Nicolás. «Un geni invisible»(www.quepasa.cl), Revista Qué passa, 2013. Consultat el 16 de febrer de 2018.
- ↑ EFE. «Chilé que va plantejar teoria de l'invisibilitat: "La ciència està més prop de la màgia de lo que imaginem"»(www.emol.com), El Mercuri, 2015. Consultat el 16 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invisibilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.