Bavosa
Les bavosa[1] o limacos[2] són moluscs gasteròpodes del clado Panpulmonata sense closca o en menudes closques internes, en contrast en els caragols, que tenen una closca prominent. Algunes espècies de gran tamany reben el nom de taveras. El terme «bavosa» no té cap significat taxonómico ya que en ell s'inclouen gasteròpodes de diversos grups.
Vàries famílies taxonómicas de bavoses terrestres formen part de varis linajes evolutius prou diferents, que també inclouen als caragols. Per lo tant, les diverses famílies de bavoses no estan estretament relacionades, a pesar d'una similitut superficial en la forma general del cos. La condició sense closca ha sorgit moltes voltes de forma independent com a eixemple d'evolució convergent, per lo que la categoria "bavosa" és polifilètica.
Descripció
El cos de la bavosa és allargat i medix entre 1 i 15 cm segons l'espècie. Es subdivide en les següents parts:
- Cresta mediodorsal
- Mant o escude
- Antenes
- Glándula mucosa cabal
- Placa de reptación
El cap té quatre antenes i la boca; les antenes superiors duen en els seus extrems els ulls, que són ademés òrguens tàctils i olfatius. La boca inclou dos mandíbules, en menuts dents, i la llengua dentada, o ràdula.
L'escut o mant, darrere del cap, cobrix alguns òrguens en una laminilla calcárea. Sobre la dreta de l'escut s'observa el neumostoma, orifici respiratori de l'animal. Darrere de l'escut està la partix cabal.
El peu és la part ventral i musculosa de l'animal. S'adherix al sol gràcies a la placa de reptación.
El moc, o secreció líquida que recobrix el seu cos, actua com humectante i facilita el desplaçament.
Biologia
La bavosa és un animal nocturn. La seua activitat varia d'acort a l'época de l'any, segons la temperatura i l'humitat.
El cicle de vida de les bavoses, la velocitat de la seua reproducció i el seu creiximent són condicionats per les condicions climàtiques, la llum i el menjar disponibles, factors que determinen també la densitat de la població. Els hiverns suaus favorixen la supervivència dels ous i de les bavoses jóvens i el seu desenroll. En canvi un hivern molt sec i molt fret pot llimitar la seua reproducció.
Fisiologia
El cos de les bavoses està format principalment per aigua i, en carir de closca, els seus teixits blans són propensos a la dessecació. Deuen generar mucosidad protectora per a sobreviure. Moltes espècies són més actives just despuix d'una pluja per la humitat del sol o durant la nit. En condicions més seques, s'amaguen en llocs humits com baix de corfa d'arbre, leños caiguts, roques i estructures fetes per l'home, com plantadores, per a ajudar a retindre la humitat corporal. Com tots els demés gasteròpodes, sofrixen torsió (una torsió de 180° dels òrguens interns) durant el desenroll. Internament, l'anatomia de les bavoses mostra clarament els efectes d'esta rotació, pero externament, els cossos de les bavoses semblen més o menys simètrics, llevat el neumostoma, que està en un costat de l'animal, normalment el dret.
Les bavoses produïxen dos tipos de moc: un és fi i aquós, i l'atre espés i apegalós. Abdós tipos són higroscòpics. La mucosidad fina s'estén des del centre del peu cap a les vores, mentres que l'espessa ho fa de davant cap a arrere. Les bavoses també produïxen un moc espés que recobrix tot el cos de l'animal. El moc segregat pel peu conté fibres que ajuden a evitar que la bavosa esvare per superfícies verticals.
El "rastre de bava" que deixa una bavosa té alguns efectes secundaris: atres bavoses que es creuen en un rastre de bava poden reconéixer-ho com produït per una de la seua mateixa espècie, lo que resulta útil per a trobar parella. Seguir un rastre de bava també forma part del comportament de caça d'algunes bavoses carnívores. La mucosidad corporal proporciona certa protecció contra els depredadors, ya que pot fer que la bavosa siga difícil d'agarrar i subjectar pel pico d'un pardal, per eixemple, o la pròpia mucosidad pot ser desagradable.[3] Algunes bavoses també poden produir un moc molt apegalós que pot incapacitar als depredadors i atrapar-los dins de la secreció. Algunes espècies de bavoses, com Limax maximus', segreguen cordoneres de bava per a suspendre a la parella durant la còpula.
Activitat
L'activitat de les bavoses varia segons l'espècie, pero ademés és molt variable entre individus de la mateixa espècie o en un mateix individu, depenent a les condicions exteriors.
Les bavoses ixen en general de nit, a partir d'un determinat llímit mínim de temperatura i no més allà d'un determinat màxim.
Les bavoses hortícoles no es mouen quan la temperatura descendix per baix de 5 °C. L'interval de temperatures per a l'activitat de les bavoses grises se situa en un màxim de 18 °C i són inactives a 0 °C. Les bavoses es moren quan la temperatura alcança -3 °C pero en general s'oculten a fondo en el sol quan els periodos de gelada apleguen.
Sense humitat, la bavosa no pot produir moc i per lo tant no pot desplaçar-se. En époques seques es refugia en el sol per a esperar el regrés de les pluges. Algunes espècies produïxen alguna cosa semblat a un clafoll baix de la seua pell superior per a previndre-les de desecarse per complet.
Desplaçament
Les bavoses es desplacen poc. Pot recórrer, en condicions òptimes, entre 4 m i 7 m en un mateix dia la bavosa grisa; o entre 2 m i 3 m la bavosa negra. No obstant, en certs casos, s'ha comprovat que la bavosa grisa pot recórrer distàncies superiors a 10 m al dia.
El moc els és indispensable per al desplaçament. Quan es mouen, una glándula situada en l'extrem anterior del peu secreta un moc que, esclafat baix la placa de reptación, li permet esgolar-se. En àrees en abundant vegetació, les bavoses no es dispersen més de 50 cm al dia. Troben el seu menjar gràcies als òrguens olfatius i papiles gustativas.
Alimentació
L'alimentació de les bavoses és molt variada. S'alimenten freqüentment i en lo possible de teixits vegetals, pero poden també consumir residus animals. La gran bavosa o la menuda bavosa grisa preferixen les plantes al sol. A sovint són atretes per vegetació en descomposició. En periodos de sequia, les menudes bavoses viuen baix el sol i dentellegen les parts subterrànees de les plantes.
Una bavosa pot menjar fins a la mitat del seu pes en una nit. La bavosa grisa absorbix entre 30 mg i 50 mg al dia; mentres que la gran bavosa pot engolir entre 5 g i 10 g al dia. Algunes bavoses s'alimenten d'una volta, pero unes atres s'abastixen en successives ocasions durant la mateixa nit.
Reproducció
Les bavoses són hermafrodites, és dir, masculines i femenines, pero no al mateix temps. Els òrguens masculins s'activen en primer lloc; despuix, despuix d'un regrés, els òrguens femenins. El desencadenamiento d'estes dos fases de l'activitat sexual ho controla el sistema hormonal.
Posa els ous a la veta d'alguns dies o vàries semanes despuix de l'acoplament, segons l'espècie. Una bavosa pot posar entre 100 i 500 ous en grups de 10 a 50; els deposita en un forat cavat en la terra o baixe un refugi. Els ous són esfèrics, de color groc blancuzco o transparents.
La duració de l'incubació dels ous està directament vinculada a les condicions climàtiques, en particular a la temperatura: a 5 °C l'incubació durarà fins a tres mesos, mentres que a 20 °C, dos o tres semanes basten. L'humitat del sol deu situar-se entre 40 % i 80 %. En eixir dels ous, les bavoses solament medixen uns milímetres i són transparents. Viuen de 9 a 18 mesos segons l'espècie i la regió. Poden procrear una nova generació a l'any, cada dos anys, o dos a l'any.
Interacció en els humans
La gran majoria de les espècies de bavoses són inofensives per al ser humà i els seus interessos, pero un menut número d'espècies són greus plagues de l'agricultura i l'horticultura. Poden destruir el fullage més ràpit de lo que creixen les plantes, matant aixina inclús plantes prou grans. També s'alimenten de frutes i verdures abans de la collita, fent forats en el cultiu, lo que pot fer que els artículs individuals no siguen adequats per a la venda per raons estètiques, i pot fer que el cultiu siga més vulnerable a la putrefacció i la malaltia.[4] S'ha descobert que l'acumulació excessiva de bavoses dins d'algunes plantes de tractament d'aigües residuals en un erejat inadequat causa problemes en el procés, lo que resulta en un major us d'energia i productes químics.[5]
Com a mides de control, els escs s'utilisen habitualment tant en agricultura com en jardineria. En els últims anys, han sorgit els escs de fosfat de ferro, que es preferixen al més tòxic metaldehído, especialment perque els animals domèstics o salvages poden estar exposts a l'esc. S'ha demostrat que el fosfat de ferro, més segur per al mig ambient, és a lo manco tan eficaç com els escs.[6] Els escs a pur de metiocarb ya no s'utilisen de forma generalisada. Els nematodos paràsits (Phasmarhabditis hermaphrodita) baix n un mètoto de control biològic disponible comercialment que és eficaç contra una àmplia gama d'espècies de bavoses comunes. Els nematodos s'apliquen en aigua i busquen activament a les bavoses en el sol i les infecten, lo que provoca la seua mort. Este mètoto de control és adequat per al seu us en sistemes de cultiu ecològics.
Atres métodos de control de bavoses solen ser ineficaces a gran escala, pero poden ser alguna cosa útils en jardins menuts. Estos inclouen trampes de cervesa,[7][8] terra de diatomeas, clafolls d'ou trituradas, pos de café i coure. La sal mata a les bavoses fent que l'aigua ixca del cos per l'òsmosis,[9] pero açò no s'utilisa per al control agrícola, ya que la salinitat del sol és perjudicial per als cultius.cita requerida El laboreo de conservació empijora les infestaciones de bavoses. Hammond et al 1999 troben que dacsa/dacsa i soja en EEUU es veuen més afectats baix laboreo baix perque este aumenta la matèria orgànica, proporcionant aixina aliment i refugi.[10]
En alguns casos aïllats, els humans han desenrollat meningitis induïda per Angiostrongylus cantonensis per menjar bavoses crues.[11] Les bavoses vives que es mengen accidentalment en verdures mal netejades (com la lletuga), o mal cuinades (per al seu us en receptes que requerixen bavoses més grans com la bavosa bananero), poden actuar com a vector d'una infecció parasitaria en humans.[12][13]
Cultura popular
En la série de televisió animada Slugterra, les bavoses són menudes criatures màgiques elementals i tendres que, en ser llançades, es transformen en poderosos guerrers disposts a defendre tota Slugterra. Estan inspirades en les bavoses terrestres, pero s'assemblen més a les marines.
En Harry Potter i la Cambra Secreta (llibre i película) Ron Weasley intenta fetillar a Draco Malfoy en la fetilla de “engol bavoses” resultant Ron qui rep la fetilla a causa de la seua vareta trencada i comença a vomitar bavoses.
En la série d'Anime Naruto, les Bavoses (蛞蝓, Namekuji) són la marca de convocatòria de Tsunade i més avant de Sakura Haruno. Duent esta bavosa el nom de Katsuy. Ademés s'ha vist atres animals d'este tipo en la série com la Bavosa de Sis Coes, el seu jinchuriki era Utakata. Les habilitats de les Bavoses en la série giren entorn a la capacitat de llançar àcit estomacal per la boca. L'estructura del seu cos els permet protegir als seus companyers al encapsularlo dins de sí mateixa. Sakura durant la Quarta Guerra Mundial Shinobi invoca a Katsuyu.
Referències
- ↑
- ↑ RAE. «Limaco». Consultat el 4 de enero de 2022.
- ↑ Nixon, P. «Babosas». Home, Yard & Garden Pest Newsletter. College of Agricultural, Consumer and Environmental Sciences, University of Illinois. Consultat el 14 de diciembre de 2012.
- ↑ «SlugClear Ultra: Protección altamente eficaz contra babosas y caracoles | Consejos de jardinería». LoveTheGarden.com. Consultat el 2012-11-19.
- ↑ Thompson, M. (2018) "Evaluating Opportunities and Barriers to Improving the Energy Efficiency of Small Nebraska Wastewater Treatment Plants", pp.83
- Archivat el 6 de juny de 2022 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Los cebos menos tóxicos para babosas a base de fosfato de hierro demuestran su eficacia». Extension.oregonstate.edu (25 de febrero de 2008). Consultat el 2 de marzo de 2014.
- ↑ «~ Slug Traps ~ Death by Beer Offers and Reviews». Gardening-guru.co.uk. Archivat des de l'original, el 18 de noviembre de 2012. Consultat el 16 noviembre 2012.
- ↑ «Cómo deshacerse de babosas y caracoles». asthegardenturns.com. Archivat des de l'original, el 25 de septiembre de 2022. Consultat el 8 agosto 2016.
- ↑ «Las babosas y la ósmosis». Newton.dep.anl.gov. Consultat el 2 de marzo de 2014.
- ↑ Capinera, John (2020). Handbook of vegetable pests, 2 edició, Academic Press. OCLC 1152284558. ISBN 978-0-12-814488-6. ISBN 9780128144893.
- ↑ «Notícies de Salut i Medicina - El cervell d'un home s'infecta per menjar bavoses». Australian Broadcasting Corporation. Consultat el 15 de març de 2006.
- ↑ Senanayake, S. N.; Pryor, D. S.; Walker, J.; Konecny, P. (2003) "First report of human angiostrongyliasis acquired in Sydney".
- Archivat el 30 de juliol de 2022 archivat en Wayback Machine.. The Medical Journal of Australia 179 (8): 430-431.
- ↑ Anna Salleh (20 de octubre de 2003). «El cerebro de un hombre infectado por comer babosas». Australian Broadcasting Corporation.
