Barrera intestinal
La barrera intestinal, també coneguda com la barrera mucosa intestinal, es referix a la propietat de la mucosa intestinal que assegura la contenció adequada de continguts luminales indesijables dins de l'intestí mentres preserva la capacitat d'absorbir nutrients. La separació que esta proporciona entre el cos i el budell impedix la translocació incontrolada de continguts luminales al propi cos. El seu rol en la protecció dels teixits mucosales i el sistema circulatori de l'exposició a molècules pro-inflamatorias, tals com microorganismes, toxines, i antígenos és vital per al manteniment de la salut i benestar.[1][2][3] La disfunció de la barrera mucosa intestinal ha segut implicada en numerosos trastorns de salut tals com: alèrgies alimentàries, infeccions microbianas, síndrome de l'intestí irritable, malaltia inflamatoria intestinal, malaltia celiaca, síndrome metabòlic, malaltia del fege gras no-alcohòlic, diabetis, i choc sèptic.[4]
Composició
La barrera intestinal és una entitat heterogénea composta d'elements físics, bioquímics i immunes elaborats per la mucosa intestinal. El component central és l'epiteli intestinal, el qual proporciona separació física entre el lumen i el cos. La secreció de vàries molècules al lumen reforça la funció de la barrera en el costat extra-epitelial, mentres una varietat de cèlules immunes proporciona protecció adicional baix la capa epitelial.[5]
Elements físics
Capa(s) de moc
El moc forma una capa (o capes, en el cas del còlon) que separa el gros del contingut luminal de l'epiteli intestinal. El moc consta d'un gel hidratat altament glicosilado format per molècules de mucina que són secretadas per cèlules caliciformes. El moc impedix que les partícules grans entren en contacte en la capa de cèlules epiteliales mentres deixa passar les molècules chicotetes. El moc també facilita el pas del contingut luminal a lo llarc de la llongitut dels intestins, protegix les cèlules epiteliales de les enzimes digestives, i impedix el contacte directe dels microorganismes en la capa epitelial.[6]
L'epiteli intestinal
l'epiteli intestinal és el component més important de la barrera intestinal. Consta de la capa de cèlules epiteliales que forren l'intestí. Crucial per a formar una barrera eficaç és el control precís del transport paracelular (una ruta per a la translocació de molècules entre les cèlules). El sagellat de l'espai entre les cèlules adjacents està mediat pels complexos formats per conexions de proteïna elaborats per cada cèlula individual. Ademés de la seua funció protectora, l'epiteli intestinal controla l'absorció selectiva de ions beneficiosos, nutrients, i atres substàncies del lumen al cos.
Microbiota
Les espècies microbianas comensals que habiten el budell són considerades per alguns com a part de la barrera intestinal. La microbiota pot influir la funció de la barrera tant directament, estimulant la proliferació de cèlules epiteliales i la secreció d'IL-8, i indirectament produint àcit grassos de cadena curta, els quals són una font d'energia important per a les cèlules epiteliales colónicas.
Elements bioquímics
Bilis i àcit gàstric
La bilis produïda pel fege per a ajudar en la digestió dels lípits té propietats bactericides. l'àcit gàstric produït per l'estòmec també pot matar microorganismes.[7] Abdós contribuïxen a la funció de la barrera intestinal a pesar de que no són produïts per la mucosa intestinal.
Defensinas
Unes cèlules secretoras epiteliales especialisades cridades cèlules de Paneth secretan cantitats abundants de α-defensinas humanes al lumen intestinal dels individus sans.[8]
Lisozima
La lisozima és una atra molècula defensiva secretada per les cèlules de Paneth al lumen.[9]
Proteïna 3 gamma regenerante derivada d'illots (Reg3γ)
Reg3γ és una lectina antibacterial secretada per les cèlules de Paneth que servix per a impedir que els microorganismes entren en contacte en la capa epithelial.
Elements immunològics
Pèptids antimicrobiales
Els pèptids antimicrobiales (PAM), els quals són una varietat diversa de molècules que maten bactèries i fongos, són secretados per les cèlules de Paneth al lumen.
Immunoglobulina A secretora (seguixca )
l'immunoglobulina A secretora (IgAs) és produïda per cèlules plasmáticas en la làmina propria i és transportada al lumen per les cèlules epiteliales intestinals. L'IgAs bloqueja receptors epiteliales específics en els patógenos, impedint aixina la seua unió a les cèlules epiteliales.
Immunitat celular
Una varietat de cèlules immunes residix en la làmina propria, la qual yacer baix l'epiteli intestinal. Estes inclouen cèlules dendríticas, macrófagos, limfocits intraepiteliales, limfocits T reguladors, limfocits TCD4+, limfocits B, i cèlules plasmáticas.[5] Esta població proporciona protecció immune que està caracterisada per la detecció i mort ràpida dels microorganismes que penetren l'epiteli intestinal.[6]
Fisiologia
L'integritat de la barrera intestinal és flexible i s'ha mostrat que múltiples mecanismes són capaços de modular la permeabilitat intestinal (una mida de la funció de la barrera intestinal).[10] Els factors moduladors inclouen citocines, cèlules immunes, i factors exógenos.
Mida
La permeabilitat intestinal és una mida de la funció de la barrera mucoso intestinal i està definida com "la facilitat en quina l'epiteli intestinal permet que les molècules travessen per difusió passiva no mediada."[11] La permeabilitat en este sentit està majoritàriament relacionada al pas mesurable de ions i molècules inertes chicotetes. Els métodos estàndars per a la medició inclouen la resistència elèctrica del teixit per a proves in vitro i el pas de molècules inertes ingerides de pesos moleculars específics a l'orina per a proves en viu.[12][13] Per eixemple, la prova in viu que utilisa lactulosa / manitol consistix en l'ingestió de 5 g de lactulosa i 2 g de manitol seguit per la determinació de les concentracions urinàries de lactulosa i manitol 5 hores despuix de l'ingestió. El percentage d'excreció de lactulosa i la proporció de manitol lactulosa en l'orina són calculats i utilisats com una mida de la permeabilitat intestinal.[14]
Reguladors endógenos
Citocinas
- Interferón gamma (IFNγ)
- Factor de necrosis tumoral (TNFα)
- Th2 helper efector de cèlula citocinas interleucina 4 (IL4) i interleucina 13 (IL-13)
- Citocina antiinflamatoria interleucina 10 (IL-10)
- Zonulina
Cèlules immunes
- Limfocits intraepiteliales intestinals gamma/delta-positiva (iIELγδ+)
- Cèlules acebades
- Eosinòfils
Reguladors exógenos
- Alcohol
- Els fàrmacs antiinflamatorios no esteroidales (AINE) pot causar un aument de la secreció d'àcit gàstric, disminució de la secreció de bicarbonato, disminució de la secreció de moc i disminució dels efectes tróficos en la mucosa epitelial per l'inhibició de COX-1, COX-2 i prostaglandines.
- Tacrolimus
Patógenos
Vore també
- Pèptids antimicrobianos
- Immunoglobulina A
- Epiteli intestinal
- Tracto gastrointestinal
- Barrera mucosa gàstrica
- Fisiologia gastrointestinal
- Budell (anatomia)
- Teixit linfoide associat les mucoses
- Mucina
Referències
- ↑ Turner, JR. “Intestinal mucosal barrier function in health and disease.”. Nat Rev Immunol. 9: 799–809. doi:. PMID 19855405.
- ↑ Lee, Sung Hee. “Intestinal Permeability Regulation by Tight Junction: Implication on Inflammatory Bowel Diseases”. Intestinal Research 13 (1): 11–18. doi:. ISSN 1598-9100. PMID 25691839.
- ↑ Sánchez de Medina, Fermín (1 de decembre de 2014). “Intestinal inflammation and mucosal barrier function”. Inflammatory Bowel Diseases 20 (12): 2394–2404. doi:. ISSN 1536-4844. PMID 25222662.
- ↑ Yan, Lei. “Disruption of the intestinal mucosal barrier in Candida albicans infections”. Microbiological Research 168 (7): 389–395. doi:. ISSN 1618-0623. PMID 23545353.
- ↑ 5,0 5,1 De Santis, Stefania. “Nutritional Keys for Intestinal Barrier Modulation”. Frontiers in Immunology 6. doi:. ISSN 1664-3224. PMID 26697008.
- ↑ 6,0 6,1 “Gut epithelial barrier dysfunction in human immunodeficiency virus-hepatitis C virus coinfected patients: Influence on innate and acquired immunity.” (2016). World J. Gastroenterol. 22: 1433–48. doi:. PMID 26819512.
- ↑ Schubert, ML. “Gastric secretion”. Curr Opin Gastroenterol 30: 578–82. doi:. PMID 25211241.
- ↑ Jäger, S. “Inflammatory bowel disease: an impaired barrier disease.”. Langenbecks Arch Surg. 398: 1–12. doi:. PMID 23160753.
- ↑ Ouellette, AJ. “Paneth Cell α-Defensins in Enteric Innate Immunity”. Cell Mol Life Sci 68: 2215–29. doi:. PMID 21560070.
- ↑ Groschwitz, Katherine R.. “Intestinal Barrier Function: Molecular Regulation and Disease Pathogenesis”. The Journal of Allergy and Clinical Immunology 124 (1): 3–22. doi:. ISSN 0091-6749. PMID 19560575.
- ↑ Travis, S.. “Intestinal permeability: functional assessment and significance”. Clinical Science 82 (5): 471–488. doi:. ISSN 0143-5221. PMID 1317756.
- ↑ Ménard, S.. “Multiple facets of intestinal permeability and epithelial handling of dietary antigens”. Mucosal Immunology 3 (3): 247–259. doi:. ISSN 1935-3456. PMID 20404811.
- ↑ Bischoff, Stephan C.. “Intestinal permeability--a new target for disease prevention and therapy”. BMC Gastroenterology 14: 189. doi:. ISSN 1471-230X. PMID 25407511.
- ↑ Johnston, S. D.. “Lactulose-mannitol intestinal permeability test: a useful screening test for adult coeliac disease”. Annals of Clinical Biochemistry 37 (4): 512–519. doi:. ISSN 0004-5632. PMID 10902869.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrera intestinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.